Pels que hàgiu de passar aquest procés, us explico la meva experiència.
Jo tenia hora a les 10 del matí, i com que ja ens havíem quedat a dormir així ja aprofitàvem el viatge en cotxe i visitàvem Madrid durant dos dies, vam decidir anar-hi tot caminant i esmorzar tranquil·lament a mig camí. Vam parar a una cafeteria-restaurant-botiga, enorme en una cantonada del carrer de Serrano molt a prop del Retiro, relativament bé de preu per estar al carrer que està (pels que no coneixeu Madrid, ja ho veureu quan arribeu allà, però és un 'Passeig de Gràcia' a la madrilenya, amb botigues del 'nivell' de Loewe, Emporio Armani i Custo).
Recomanacions abans d'entrar:
- No tens accés a l'ambaixada fins 15 minuts abans de l'hora programada de la cita així que no serveix de res ser-hi un hora abans (només per ficar-te nerviós).
- No porteu motxilles o maletes que no siguin necessàries perquè només us deixen entrar bolsos. Tampoc permeten entrar mòbils ni cap altre aparell electrònic. Totes les pertinences que t'obliguen a deixar te les guarden ells amb un número que hauràs d'entregar a la sortida si els vols recuperar.
- Els acompanyants (a no se que siguis menor) tampoc poden entrar, així que conteu una hora i que els familiars o amics que vinguin amb vosaltres portin alguna cosa per distreure's.
A les 10 menys 5 vaig arribar davant l'ambaixada. La meva entrada era per la secció consular, la primera venint del Retiro però no patiu que està molt ben indicat i sinó preguntes als guardes i ells t'ajudaran. A la porta n'hi ha dos o tres a més la persona que em va atendre (amb armilla negre i lletres CSC) i que em va demanar la confirmació imprimida del formulari DS-160, el passaport, el certificat d'elegibilitat i la foto de carnet (a més de la demostració del banc que tens fons suficients per pagar-te el viatge i l'estada, tot i que jo no el duia i no me'l van demanar per res). Tota aquesta documentació te la posa en un porta-foli transparent i et deixen passar.
Just entrar et fan passar un filtre de seguretat, perquè, evidentment, entrar a una ambaixada es considera entrar en territori del país corresponent i tots sabem que els americans no fan bromes amb la seguretat i ningú pot entrar al seu territori a la lleugera. Un cop passat pel típic d'arc detector de metalls d'un aeroport, i haver posat les pertinences a la cinta (a més de treure i deixar allà les que no et permeten entrar), t'obren la porta per continuar.
La següent sala hi havia unes 20 persones esperant assentades, jo vaig anar directa a una altra treballadora amb armilla negre i em va tornar a demanar el porta-foli, em va fer firmar el certificat d'elegibilitat i em va comprovar el passaport amb el formulari DS-160. Després em va donar un número de torn i un follet d'informació sobre quan i com rebria el visat. És important que si voleu modificar l'enviament li comenteu a aquella noia ja que és el que et posa al paper però normalment tel llegeixes més tard i després et poden ficar problemes.
El mètode d'enviament és el següent (traduït literalment del paper informatiu que em van donar):
Si aproven el seu visat necessitem quedar-nos el seu passaport per poder incloure el visat dins d'aquest. El seu passaport amb el visat li serà retornat e un plaç de 4 a 6 dies laborables per Correus, sense cap cost adicional, a la oficina que vostè va seleccionar quan va sol·licitar la cita. L'oficina de Correu li farà arribar un correu electrònic o un SMS notificant-li que el seu passaport ja està llest per la seva recollida.
Després et fan entrar en una altra sala amb unes 70 persones esperant assentades (tot i que suposo que al ser l'agost hi havia tanta gent que inclús hi havia gent dreta), on hi ha unes 11 finestretes tipus cine i per tot arreu quadres dels EEUU, una foto de l'Obama i una pantalla on constantment hi ha vídeos sobre els parcs naturals, les universitats, o qualsevol altre 'meravella' del seu país.
A mi em van fer anar a una fila de la dreta per entregar la documentació a les taquilles 1 o 2. Allà em van demanar un altre cop el porta-foli, em van preguntar quan marxava (com sempre des de que havia entrat a l'abaixada, en castellà), i va apuntar quatre coses a un dels papers. Després em va dir que havia d'anar a la taquilla 3 digitalitzar les meves empremtes digitals i em va donar un follet amb els meus drets als EEUU (tot i que al meu cas, la meva agència ja me n'havia donat una còpia dins el Pack de benvinguda). La senyora de la finestreta 3 em va tornar a demanar els papers, aquest cop per quedar-se'ls, i em va fer ficar tots els deu dits en una maquineta per queda registrats.
Acabat això em va tocar anar-me'n a seure i esperar el meu torn com les altres 60 persones que ja hi havia quan vaig arribar, i em vaig adonar que estava ben equivocada al considerar-me afortunada al anar directament a les taquilles i no com totes aquelles persones, perquè segurament totes elles hi havien passat abans que jo.
Tot el procés fins al moment no em va portar més de 15 minuts, i en aquell moment em vaig adonar que l'espera fins a 'l'entrevista final' seria llarga. A la pantalla passaven pel número A63 i jo tenia el A118, a més de que hi havia més de dos tipus de cua jo era la 'A', hi també hi havia la F i la D (i potser alguna més). També vaig comprovar, ja que t'avisen amb una petita frase al tiquet, que els torns no són consecutius, i de cop anaven fent 72, 73, 75 i tornaven al 69 o pujaven al 77.
Mentre m'esperava, tot i que vaig dedicar una estona a llegir l'Au Pair Participant Handbook també podies sentir 'l'entrevista' que feien a l'altra gent, ja que la persona de dins la finestreta parla a través d'un micròfon, així que senties les preguntes però no les respostes. A la majoria de gent els hi feien tot amb castellà, a excepció de Do you speak English? o What are you going to study there?, però n'hi havia d'altres que els hi deien tot amb anglès, per tant, em vaig començar a ficar nerviosa.
A l'arribar al 116 em vaig començar a preparar. Van dir el 117... i després el 119. Així que després no sabia quan tornarien a saltar cap al meu i al cap de 5-10 minuts em van cridar. La noia em va donar el certificat d'elegibilitat firmat per el Vice Consoul i em va dir que l'hauria de presentar a l'aduana americana perquè em deixessin entrar. Em va demanar si aniria a estudiar (al dir-li que no va haver de rectificar alguna cosa a l'ordinador) i em va demanar per quant temps, totes dues preguntes en castellà, i em va dir que ja estava i que rebria el visat en 4-6 dies a l'oficina de Correus. Em vaig quedar una mica parada perquè no em van dir ni una paraula en anglès però ja més tranqil·la vaig sortir cap a fora.
La sala prèvia ja estava buida i vaig anar directa a recuperar el meu mòbil i la càmera.
En total, vaig estar-m'hi una hora i deu minuts, dels quals 45-50 minuts esperant el meu torn i la majoria de papers que m'havien demanat que portés no van sortir ni de la carpeta en que els portava i la qual va està sempre a les meves mans (això no vol dir que no els porteu, perquè llavors segur que us els demanarien!).
Un cop fora, tot i que havia estat quasi tot el rato assentada, m'havia tret un pes molt gran de sobre i vam anar amb en Joaquim, que mentre m'esperava a fora havia anat a buscar el cotxe i em va recollir a la porta de l'ambaixada, al parc del Retiro a estirar-nos a la gespa sota l'ombra, ja que a l'agost a Madrid fa una calor criminal. Vam aprofitar l'estona per buscar un restaurant que estigués bé relació qualitat/preu per acabar com toca la visita a la capital menjant un bocata de calamares, vam donar una volta ràpida pel parc i vam anar a dinar ja que a les tres havíem quedat amb una noia de Itàlia i una de Malàisia a través de BlaBlaCar per tornar cap a Barcelona compartint gastos de gasolina.
Per acabar un parell de fotos.
La segona som nosaltres dos al Retiro, a l'entrada de la Puerta de Alcalà, un cop ja havia sortit de l'ambaixada.
