NYC trip

Després de quatre dies caminant per Manhattan ja puc considerar Nova York vist i puc dir que és un món completament diferent.

Clavegueres fumejant a Manhattan.
Te'n trobes per tot arreu.

Primer de tot, és una ciutat més bilingüe que Montreal, que se suposa que és una àrea bilingüe, però bilingüe de diferent manera, ja que a Montreal tots el cartells de la ciutat, metro, etc. són només en francès, però tothom parlar les dues, i en canvi a Nova York la majoria de coses estan traduïdes a l'espanyol, però segurament hi ha molta més gent que només parla una o la altra. La majoria d'hispanoparlants procedeixen d'Amèrica Central i Carib, i a l'únic punt on no és així, és Chinatown, que allà fins i tot la vida als carrers canvia completament.
Chinatown és on teniem l'hotel i està TOT en xinès. Botigues i restaurants, i a la majoria de llocs, si només hi ha una llengua, és el xinès. Gent venent espècies estranyes al carrer, dones que t'ofereixen Rolex i que si els dius que si s'obren la jaqueta i t'ensenyen el seu arsenal, etc. Tot i així, molt ben situat, a prop de diverses parades de metro i gent molt amable.

El primer dia, vam visitar Times Square i la New York Public Library, que és un edifici antic i immens i que ens va costar la nostra estona per trobar alguna estanteria amb llibres, i vam caminar per la 5th Ave, on hi ha totes les botigues cares, vam parar un moment a Tiffany's i vam acabar de caminar fins a Central Park, tot i que no hi vam entrar. També vam anar a la Central Station i a la seu de la ONU.

En Joaquim i jo a Times Square

Vam tornar a reposar una mica a l'hotel, ja que els dos havíem viatjat tota la nit i arribat al voltant de les sis del matí, i com a mínim jo no havia dormit ni una hora i necessitàvem energia pel vespre, que teníem entrades per un partit del All Star de la NBA. El partit era al Barclay's Stadium a Brooklyn i vam decidir travessar el famós pont que uneix el barri amb Manhattan de nit per tenir una vista de l'skyline il·luminat.

Durant el partit de l'All Star al Barcklay's Stadium, Brooklyn

El partit pel que teniem entrades era el dels Rokies, els millors jugadors de primer i segon any de la NBA. USA vs. the WORLD, i tot i que Canadà també forma part de la NBA, cosa que jo no sabia, jugava amb l'equip dels 'convidats', the WORLD. Això de jugar contra la resta del món és una cosa que als americans els agrada, i ja és com a mínim el tercer cop que ho veig, i en tot tipus de competicions (programa d'obstacles a la TV, rodeo i bàsquet).
No era un partit normal i només tenia dues parts de 20 minuts, això si, amb com a mínim tres temps morts a cada una on van fer la Kiss Cam, la Kids Cam, van sortir animadores a ballar, van fer petits concursos per gent que havia anat a l'estadi, i tot tipus d'entreteniment per l'audiència, que tot i que no estava ple (diria que aproximadament un 60% de l'entrada), és un bon número ja que hi caben més de 17000 persones.


L'endemà era 14 de Febrer, Sant Valentí als EEUU. A primera hora vam anar al Madison Square Garden, l'estadi dels Knicks a Manhattan, a veure l'ambient i a intentar entrar a l'entrenament, però estava sold out, i les entrades a la revenda anaven a $40.
Abans d'anar a visitar el memorial de l'11-S, vam anar a Broadway a mirar si podíem aconseguir entrades per algun musical rebaixades. Vam comprar-ne per aquell mateix vespre per Mamma Mia!

Piscines a l'empremta de les Torres Bessones

Després vam dirigir-nos cap al Financial District, on hi havia les antigues Torres Bessones. L'entrada al museu val $24 i, per mi, no val la pena. Hi ha trossos de columnes, motors i escales que es trobaven a les torres, i les cares i les històries de cadascuna de les víctimes (tan bombers, para-mèdics, passatgers dels avions i treballadors de les torres) a cada sala. Tot i que és maco i en algun moment 'toca', no crec que valgui la pena si t'estàs pocs dies a la ciutat. El que si que val la pena per mi són les piscines amb els noms de les víctimes que es van construir al lloc on eren les torres, i això està al parc i és gratis.

Després ens vam dirigir cap a Wall Street (i ens vam adonar que realment és un carrer), va començar a nevar i de camí ens vam trobar una 'Hugs Party', un grup d'unes sis o vuit dones amb un cartell i que 'regalaven' abraçades per San Valentí. Evidentment hi vaig anar.
Després ens vam parar en un food truck i vam dinar un hot dog. Tota la ciutat n'està plena, però ara ja no venen només hot dogs, sinó que la majoria tenen kebabs i menjar hindú, pakistanès, etc.
Finalment, vam fer temps per anar fins a la punta sud de Manhattan i agafar un dels ferrys que et porta a Staten Island, i que navega per davant de la petita illa on hi ha l'Estàtua de la Llibertat. El que fa la majoria de gent es agafar-lo, i just al baixar tornar a embarcar de tornada, ja que, sobretot a l'hivern, no hi ha gaire res a fer a Staten Island. Són uns 25 minuts per trajecte.

Comprant un hot dog a un food truck
al Finantial Distric, NY

Davant de l'Estàtua de la Llibertat
al ferry cap a Staten Island

En acabat vam tornar a l'hotel a arreglar-nos per anar a Mamma Mia. La zona de Broadway i Times Square sembla de dia tot i que sigui fosc de la quantitat de pantalles i senyals lluminosos que hi ha. La funció va està molt bé. Sobretot l'actriu que feia de Donna (la Meryl Streep a la pel·lícula), una veu impressionant. Sens dubte, una de les meves parts preferides de tot el viatge.

Per sopar, vam anar al McGee's, un pub irlandès en el que es va inspirar el creador de How I met your mother per al McLaren's. A les parets hi tenen un parell de fotos i a la carta cocktails amb noms relacionats amb la sèrie. Un dels que vam demanar va ser 'The Pineapple Incident', que només ho entendran els que hagin mirat la sèrie.

En Joaquim al Central Park

Diumenge vam anar a Harlem a veure una missa de Gospel. Vam tenir mala sort i no tenien cor d'adults sinó de nens. Tot i així, els més grans, d'uns 12-14 anys, en un moment van fer un xou de ball amb percussió feta amb el seu cos molt impressionant. Vam caminar una mica pel barri i vam agafar el metro per anar cap a Central Park. El dia era molt fred, i feia molt vent, així que no vam aguantar gaire i vam tornar cap al metro per anar cap al Rockefeller, un dels edificis on es pot pujar a un dels pisos més alts i tens vistes impressionants del Central Park per un cantó, i l'Empire State i la resta dels edificis per l'altre.

Homenatge a Jonh Lennon
al Central Park

Com molta altre gent, vam pujar-hi poc abans de la posta de sol i ens vam esperar fins que es va fer de nit per tenir les dues vistes de la ciutat. Seguia fent molt vent, així que la majoria de l'estona vam observar-ho des de l'interior ja que a fora costava suportar el fred. La sensació de fred, segons aplicacions del mòbil era del voltant de -25/-20ºC, i el vent ho empitjorava.

Vistes de Midtown Manhattan des del 'Rockefeller'

Per acabar el dia vam anar a sopar al Hard Rock Café, un restaurant a Times Square, que forma part d'una cadena americana, i que té exposats tot tipus de instruments i objectes relacionats amb cantants i artistes, sobretot de l'època daurada del rock, i que evidentment, sona aquesta música a un volum força alt tota l'estona. Sorprenentment, entre les cançons de Queen, Bon Jovi i Taylor Swift també va sonar Frozen.

High Line Park, NY

L'últim dia a la ciutat era l'aniversari d'en Joaquim. Ens vam llevar i vam anar al High Line Park, una antiga via transformada en parc-passeig, de les que va uns 6/7 metres per sobre dels carrers i enmig dels edificis. Només dura una milla i va de nord a sud per l'oest de Manhattan. Un parc molt nou (obert totalment l'últim any), però molt recomanable. El parc acaba a West Village, un barri una mica bohemi, per on vam passejar una mica, on vam parar a fer una foto a la casa de la Carrie de 'Sexo en Nueva York' i vam anar a agafar el metro per dinar i anar cap a l'aeroport.

Com que havíem estat dormint tots els dies a Chinatown vam decidir que l'últim àpat l'havíem de fer allà, i vam triar un restaurant a sota l'hotel on estava quasi tot en xinès. Molt bona experiència. Les espelmes, per culpa de les presses per no perdre el vol, les va bufar a l'estació del metro, enceses amb un encenedor de NY. Una mica amb presses i a un lloc inusual però per sorpresa seva i no per això menys especial.

Espelmes dels 22 d'en Joaquim al metro de NY

MOLT BONA EXPERIÈNCIA!