17 de Març és Saint Patrick's Day, dia del patró dels irlandesos. Als EEUU se celebra a tot arreu i per tothom, tot i que no és un dia de festa nacional, i per tant, tots els nens van a l'escola normal. Tampoc és una celebració religiosa, tot i que originalment ho era, i els únics que ho mantenen actualment són els els americans d'origen irlandès religiosos. Per a la resta és una festa per la cultura Irlandesa i Americana-irlandesa, i una oportunitat per a tornar a decorar les botigues d'un color diferent. Aquest cop, tot es torna de color verd, amb els irlandesos que van venir
shamrocks (trèvols) i
Leprechauns, els petits follets irlandesos entremaliats a qui els atreu l'or. És bàsicament, una altra oportunitat per sortir a celebrar alguna cosa i beure molta cervesa.
El dissabte anterior a Saint Patrick era quan es celebraven la majoria de festes a Colorado. Normalment es fan desfilades i aprofitant el bon temps, molts esdeveniments es van donar lloc a l'exterior.
 |
| La Micaela, la Justin i jo a Arvada |
Jo vaig anar a Arvada, a l'oest de Denver, amb la Justine i la Micaela, dues au pairs de Sud Àfrica que viuen a Evergreen. Era un festival amb paradetes al carrer, molt menjar, la meitat d'aquests tenyit de color verd, cervesa d'aquest mateix color, i molta gent amb barrets, antenes i collarets especial per a l'ocasió, a més a més de que tothom anés vestit de color verd. Nosaltres també hi anàvem i portàvem un trèvol amb una cinta al cap.
També hi havia un escenari on posaven música i on hi havia actuacions de música irlandesa i una actuació d'un grup de nenes d'entre 6 i 15 anys que ballaven balls tradicionals irlandesos, un tipus de claqué però amb molt més salt, coordinació i moviment de grup. Molt impressionant per lo bé que ho feien i lo difícil que semblava, a més de que vaig quedar sorpreses que hi haguessin tantes nenes apuntades a aquest tipus de classes. Més tard, la Jenni em va dir que per a moltes famílies és l'única relació que tenen amb l'herència del país del que van venir els seus avantpassat, i em va recordar que els EEUU és un país fundat tot just fa 400 anys i l'Estat de Colorado en particular menys de 200 anys.
Ahir, el dia abans de Saint Patrick, quan vaig anar a recollir la Georgia a l'escola em va dir que un
Leprechaun s'havia colat a la seva classe mentre estaven al pati i havia desendreçat tota la classe, i que era possible que en tinguéssim un a casa, així que havíem de murmurar per no espantar-lo i poder-lo caçar.
A l'arribar a casa vam preparar una trampa per caçar-lo amb trèvols i un collaret d'or (fals) com a esquer, ja que són les seves coses preferides.
A la tarda, la Noelle va voler fer el mateix, i a més, va posar una safata amb farina a davant perquè hi poguéssim veure les petjades en cas de que s'apropessin. Així que estàvem preparats per anar a dormir sabent que segur que n'atraparíem algun en alguna de les dues trampes.
Abans d'anar a dormir vam mirar
Soul Surfer, una pel·lícula sobre una noia de Hawaii a qui un tauró se li va menjar un braç mentre feia surf als 13 anys. Aquí, aquesta noia, la Bethany, és molt famosa, i la pel·lícula està molt bé.
 |
| La Gigi amb la seva trampa |
 |
| La Noelle i la Georiga amb la segona trampa |
 |
| El vàter amb 'pipi' de Leprechaun |
Al matí, hi havia petites petjades a la farina, pipi de color verd al vàter i dues notes de
Leprechaun (o dels, si eren més d'un com teoritza la Noelle) dient que no s'havia endut els collarets perquè sabia que no eren d'or real.
La Noelle segui pensant que en teníem un a casa així que ens vam passar 20 min dins l'armari de la seva mare intentant pensar com agafar-lo (segons ella s'havia amagat al racó).
Al llevar-se la Georgia es va desanimar molt al no veure'n cap i no poder-ne portar cap a l'escola.
Aquell matí, tota la família va sortir de casa vestida com a mínim amb una peça verda, ja que si no ho fas, tota l'altra gent té dret a pessigar-te.
I així ha estat tota la meva experiència Saint Patrick.
Curiositats americanes:
 |
| Post office car |
Els cotxes de correus tenen el volant a l'altra banda* i portes corredisses així el carter no ha ni de sortir del cotxe per posar les cartes a cada bústia i alleugerir la feina. A més, aquí el correu passa un parell de vegades al dia, i als barris residencials no tenen bústia individual sinó que les tenen en grups cada dos o tres carrers, també per agilitzar, ja que hi ha molts carrers que són cul-de-sac, i a més hi ha moltes cases.
*com als cotxes al Regne Unit, les Bahamas o Sud Àfrica, entre d'altres. I és que aquí als EEUU, al viatjar tan i conèixer tanta gent d'altres països, majoritàriament au pairs, estic aprenen molt. Un altra cosa que he après, per exemple, es que a Sud Àfrica no parlen majoritàriament anglès com em pensava, sinó que tenen l'
Aafrikaans, un idioma que parlen tan blancs com negres, per tot el país, i que és tan o més semblant al
dutch (holandés) que el català al castellà. Tot i així depenent de cada família el natiu serà aquest o serà l'anglès.
P.S: aquí ja ha arribat l'estiu, des de dissabte que arribem als 26-28ºC i en les pròximes setmanes no hi ha cap previsió de tornar a temperatures d'hivern (o inicis de primavera) tot i que en teoria, el març és el mes amb més tempestes de neu a Colorado.
