Christmas Break III: Montreal, Niagara and New Hampshire

Primer de tot Bon Any 2015!

A la mitjanit del 26 al 27, després d'un dia de relax total i quan començava una altra tempesta de neu, vaig marxar amb un Red-eye cap a Montreal. Un Red-eye és el nom que els americans donen al vols que surten a la nit pel color d'ulls de la gent a l'aterrar. Vaig arribar a Montreal a les 10 del matí i en Joaquim em va recollir a l'aeroport. Vam deixar les maletes a casa, vam preparar dinar i després vam anar a caminar pel carrer principal, on hi ha tots els gratacels, i al vespre vam anar a l'Old Port, la part antiga de Montreal on feien un castell de focs amb músics temàtica de vídeo-jocs i donaven xocolata calenta. També vam provar maple syrup en gel, que tiren el líquid calent en una barreja de neu i gel i l'emboliquen en un pal.

Old Montreal

En Joaquim Maple Syrup en gel a Old Montreal

El següent dia vam marxar cap a Toronto i les Cascades del Niàgara. A Toronto realment només hi vam sopar, a un restaurant que es deia Sings. Tots els cambrers són sords, i per tan a la carta i ha els símbols per comunicar-t'hi. A més també te n'ensenyen alguns ells i tens una mini guia per ajudar-te. Va ser el meu regal de Nadal d'en Joaquim i va ser una experiència genial! (A més que també era un bon restaurant pel que fa al menjar).

En Joaquim i jo a les Cascades del Niàgara

Després vam agafar un bus cap a Niàgara i vam anar a veure les cascades de nit, ja que estan il·luminades.
L'endemà al matí vam anar a veure les cascades un altre cop, i aquesta vegada vam caminar fins ben bé al costat, on estàs a uns dos metres d'un l'aigua comença a caure. La veritat és que impressionen de tan a prop, però el poble en si està massa explotat, i recorda a Lloret o Magaluf, on tot son edificis excèntrics o cartells lluminosos per cridar l'atenció dels turistes.
Aquell mateix dia ja vam tornar cap a Montreal. Dues hores fins a Toronto i sis més fins a Montreal.



Els tres següents dies els vam passar a Montreal. Vam pujar al Mont-Royal, el turó al voltant del qual està construïda la ciutat, vam anar amb la Maia, una estudiant d'intercanvi basca, a Jean Drapeau, una mini-illa al costat de Montreal (que també és una illa enmig del riu) i vam passejar per la part antiga i el port. També vam visitar breument l'estadi olímpic, vam anar a la universitat, vam caminar una mica per la ciutat subterrània, vam anar a prendre algu amb uns catalans que també estudien aquí i vam anar a patinar sobre gel al llac d'un parc.

Vistes de Dowtown Montreal des del Mont-Royal

Pont de Jean Drapeau a Montreal



A un llac glaçat a un parc a Montreal

Biblioteca pública a Mont-Royal, Montreal



La Maia i en Joaquim amb vistes a Montreal
des de Jean Drapeau

 

Basílica de Notre-Dame a Montreal

          

El segon d'aquests tres dies era 31 de desembre, així que vam quedar amb uns quants estudiants internacionals amics d'en Joaquim per celebrar el Cap d'Any. Érem dotze: dues basques, un noi de Pamplona, quatre catalans, una andorrana, un mexicà, una anglesa, un francès i un holandès, així que la majoria de nosaltres volíem fer les Campanades amb raïm però a la vegada volíem experimentar el cap d'any a un país estranger, així que el vam celebrar dos cops, primer a la hora espanyola (les 6 pm a Montreal) i a la mitja nit. A les 6 vam connectar l'ordinador i vam menjar el raïm amb TVE en directe, després vam sopar, i vam sortir de casa per ser a la mitja nit al port on hi havia música en directe i feien un castell de focs a les 12 en punt.

L'ordinador amb les Campanades de TVE en directe

Tots els que vam fer les Campanades

El dia 2, en Joaquim i jo vam marxar amb bus cap a New Hampshire a fer una breu visita a la Jan i en Dan, que són amb els qui vaig estar tres setmanes durant el Febrer 2013 en un programa d'intercanvi voluntariat a l'estranger.

Workaway.info: és un programa d'intercanvi de feina per allotjament i menjar a qualsevol lloc del món.

Ens van portar a menjar, a caminar pels voltants de casa seva, a veure breument una botiga d'armes i a patinar sobre gel en black ice, que són unes condicions força difícils de trobar, perquè és quan el gel s'ha format molt ràpidament, i és dur i resistent i la superfície més suau al patinar-hi. Era un llac natural, on hi viuen castors. Es pot veure per les preses que fan, els arbres a mig tallar o els forats que fan al gel. A més, vam jugar a hoquei gel!

Selfie amb la Jan i en Dan davant de la presa dels castors

Patinant amb en Joaquim

Jugant a hoquei amb la Jan

Vam tornar a agafar un autobús el dia 3, però just començava la tempesta de neu, i patíem (si més o jo) per si arribaríem a Canadà. Al final el problema va ser la bateria del bus, i ens vam haver de quedar a l'aeroport fins que un altre bus ens va recollir a tots.


L'endemà al matí, després dels 10 cm de neu de la nit anterior, va començar a ploure, però com que feia tan fred (el nord-est dels EEUU i Canadà es troben en un vòrtex de fred polar ara mateix), enlloc d'aigua era 'pluja de gel'. El resultat; carrers completament glaçats durant les 24 hores següents i tota la ciutat sota una capa d'un centímetre de gel. Ni a Montreal hi estan acostumats, i el dia següent van haver d'engegar un pla especial per tornar a deixar la ciutat 'caminable'.

Arbres coberts de gel a Montreal

Coses que m'han sorprès de Montreal:

• Com de 'francesa' és l'àrea del Québec i Montreal per la forta política de protecció d'aquesta llengua envers l'anglès. Tot i que tothom et canviava a l'anglès quan veien que no els entenies, ningú te'l parlava d'inici. Tampoc hi havia cap cartell a la ciutat en anglès; ni en llocs públic (com a Barcelona que al metro, per exemple, t'ho trobes tot escrit en català, castellà i anglès), ni a les botigues, el govern fins i tot ha obligat a l'Starbucks a canviar el cartell de 'Starbucks Coffee' que trobaries a qualsevol altre lloc de Canadà o EEUU per el de 'Café Starbucks'.

• També m'ha agradat com és de diferent a la majoria de ciutats americanes. Molta més part antiga, més semblant a Europa, tot i que sense deixar de tenir l'empremta del continent: grans gratacels al centre, i petits edificis i cases al voltant que fan que la ciutat tingui una gran extensió i estigui tota quadriculada.

• Metro i altres serveis molt poc adaptats o de forma molt aleatòria. Al ser al Canadà m'esperava més nivell i si més no en aquest aspecte estan molt lluny de Barcelona. Tenen moltes estacions de metro sense cap ascensor ni escales mecàniques, o algunes només en tenen fins al primer nivell però després alguna persona amb cadira de rodes no podria arribar a les vies, etc.

Ha estat una entrada força llarga però van passar moltes coses en nou dies!