divendres, 27 de març del 2015

Benvinguts!

A Colorado ja ho tenim tot apunt per a rebre els meus pares i el tiet Ramon i la tieta Montse. Els anirem a buscar d'aquí a menys de 3 hores a l'aeroport de Denver. Ara mateix estan a Toronto embarcant i com que no crec que es mirin més el bloc faig un spolier.

Cartell de benvinguda que portarem a l'aeroport

És el cartell de benvinguda que hem preparat i en el qual la Georgia i la Noelle han estat treballant durant les dues últimes tardes.
El que ells no saben és que tota la família els estarà esperant a l'aeroport i no només jo.

Dissabte anirem a Denver, diumenge a missa i a Boulder, i dilluns al matí, després de deixar les nenes a l'escola marxem cap a Aspen, farem alguna excursió a mig camí potser, i dimarts a esquiar!
Després d'esquiar ells llogaran un cotxe i seguiran cap a Utah i jo me'n tornaré a Erie a treballar.


Curiositats americanes: Tumbelweeds
Com a les pel·lícules de cowboys, aquí també trobem trobem les típiques plantes seques que rodolen pel mig del carrer quan no hi ha ningú. L'única diferència és que aquí no necessàriament ha de ser un lloc solitari. Jo me n'he trobat un parell de vegades travessant la carretera i havent-les d'evitar amb el cotxe i també més d'un i de dos cops al voltant de l'escola de les nenes.

La Georgia agafant un tumbleweed


dimarts, 17 de març del 2015

Saint Patrick's Day

17 de Març és Saint Patrick's Day, dia del patró dels irlandesos. Als EEUU se celebra a tot arreu i per tothom, tot i que no és un dia de festa nacional, i per tant, tots els nens van a l'escola normal. Tampoc és una celebració religiosa, tot i que originalment ho era, i els únics que ho mantenen actualment són els els americans d'origen irlandès religiosos. Per a la resta és una festa per la cultura Irlandesa i Americana-irlandesa, i una oportunitat per a tornar a decorar les botigues d'un color diferent. Aquest cop, tot es torna de color verd, amb  els irlandesos que van venir shamrocks (trèvols) i Leprechauns, els petits follets irlandesos entremaliats a qui els atreu l'or. És bàsicament, una altra oportunitat per sortir a celebrar alguna cosa i beure molta cervesa.

El dissabte anterior a Saint Patrick era quan es celebraven la majoria de festes a Colorado. Normalment es fan desfilades i aprofitant el bon temps, molts esdeveniments es van donar lloc a l'exterior.



La Micaela, la Justin i jo a Arvada
Jo vaig anar a Arvada, a l'oest de Denver, amb la Justine i la Micaela, dues au pairs de Sud Àfrica que viuen a Evergreen. Era un festival amb paradetes al carrer, molt menjar, la meitat d'aquests tenyit de color verd, cervesa d'aquest mateix color, i molta gent amb barrets, antenes i collarets especial per a l'ocasió, a més a més de que tothom anés vestit de color verd. Nosaltres també hi anàvem i portàvem un trèvol amb una cinta al cap.

També hi havia un escenari on posaven música i on hi havia actuacions de música irlandesa i una actuació d'un grup de nenes d'entre 6 i 15 anys que ballaven balls tradicionals irlandesos, un tipus de claqué però amb molt més salt, coordinació i moviment de grup. Molt impressionant per lo bé que ho feien i lo difícil que semblava, a més de que vaig quedar sorpreses que hi haguessin tantes nenes apuntades a aquest tipus de classes. Més tard, la Jenni em va dir que per a moltes famílies és l'única relació que tenen amb l'herència del país del que van venir els seus avantpassat, i em va recordar que els EEUU és un país fundat tot just fa 400 anys i l'Estat de Colorado en particular menys de 200 anys.





Ahir, el dia abans de Saint Patrick, quan vaig anar a recollir la Georgia a l'escola em va dir que un Leprechaun s'havia colat a la seva classe mentre estaven al pati i havia desendreçat tota la classe, i que era possible que en tinguéssim un a casa, així que havíem de murmurar per no espantar-lo i poder-lo caçar.
A l'arribar a casa vam preparar una trampa per caçar-lo amb trèvols i un collaret d'or (fals) com a esquer, ja que són les seves coses preferides.

A la tarda, la Noelle va voler fer el mateix,  i a més, va posar una safata amb farina a davant perquè hi poguéssim veure les petjades en cas de que s'apropessin. Així que estàvem preparats per anar a dormir sabent que segur que n'atraparíem algun en alguna de les dues trampes.

Abans d'anar a dormir vam mirar Soul Surfer, una pel·lícula sobre una noia de Hawaii a qui un tauró se li va menjar un braç mentre feia surf als 13 anys. Aquí, aquesta noia, la Bethany, és molt famosa, i la pel·lícula està molt bé.

La Gigi amb la seva trampa
La Noelle i la Georiga amb la segona trampa





El vàter amb 'pipi' de Leprechaun
Al matí, hi havia petites petjades a la farina, pipi de color verd al vàter i dues notes de Leprechaun (o dels, si eren més d'un com teoritza la Noelle) dient que no s'havia endut els collarets perquè sabia que no eren d'or real.
La Noelle segui pensant que en teníem un a casa així que ens vam passar 20 min dins l'armari de la seva mare intentant pensar com agafar-lo (segons ella s'havia amagat al racó).
Al llevar-se la Georgia es va desanimar molt al no veure'n cap i no poder-ne portar cap a l'escola.


Aquell matí, tota la família va sortir de casa vestida com a mínim amb una peça verda, ja que si no ho fas, tota l'altra gent té dret a pessigar-te.


I així ha estat tota la meva experiència Saint Patrick.




Curiositats americanes:

Post office car
Els cotxes de correus tenen el volant a l'altra banda* i portes corredisses així el carter no ha ni de sortir del cotxe per posar les cartes a cada bústia i alleugerir la feina. A més, aquí el correu passa un parell de vegades al dia, i als barris residencials no tenen bústia individual sinó que les tenen en grups cada dos o tres carrers, també per agilitzar, ja que hi ha molts carrers que són cul-de-sac, i a més hi ha moltes cases.



*com als cotxes al Regne Unit, les Bahamas o Sud Àfrica, entre d'altres. I és que aquí als EEUU, al viatjar tan i conèixer tanta gent d'altres països, majoritàriament au pairs, estic aprenen molt. Un altra cosa que he après, per exemple, es que a Sud Àfrica no parlen majoritàriament anglès com em pensava, sinó que tenen l'Aafrikaans, un idioma que parlen tan blancs com negres, per tot el país, i que és tan o més semblant al dutch (holandés) que el català al castellà. Tot i així depenent de cada família el natiu serà aquest o serà l'anglès.







P.S: aquí ja ha arribat l'estiu, des de dissabte que arribem als 26-28ºC i en les pròximes setmanes no hi ha cap previsió de tornar a temperatures d'hivern (o inicis de primavera) tot i que en teoria, el març és el mes amb més tempestes de neu a Colorado.

dimecres, 11 de març del 2015

Creuer a les Bahamas i Everglades!

Mes de viatges i no parar, però aquests és l'últim gran que de moment he planejat, a la vista només un parell de un o dos dies per aquí a prop.



Primer dia

Vam trobar-nos amb en Joaquim a l'aeroport de Miami després de que jo tingués problemes amb els vols per culpa del fred que va mig paralitzar la meitat nord dels aeroports americans i que em re-ubiquessin. Vam agafar un Uber (un taxi d'un cotxe particular que es contracta i paga a través d'una aplicació al mòbil), i vam anar al nostre allotjament de Airbnb (una pàgina web que llogues apartaments o habitacions a cases particulars, i que per tant solen està més bé de preu que hotels).

l'endemà al matí vam agafar un altra Uber i vam anar directes a la terminal de creuers. A les 11 am ja érem a dalt i apunt per anar a començar la marató de buffet lliures i de prendre el sol. El vaixell no marxava de Miami fins a les 4.30 pm així que ens vam dedicar a prendre el sol a la piscina des del port, vam escalar a la paret d'escalada que tenen a una de les cobertes exteriors i ens vam dedicar a explorar el vaixell.

La cabina la teníem amb finestra al deck (coberta) 8 i hi teniem finestra i, evidentment, lavabo.

Tots els dies vam estar al voltant dels 26-28ºC amb dia assolellat a excepció de un plugim que va durar dos minuts a primera hora els dia que estàvem a Nassau.



Segon dia

Les aigües clares de CocoCay
La primera parada va ser CocoCay (Little Stirrup Cay), una petita illa privada de Royal Caribbean que fa menys de 1 km direcció E-O i uns 180 m de N-S. Al ser aigües poc profundes el creuer no pot arribar-hi i t'hi porten amb petites barques.
Primer de tot vam fer kayak, una activitat organitzada pel creuer. Era primera hora del matí així que encara no hi havia gaire gent a l'illa i estava tot tranquil. Vam veure un parell de stingrays (rajades), starfishs (estrelles de mar) i un shark (tauró), d'una espècia inofensiva i petita i d'un aspecte curiós.



Natural Trail, CocoCay
Després vam fer snorkeling (busseig) i vam veure peixo de colors i un avió enfonsat.

La resta del dia vam dinar, prendre el sol a les gandules de la platja o a les hamaques i vam caminar per la natural trail, un camí que passava pel mig de la illa i la seva vegetació.

El vaixell va tornar a marxar a les 4.30 pm.




A una hamaca, CocoCay
A una hamaca, CocoCay


Kayaking, CocoCay
Kayaking, CocoCay

Snorkeling amb l'avió enfonsat,
Cococay
En Joaquim a una hamaca, CocoCay




Tercer dia

Fort Charlotte, Nassau, Bahamas
El matí següent érem a Nassau, la capital de les Bahamas. aquest cop estàvem ancorats al port així que podíem entrar i sortir del vaixell pel nostre propi peu. Vam fer un tour de 3 hores amb un local i la seva furgoneta amb una parella de colombians, una de brasilers i quatre mexicans. L'home ens va portar a un Fort, situat al punt mes alt de la illa (uns 65 metres sobre el nivell del mar) i des d'on es podia contemplar tota. Ens va portar a veure els barris més pobres i més rics, vam parar a una destil·leria de rom on ens van donar un tastet, i vam anar a la illa del costat on hi ha l'hotel més gran (tipus Las Vegas, amb casino i botigues de luxe a dins).


Queen Stairs, Nassau Bahamas
Finalment ens va portar a veure uns locals tallant cocos, i en vam comprar un, que un cop acabat el suc, ens van partir per la meitat perquè poguéssim menjar la fruita de les parets, i vam fer una parada a un mercat de peix local on venien llagostes, tot tipus de peix, i una espècia de cranc que és l'especialitat de la illa.

Un altre cop el vaixell va marxar a les 4.30 pm, i aquest cop ja era la nostra última nit ja que el següent port tornava a ser Miami.




Destil·leria, Nassau, Bahamas

Bebent llet de coco, Bahamas
Gaudint a la platja, Nassau, Bahamas

A la nit vam aprofitar per veure un dels espectacles, un musical amb uns 10 ballarins, 7 o 8 músics, mentre simultàniament hi havia una banda de jazz de 5 membres a l'àrea principal del creuer i un pianista al bar, a més dels fotògrafs, cambrers, personal de neteja, mariners, seguretat,... Perquè us en feu a la idea, el nostre vaixell, el Majesty of the Seas, un dels més antics i petits, hi caben més de 2700 passatger i hi treballen més de 800 persones. Aquestes, són una mica 'multi-usos' ja que, per exemple, una de les ballarines del musical també estava fent d'animadora a la piscina i fent el check-in de passatgers als procediments de seguretat. A més, tenen el seu món apart als pisos inferiors del vaixell amb habitacions i menjadors.



 Quart dia

Un cop arribats a Miami, teniem 5 hores fins a haver de ser a l'aeroport i vam tornar a agafar un Uber fins als Everglades, un National Park just al límit de la ciutat format per aiguamolls i manglars. A més, nosaltres vam seguir endinsant-nos-hi fins a arribar a la Reserva Índia dels Miccosukee, que són amb els qui vam fer el tour per veure els alligators (caimans) i els ocells. El tour el fan amb airboats, unes barques empeses per una mena de gran ventilador i que per tan, als aiguamolls poden passar per sobre plantes i és molt curiós. A més, el guia ens va portar a una illa on havien viscut un parell de families de la reserva fa 100 anys i on encara conservaven les estructures originals.

En Joaquim a l'airboat amb el guia ficant la mà dins
la boca del caiman de fons, Evergaldes, FL

Als manglars de la illa de
la reserva índia, Everglades, FL
Davant dels tòtems de la illa de
la reserva índia, Everglades, FL






Un dels viatges que més m'ha agradat pel fet de ser totalment diferent!


dilluns, 2 de març del 2015

Crested Butte: Final de temporada d'esquí

Ja tornem a ser a la realitat, els nens a l'escola i jo treballant.

En Parker i jo a l'Ice Bar
Dijous vam pujar a Crested Butte perquè els últims dies havia nevat molt. Gener i febrer havien set dos mesos molt secs i 'calorósos', cosa que vol dir mala temporada d'esquí. En Parker havia pujat amb el tiet i el cosí el cap de setmana que jo vaig estar a Nova York i van baixar un dia abans i sense haver esquiat de lo malament que estava.

Aquests són els gruixos de neu que van caure els tres dies que vam esquiar, o sigui, neu pols que hi havia a les pistes:
  • Divendres: 40 cm 
  • Dissabte: 5 cm
  • Diumenge: 43 cm
Conclusió, molt bona neu i molt bon cap de setmana a la muntanya!




En Parker i jo
Neu que va caure la nit de dissabte a diumenge

Senyal de benvinguda a Crested Butte


Curiositats americanes: Probablement el 95% dels americans no han vist mai un bidet i només sentir la paraula els ve riure perquè es pensen que és on els europeus ens netegem el cul després de fer les nostres coses. Tot i que actualment ja no se'n posen a les cases no es podien creure que en tingués un a casa i que no el fes servir per això.