A vegades cal perdre's per tornar-se a trobar: d’agost 2015

dimecres, 26 d’agost del 2015

A taste of Wyoming & Nebraska

Ahir vaig decidir fer una excursió d'un dia a Wyoming i Nebraska, els dos estats que fan frontera al nord amb Colorado.

Welcome to Wyoming sign, Wyoming

Vaig portar les nenes a l'escola i des d'allà ja vaig marxar directament. Com que vivim al nord-est de l'estat amb uns 55 min a la I-25, la interestatal que travessa Colorado de nord a sud, ja vaig arribar a la frontera amb Wyoming. Vaig parar a fer la típica foto amb el cartell de benvinguda i vaig seguir fins al centre de informació i benvinguda.

Allà tenien un museu amb la història de l'estat que és bàsicament cowboys, rodeos i el parc nacional de Yellowstone.

Després, vaig agafar amb l'interestatal I-80, que travessa Wyoming horitzontalment i en 35 min direcció est ja em vaig plantar a la frontera amb Nebraska.

Welcome to Nebraska sign, Nebraska

Wyoming i Nebraska, així com altres estats del Midwest, com Kansas o Oklahoma, són coneguts per no tenir massa res, poca població i concentrada a la capital, a part d'això els pobles estan molt escampats. També són estats molt plans, a excepció de l'oest de Wyoming on hi ha les Rocky Mountains així que condueixes i condueixes i només veus que camps i algunes granges, i carreteres rectes que no s'acaben mai.

Bushnell, NE

A Nebraska vaig fer parada a Bushnell, un poblet de 120 habitants, amb els carrers sense asfaltar, tot i que amb el mateix estil de cases individuals i l’organització de carrers quadriculada. El motiu era una petita botiga d'antiguitats, llibres, cafè, etc., construïda en un dels 'típics graners' vermells (en versió petita).

Va ser una bona experiència i vaig poder parlar amb la propietària una bona estona. La botiga era The Sisters Grimm.
http://www.sistersgrimm.biz/
https://www.facebook.com/TheSistersGrimm

Interior de la botiga, Bushnell, NE

Exterior de la botiga, Bushnell, NE

Nebraska també és conegut pels seus camps de blat de moro, i tot i que no és temporada i encara no han crescut gaire, també vaig veure'n i vaig poder fer el 'check' a la llista de coses típiques.

Camp de blat de moro, NE

Després d'això, vaig tornar cap a Wyomng i vaig parar al primer poble passada la frontera i vaig dinar a un cafè on feien menjar local. Vaig demanar una skillet, una cassoleta amb escalopa, patates, ceba, blat de moro, tot trossejat, i gravy i un ou ferrat per sobre.

Després vaig refer el meu camí a la I-80 direcció oest, i vaig parar a la capital de Wyoming, Cheyenne. Allà vaig passejar pel centre i vaig entrar a una botiga de cowboys, The Wrangler.

Cheyenne, WY

The Wrangler, Cheyenne, WY

Després d'això, vaig haver de tornar a agafar el cotxe ja que havia de tornar a temps per recollir les nenes a l'escola.

Va ser una experiència curta per bona. La gent molt amable i tan els dos pobles petits com la capital tenien un estil més de Far West i es respira tranquil·litat i un altre ritme de vida.

dissabte, 22 d’agost del 2015

Back to School

Aquesta semana tots els nenes ja tornen a ser a l'escola. Dimecres va ser la Noelle, dijous en Parker i divendres la Georgia.
Per la Georgia és el primer any que està en full day (dia sencer), així que avui, quan l'he anat a recollir estava molt contenta però a la vegada molt cansada.

La Georgia i la Noelle el seu primer dia, Erie

En Parker el seu primer dia, Erie

Avui, voltant amb cotxe m'han vingut 'deja vus', al tornar a veure botigues de Halloween per tot arreu!

Curiositats americanes:

Senyal amb fraccions als EEUU

A la carretera et marquen les milles en fraccions (1/2, 3/4,...).
La meva teoria és que al tenir mesures sense cap relació exacte, com té el metre amb el kilòmetre, d'aquesta manera eviten confusions.

1 km = 1000 m
1 milla = 1760 yd

Hi ha altres estats on t'ho diu en milles i yardes.

dilluns, 17 d’agost del 2015

Mountain Getaway

Aquest cap de setmana era l'última oportunitat que teníem la Jenni i jo de fer una escapada sense els nens, així que vam decidir anar a les muntanyes.

Dissabte al matí vam sortir de casa a les 5.15am i a les 7.35am ja estàvem a l'inici del camí que pujava cap al Quandry Peak. El Quandry Peak és un 14er, una muntanya de més de 14.000 ft d'altitud. Aquest em feia 14.265 (4.348m).

Vam fer cim en unes 3 hores.

Jo de pujada, Quandry Peak, Colorado

Rocky Mountain Goats, Quandry Peak, Colorado

La Jenni i jo a dalt del cim, Quandry Peak, Colorado

La parella després de la proposició mentre
el fotògraf els feia algunes fotos,
Quandry Peak, Colorado

Un cop a dalt, una parella ens va fer una foto i a canvi ens va demanar que n'hi féssim una nosaltres. El noi ens va donar el seu mòbil i ens va dir que féssim un vídeo. Estaven tots dos amb el senyal on deia l'alçada del cim i de cop el noi es va agenollar davant d'ella, es va ficar la ma a la butxaca, en va treure un anell i li va demanar per casar-se. Evidentment, no ens ho esperàvem per res del món i va ser molt emocionant. Va donar la casualitat que un noi que estava just al costat nostre era fotògraf de casaments i es va oferir fer-els'hi fotos de engagment (prometatge) amb la seva càmera i enviar-s'hi per email. El prometatge als EEUU és una cosa molt important i sempre es fan grans proposicions, sopars i l'anell sol ser el típic amb la 'gran pedra'. El del casament és el bàsic. Després, vam parlar amb ells, ens van ensenyar l'anell i ens van explicar una mica la seva història. Tots dos tremolaven encara.

Després d'això, vam començar la baixada. Vam tardar 2 hores a arribar fins al cotxe i teníem les cames destrossades. Pràcticament tot el camí era amb roques.

Vam dinar a Breckenridge, el petit poble que està a 5 minuts de la base de la muntanya i vam seguir cap a Vail, el poble on teníem l'hotel.

Vail downtown, Colorado

Vail és un poble més turístic per gent amb diners però també locals de Colorado, amb molt d'encant amb cases de l'estil de les muntanyes Alemanya, Suïssa o Àustria (Colorado va ser fundat per Austríacs i alemanys bàsicament). També té l'estació d'esquí més gran dels EEUU.

A l'hotel ens vam relaxar al jacuzzi i després vam anar a sopar i a prendre alguna cosa amb l'Aimee i en Jon, que estaven celebrant el seu aniversari de noces, mentre els nens estaven al seu hotel amb la Mela. Ells estaven passant cinc dies allà de vacances en família.

Diumenge, vam anar al Farmers Market, un mercat amb parades de menjar, tot tipus d'art, roba, etc. que fan setmanalment durant l'estiu. Allà, també ens hi vam trobar tots els Brayman i uns altres amics. Després, ens vam anar a relaxar a la piscina de l'hotel i vam tornar cap a casa.

Ara toca preparar-se per la tornada a l'escola que és dimecres dia 19 d'agost. La Georgia començarà Kindergarten (P-5) divendres i per primer estarà allà tot el dia, cada dia de la setmana. L'horari de les escoles són de 8.30 a 3 (aprox) per a tots els alumnes de primària (P-5 és el primer any obligatori), i de 8 a 3 per a middle school (de sisè a 2n d'ESO).

Curiositats americanes: Aquí no hi ha creus a dalt dels cims. L'única cosa que marca el cim a les muntanyes americanes és una petita placa rodona, d'uns 5 cm de diàmetre, amb el nom del pic i l'altitud. A vegades és dificil de trobar.

Placa del cim, Quandry Peak, Colorado

dimecres, 12 d’agost del 2015

Moving

Des de que vam tornar de vacances totes les nostres vides han girat al voltant d'una mateixa cosa, la mudança.

Des de dissabte que ja estem instal·lats a la nova casa i avui pràcticament ja només queden quatre quadres per penjar.
La casa nova és més petita que l'anterior però seguim vivint al mateix barri. El jardí, enlloc de donar al camp de golf dóna a un parc. A més, estem a tres cases dels Braymans i els nens travessen d'una casa a l'altra a través de les portes que connecten el parc amb els jardins.

Per mi, la diferència més gran és que ja no estic al soterrani, sinó que estic al primer pis amb la resta de la família. La meva anterior habitació era més gran, amb més finestres i tenia el meu propi lavabo. Tot i així, la casa està molt bé.

La meva nova habitació

La Noelle esmorzant al jardí amb el parc de fons

Hot butter dispenser

Curiositats americanes: Hot Butter Dispensers

Al costat de les barres on compres crispetes al cine, als EEUU tenen dispensadors de 'hot butter topping' (cobertura de mantega calenta). És bàsicament una salsa líquida feta a partir de mantega que per donar més gust a les crispetes (ja salades).
Segons els meus nens, 'no té sentit menjar crispetes si no t'hi afageixes això.'.

Per cert, als EEUU el cinema no es diu cinema, com al Regne Unit, es diu movie theater o the movies, de manera més informal.

diumenge, 2 d’agost del 2015

Lake Powell

Divendres vam marxar cap al Lake Powell, Utah. Es una reserva d'aigua al riu Colorado creada artificialment amb una pressa l'any 1963. El llac te una superfície total de 65,310 ha i una capacitat màxima de 30.000 km3 d'aigua, i esta entre Arizona i Utah.

El trajecte amb cotxe el vam fer en dos dies, ja que esta a una mica mes de 8 hores. Un cop allà vam descarregar tots els cotxes amb el menjar i tot el que necessitàvem per una setmana (menjar inclòs) per a les 15 persones que érem.

En Dave, en Baylor (15) i la Ripley (cadell de 4 mesos)
Els Braymans - en Jon, l'Aimee, en Jack (7), l'Olivia (5) i en Max (4)
En Tim, la Hollie i la Sophia (3)
i els Thompsons - la Jenni, en Parker (12), la Noelle (10), la Georgia (5) i jo.

Thompsons durant eltrajecte cap a l'Icberg Canyon, Lake Powell
Jo, Georgia, Jenni, Noelle i Parker

Els petits del grup
Noelle, Sophia, Georgia, Olivia, Jack i Max

Foto de grup, Bullfrog Marina, Lake Powell, Utah

B Jamin' ancorat a l'Iceberg Canyon,
Lake Powell

Les vacances consistien en passar una setmana al llac en una houseboat (casa barca) i gaudint de l'aigua, les roques i les platges d'aquest. A més, a la que marxes de la marina no hi ha cobertura així que tothom va passar una setmana sense mòbil. La nostra houseboat es deia 'B Jamin' i és un time-share d'en Dave (n'és propietari juntament amb unes altres 11 famílies).

El primer dia només vam organitzar la houseboat i després vam utilitzar els jetskis (esquís aquàtics) que en teníem 4, la paddle board (una taula de surf gruixuda per moure't per l'aigua remant) i la llanxa.

B Jamin' ancorat a l'Iceberg Canyon,
Lake Powell

L'endemà al matí vam marxar amb la houseboat llac avall. Després d'un trajecte d'unes dues hores, vam arribar al Iceberg Canyon, una de les entrades del llac i vam buscar un lloc per ancorar la houseboat.

A partir de llavors, els següents 5 dies vam estar-nos allà fent servir els jetskis, la wakeboard (estil esquí aquàtic però amb una planxa similar a una snowboard), la llanxa per anar a pescar, la paddle board, l'screamer (un inflable en el que t'arrosseguen ràpid amb la llanxa o els jetskis i has d'intentar no caure a l'aigua), vam saltar des de roques altes, vam caminar o escalar per les roques o simplement vam jugar a la platja, vam relaxar-nos surant en un inflable a l'aigua o vam jugar jocs de taula.