dissabte, 1 de març del 2014

Començar de nou

Prendre decisions costa. És més fàcil quedar-se tal qual estem, no arriscar per por a fallar i desgraciadament aquest mode de vida, el de la 'no-decisió', és el que mou a moltes persones incloent-m'hi a mi fins fa ben poc.
Començo aquest blog en un moment de canvis. Just aquest mes he pres decisions amb conseqüències importants al meu dia dia. I més que al meu dia dia, a la meva vida.

M'he atrevit a fer un pas endavant per la persona de la que estic enamorada. Un pas que em feia molta por i que ara només em demano perquè no ho vaig fer abans.
També he deixat la carrera que em frustrava, i en breus emprendré un nou viatge. Un viatge llarg que em canviarà la manera de veure les coses. Potser aquest segon canvi ha vingut motivat pel primer, per la seguretat que m'ha donat fer-lo i sortir-ne d'una peça, i el que és més important, sent molt més feliç del que era.


No em penedeixo de res. Dos anys i mig a la universitat m'han fet madurar i créixer com a persona. He guanyat seguretat en mi mateixa i he conegut persones genials, amics que mantindré per tota la vida, dels que et 'paguen la hipoteca', i d'altres amb els quals, encara que perdi el contacte, m'han marcat i formaran part d'aquesta etapa.

Ara però, he fet el "click" i necessito nous aires. Ja sé que vull fer amb la meva vida i per aconseguir-ho havia de sortir del camí que la societat ens marca. També estic una mica espantada ja que no tindré cap titulació oficial que em serveixi, però qui no s'arrisca no aconsegueix els seus objectius, i no vull tenir trenta, quaranta o vuitanta anys i viure pensant 'què hagués passat si...' . No tothom estarà d'acord amb el que faci, i potser tampoc em donaran suport, però també tinc gent que m'ajudarà sempre que ho necessiti.

Com va escriure Jorge Bucay, La indecisión es una de las mejores causas de los peores sufrimientos. Mucho más que las decisiones equivocadas. Així que us animo a prendre decisions, i així evitar el temut 'i si...' amb el que us podeu trobar tan d'aquí un mes com d'aquí cinquanta anys. I si t'equivoques, torna-ho a provar, però de l'experiència ja n'hauràs après alguna cosa, encara que potser no en siguis conscient.

Perquè a vegades cal perdre's per tornar-se a trobar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada