September begins with Estefanía

Després de més d'un mes d'haver arribat a casa, per fi trobo un moment per tornar a escriure. Us explicaré els tres últims viatges que vaig fer durant el mes de Setembre i la despedida.

Començaré pel principi.

El dia 2 vaig anar a recollir l'Estefanía a l'aeroport, i des d'allà vam anar directament a Red Rocks. Era l'últim dia de 'Movie in the Rocks', un festival que feien a l'estiu on passaven diverses pel·lícules famoses en pantalla gran. La pel·lícula era Magic Mike. Evidentment, el públic era majoritàriament femení i era ben bé com estar a dins la pel·lícula, ja que tothom cridava com si ho estiguéssim vivint en primera persona. Els que heu vist la pel·lícula ja sabeu a què em refereixo.


El següent dia, mentre els nens eren a l'escola vam anar a veure la casa de la Molly Brown, a downtown Denver. Al principi ens vam equivocar i el google maps ens va portar a la Summer House (la casa d'estiu), que estava més a les afores, i que ja no es podia visitar. Estava una mica abandonada i no hi havia ningú, així que vam passar una miqueta de por. Al moment que vam caure en que estàvem al lloc equivocat vam marxar corrents i vam conduir fins al centre de Denver. Allà de seguida vam veure que si que era la casa que tocava.
La Molly va ser una supervivent del Titanic i una persona molt influent a la seva època. L'Estefanía, com a gran fan del cinema ho va gaudir molt, i em va agradar poder-hi anar ja que era una cosa que la Jitka sempre m'havia recomanat molt. Després de la visita vam caminar pel 16th Mall i vam comprar souvenirs. 

Vam passar la tarda amb els nens i després vam anar a veure un partit dels Rockies, l'equip de béisbol de Denver. L'Estefanía no n'havia vist mai així que va ser tota una experiència per ella.

Cartell de la casa d'estiu de la Molly Brown, CO

L'Estefanía al Coors Field, Denver, CO

L'endemà, després de portar les nens a l'escola vaig anar a despedir-me de la Mela. Aquell era l'últim cop que ens veiem (com a mínim de moment), ja que ella marxava a Atlanta amb la seva nova família.

L'Estefanía i jo davant The Stanley Hotel, Estes Park, CO

Després, vam marxar amb l'Estefanía cap a les Rocky Mountains. Ens dirigíem cap al campament on passaríem el cap de setmana en família i per arribar-hi hi havia dues rutes. Nosaltres, com que teniem tot el dia vam agafar la scenic view (routa escència), que passava per Estes Park i el Rocky Mountain National Park.

A Estes Park vam parar a veure 'The Stanley Hotel', l'hotel on es va gravar 'El Respandor'. Després, vam entrar al Parc Nacional i vam fer la Trail Ridge Road, la carretera més alta dels EEUU. Allà dalt vam veure elks (ants), i vam parar a admirar les vistes del punt més alt. Era la màxima alçada a la que ella havia estat mai!

(Jo ja hi havia estat, per veure-ho: Hiking)

L'Estefanía i jo a dalt del Trail Ridge Road, Rocky Mountain National Park, CO

Després, vam baixar per l'altra banda, la zona de Lake Grandby, un llac enorme i preciós i envoltat d'avets gegants. Passat el poble de Grandby ja hi havia el camp, però vam fer temps fins que van arribar els Thompsons i els Desais i vam quedar per sopar a una pizzeria molt curiosa de Winter Park. Cada mil·límetre del sostre i de la paret estava cobert per bitllets de $1 decorats que els clients havien anat penjant al llarg dels anys. Ens van dir que hi havia milers de dóllars en bitllets de $1 en aquell restaurant!


Seguiré penjant la resta de viatges (i no patiu que no us haureu d'esperar un mes aquest cop!)

Justine and Coors Field

El cap de setmana passat vaig participar a la ColorMeRad 5k - Denver '15. És una 'cursa' de 5 km on et tiren pols i un líquid una mica espès de colors. Dic cursa entre cometes perquè no s'ha de còrrer si no es vol, només es tracta d'arribar el final com més cobert de colors millor. Hi participen grup d'amics, famílies amb cotxets, gent gran, etc. i ara aquí als EEUU s'han ficat molt de moda. Hi ha la ColorMeRad, ColorRun, HollieRun, NightGlowRun, BubbleRun, MudRun, etc. i totes es basen en el mateix, però estàn portades per a diferents empreses o bé, enlloc de pols de colors et tiren espuma.
A més, al final fan una 'festa', on segueix tirant pols, regals, i posen música.
Jo hi vaig anar amb la Justine. Va ser una molt bona manera de passar el dissabte.

Jo durant la cursa, Littleton

La Justine i jo al final de la cursa, Littleton

Final de la cursa, Littlton

Durant la setmana vam anar a fer una visita guiada pel Coors Field, l'estadi dels Rockies, el primer equip de beisbol de Colorado. Hi vam anar amb l'equip d'en Jack, del qual en Jon és entrenador. Va ser entretingut i interessant.

Jo a la gespa del Coors Field, Denver

En Jon, en Max, L'Aimee, en Baylor, en Parker,
jo, la Noelle i en Jack a la banqueta dels Rockies, Denver

Avui diumenge, he anat amb la Justine i la Sara a fer una excursió per Evergreen, el poble on viu la Justine situat a les Rockies.

Jo, la Justine, la Sara i el Gran Danès de la
família de la Justine que només té 4 mesos, Shadow Pine Loop, Evergreen

Divendres marxem de vacances en família. Conduirem unes 8-10h en dos dies fins al Lake Powell i ens estarem una setmana en una houseboat.

De divendres fins al següent divendres no tindré ni cobertura ni wifi, així que estaré desconnectada totalment i no us preocupeu si no us responc!

Lake Powell amb diverses houseboats, Utah

Memorial Day + Downtown Denver

Memorial Day és un dia de festa nacional per a mostrar respecte i agraïment als militars, veterans i qualsevol persona relacionada amb l'exèrcit. Sempre cau a l'últim dilluns de maig i és el dia que les famílies van al cementiri, i sobretot els cementiris militars s'omplen de banderes dels EEUU. També s'organitzen moltes desfilades i homenatges per tot el país.

L'Emma i la Noelle amb els seus maxi-dresses
a Denver

Tot i això, nosaltres no el vam celebrar. El dissabte al migdia vam baixar a Denver a celebrar l'aniversari de la Noelle. Enlloc de festa d'aniversari, el que vol és anar a passar una nit a un dels grans hotels del centre de la ciutat, anar a comprar amb els diners que la gent li dóna per l'aniversari i anar a sopar i esmorzar a fora. Un cop a l'hotel els seus plans són anar a la piscina i després fer nit d'spa. Tot amb la Jenni, l'Aimee (la seva tieta) i l'Emma (la seva millor amiga). Això ja és el tercer any consecutiu que ho fa, i aquest any jo era la convidada extra.

La primera parada va ser una botiga de roba per a nenes on la Noelle i l'Emma es van comprar un maxi-vestit i sandàlies per anar vestides iguals.

Després vam passejar pel centre, vam anar a sopar, i vam tornar a l'hotel per anar a la piscina i després vam pintar ungles, els vam ficar màscares de neteja facial, vam fer massatges i vam jugar al joc de les mongetes. Consisteix en que tothom es fica una jelly bean, una mini-mongeta de 'xuxe', del mateix color a la boca a la vegada, i pot ser que et toqui dolenta o no. Venen amb paquets on tots els color tenen el gust bo i dolent i no ho saps fins que els tastes, per exemple, menjar de gos/xocolata, mocs/pera, ous podrits/crispetes o vòmit/préssec. Algun dolents eren MOLT dolents i alguns no tant, però els pitjors realment et feien vomitar. Tot i així era molt divertit veure les reaccions de tothom i ràpidament podies dir què tenia cadascú.

El següent matí vam anar a esmorzar i vam seguir amb les compres. A l'hora de dinar vam tornar cap a casa i ens vam preparar per la barbacoa ja que venia tota la família i alguns amics a celebra-ho. Havíem comprat un paquet extra de jelly beans i vam fer jugar a tothom, als mes petits, als avis i als amics.




Curiositats americanes: Bacon Candy
A les botigues de candy (dolços) americanes tenen una mini-secció de bacon.

L'Aimee i jo amb algunes mostres
de la secció de bacon, Denver

Alguns exemples són:

• 'mints' de bacon (cosa que no li trobo massa el sentit perquè mints són caramels de menta, i si són de bacon no poden ser de menta), 
• les coses aquelles que t'espeteguen a la boca (en vam provar i són molt dolentes), 
• tires de bacon candy (n'he comprat així que ja us diré que tal), 
• xiclets, 
• ambientadors pel cotxe dels que penges al retrovisor del cotxe,
• escuradents amb gust de bacon,
• entre d'altres.

Visita Família Arumí

Amb la Georgia a l'aeroport

Com ja vaig dir, divendres passat a la tarda vam anar a buscar els meus pares i els meus tiets a l'aeroport El seu avió es va avançar i, igual que com quan jo vaig arribar per primer cop el setembre passat, ells van arribar abans que nosaltres i es van haver d'esperar.

Després vam anar a sopar una hamburguesa a un d'aquests bars d'esports amb tantes pantalles amb la Jenni i els nens i vam anar cap a casa.

Dissabte                         

El dia següent vam esmorzar pancakes, amb bacon i ous. Feia tan bon temps que vam menjar a fora. 

Tota la tropa a Denver

Després vam agafar el cotxe i vam anar a Denver a passejar una estona. No hi ha massa res a fer si no t'agraden molt els museus o galeries així que només vam veure la State House (Parlament de l'Estat de Colorado), vam entrar a una catedral catòlica, vam passejar pel 16th Street, el carrer comercial i peatonal de Denver, i vam arribar fins a Union Station, l'antiga però remodelada estació de tren.

A mig camí vam parar a fer una cervesa i a picar alguna cosa a un pub irlandès, però no ens vam fixar en tots els ingredients que portava la salsa i tots quatre no van parar de bufar i beure durant tota l'estona que vam estar menjant i va fer que ens ho miréssim amb pèls i senyals tot des de llavors.

Després d'allò vam anar al Boot Barn (Graner de Botes), una botiga on venen botes de cowboy autèntiques i altres tipus d'accessoris tipus bolsos, cinturons de sivella o barrets. Són botes amb moltes decoracions, sempre una mica de taló (inclús les dels homes) i que acaben amb punxa. Encara que pugui semblar estrany aquí encara les porten molt tan homes com dones.

D'allà vam anar a veure una estona d'un partit de baseball d'instituts en el que jugava en Baylor. Allà van conèixer pràcticament mitja família.

Per sopar vam anar al downtown d'Erie, que és molt petit, a una cerveseria nova que han obert, Echo Brewerie.

Diumenge                         

Vistes des de dalt de la Flagstaff Rd, Boulder

Llevar-nos, esmorzar i cap a missa. Vam arribar una mica abans i així els vaig poder ensenyar totes les instal·lacions on faig de voluntària, on donen esmorzar, els ordinadors, etc. Després vam entrar a dins i ens vam ficar a l'última fila del pis de dalt així teniem més perspectiva de tota la gent que hi havia. Vam esperar el compte enrere a les pantalles, vam escoltar les tres cançons del principi i vam estar-nos 5 minuts a escoltar el 'pastor', però com que parla molt ràpid i és molt difícil d'entendre ja teniem decidit marxar i anar a aprofitar el dia.

Chataqua Park amb els
Flatirons de fons, Boulder

Vam anar amb la Jenni a Boulder. Vam pujar amb cotxe fins al mirador de la vall al costat dels Flatirons, vam parar a la base de Chataqua Park per fe-nos alguna foto, i vam caminar per Pearl St, l'area peatonal de Boulder. Allà també hi vam dinar. Després vam conduir per la zona universitària i vam veure les fraternitats i vam caminar pel campus de la University of Colorado, CU.

Un cop fet tot això ja era mitja tarda i vam tornar cap a casa a descansar una mica, començar a preparar les maletes, i tota la família i amics convidats a la barbacoa van començar a arribar. Érem 18 adults i 10 nens, i el motiu de la torbada és que tota la meva família americana volia conèixer la representació de família catalana que m'havia vingut a visitar. Tot i que pràcticament cap dels americans parlava espanyol, evidentment ningú català, i dels catalans només jo i el papa parlàvem bé l'anglès (els altres el xapurrejaven millor o pitjor), la barbacoa va ser un èxit i tothom va trobar la forma de fer-se entendre's.

Foto d'equip amb part de la família i amics que hi havia a la
barbacoa.

La Montse i la Teresa a la barbacoa

Dilluns                         

Vam llevar-nos d'hora perquè es poguessin despedir de la Jenni i en Parker, vaig arreglar a les dues petites, i les vaig portar a l'escola amb la mama i el papa (no hi cabia ningú més al cotxe), i així els vaig poder ensenyar l'escola i presentar-els'hi a la Mrs. Mckenzie, la professora de Kindergarden que ajudo els dimecres.

Hanging Lake, Glenwood Springs

Després d'això vam carregar el cotxe i vam agafar l'autopista que travessa les Rockies cap a Aspen. A mig camí però vam parar al Glenwood Canyon per pujar al Hanging Lake. És una excursió d'unes 2 hores d'anada i tornada i d'uns 2km en cada sentit però que fa molta pendent. Tot i això les vistes que hi ha a dalt fan que valgui molt la pena.

Un cop a baix al cotxe ens vam posar de camí i després de fer un total de 4,5 h de cotxe vam arribar a Aspen. Un cop deixades les maletes a l'apartament vam anar a voltar una mica pel poble, que tot i que per l'arquitectura dels edificis pot no semblar-ho, els noms i les etiquetes de les botigues demostren que és un poble amb molta gent rica; Prada, Versace, Rolex, galeries d'art i moltes joieries. També botigues de marihuana (ja que seguim estan a Colorado, on us recordo que des de fa un any aproximadament és legal).

Glenwood Canyon

Vistes des de sota el llac

En Pere enfilat a unes roques al
Hanging Lake

La cascada que alimenta el llac

Dimarts                         

Els tres esquiadors apunt de començar, Aspen

Vam matinar i vam deixar en Pere, en Ramon i la Montse a la base de l'estació perquè esquiessin. No han tingut un final de temporada massa bo però la neu era mínimament decent. Mentrestant la mama i jo vam anar a esmorzar a una terrassa i a passejar pel centre.

Després de 4 h d'esquí els vam anar a buscar i ens vam dirigir directament cap a l'aeroport d'Aspen (ple de jets privats) i vam llogar un cotxe, ja que a partir d'aquell punt jo havia de tornar cap a Erie a treallar i ells seguien amb el seu viatge.



El tiet i el papa a dalt les pistes, Aspen

El seu pla pels pròxims dies és:

• Dimarts a la tarda: Entrar a Utah, visitar el Arches National Park i dormir a Moab.
• Dimecres: Conduir fins al Gran Canyon a Arizona a través del desert i seguir fins a Las Vegas, Nevada
• Dijous: Visitar Las Vegas.
• Els tiets marxaran amb cotxe fins a Los Àngeles a mitja tarda.
• Els meus pares agafaran un vol nocturn fins a Nova York.
• Divendres - Diumenge: 
• Tiets: Los Ángeles i agafar un vol cap a San Francisco fins diumenge que tornen a Catalunya i arriben allà dilluns al vespre.
• Pares: Nova York fins diumenge que tornen a Catalunya i arriben allà dilluns al matí.

Tota la tropa abans de començar
el seu roadtrip cap a Utah sense mi
(i sense el meu Yukon, ells en van llogar un de més petit)

Rodeo

La Noelle amb
l'esomrzar preparat

Setmana de tornada a la rutina (que sempre és més o menys dur), però bé.




Dissabte, ens vam llevar d'hora amb la Noelle i vam preparar un esmorzar sorpresa per la Jenni i li vam portar al llit. Va ser tot idea de la Noelle.

Un ou ferrat en una torrada amb mantega, una mandarina pelada, i un café.

Cerimònia d'inci i
presentació dels cowboys

A la tarda vaig anar a National Western Stock Show, que és una fira anual que fan a Denver. En alguns aspectes no és massa diferent del mercat del ram; exposicions de tractors i tot tipus de maquinària agrícola, exposicions d'animals, alguns cotxes i molta gent a tot arreu. Amb lo que es diferencia és que com la majoria de coses a Amèrica, es fa a lo gran. Quasi tothom va vestit de cowboys, amb barret, botes de pell punxegudes, camisa i texans, i a més a més hi fan rodeos.

Homenatge als militars i
cantada de l'himne

Vaig anar-hi amb dues au pairs brasileres, i bàsicament vam anar
a veure el rodeo. Era la final de les sèries que s'havien fet durant els dies anteriors de la fira i s'anomenava Colorado vs the World.

Al principi van començar amb mini focs artificials i el nom de la competició encès en foc al terra, van fer un homenatge a tot el servei militar, policia i bombers del país, fent especial menció als de l'11-S o algunes guerres. Van cantar l'himne i, per la meva sorpresa, també van fer una pregària. Si una cosa té aquest país, és que tothom se'n sent orgullós de ser-ho i de lo units que estan, també 'gràcies a Déu'. Tinc entès que això és més típic de l'oest, centre i sud dels EEUU, però em segueix sorprenent cada dia.

La Luana, la Dayane i jo al rodeo

Jo no en tenia ni idea del que era la competició en si, però m'esperava que fos simplement la prova on el bou salta com un boig i els cowboys s'han d'aguantar-se a sobre, però resulta que no, que hi havien cinc proves diferents en total:

Barrel racing

• Bareback bronc (cavall 'a pèl'): una modalitat on s'ha d'aguantar l'equilibri vuit segons sobre el cavall.
• Saddle bronc (cavall amb cadira de muntar): una altra modalitat on s'ha d'aguantar l'equilibri sobre el caball. Varia la manera com s'agafen a ell.
• Barrel racing (carreres de barril): l'única modalitat amb participació femenina, i era exclusiva. També l'única on no es feia patir els animals, o com a mínim directament, només es tractava de córrer i donar la volta a uns barrils.
• Steer wrestling (lluita lliure amb vedells): el cowboy persegueix un vedell i l'ha de tombar i fer-l'hi tocar l'esquena al terra el més ràpid possible.
• Bull riding (munta de bous): aguantar-se vuit segons sobre el bou.

Entremig de les proves hi van haver actuacions d'acròbates en cavalls, van sortir els patrocinadors en grans carruatges i nens d'entre set i cinc anys van muntar uns mini-bous que també saltaven com bojos. Cinc anys!

Tot i que l'ambient era molt americà i festiu, i que m'agrada experimentar coses noves, tot i que no maten als animals, tampoc els tracten gaire bé i no ho vaig poder gaudir del tot. Us deixo uns quants vídeos perquè us en pugueu fer a la idea.

Saddle Bronc

Steer Wrestling

Bull Riding

Esports

Dissabte vaig anar a veure en Paker jugant a futbol americà. El seu equip son els Erie Tigers i el seu color el taronja. Com a bons americans, tots els pares van vestits del color, cada partit fan una pancarta gegant de paper on hi ha escrit el nom de l'equip i dels jugadors i els nens la travessen abans de començar, porten cadires de càmping, etc. A més, si guanyen (com va ser aquest dissabte) els pares els fan un túnel tot cridant i tots els nens passen corrent per sota. Jo també vaig participar-hi!

Erie Tigers football game, Erie, Colorado

Pancarta que travessen abans del partit, Erie, Colorado

Ahir, després de dos dies de tenir el cotxe espatllat i fer viatges amunt hi avall per coodinar-nos amb la resta, vaig anar amb els Brayman i la Mela a veure un partit dels Rockies a Denver (els Colorado Rockies és l'equip de baseball de la ciutat, o més aviat de l'estat). L'ambient em va agradar molt, però l'esport en si és lent i ells mateixos passen més temps comentant coses amb els amics de la fila del darrera o, per exemple, ens vam passar tot el primer temps (al baseball n'hi ha 9), a dalt a la planta de dalt on hi ha una hamburgueseria. Diguèssim que en el baseball (o com a mínim en aquest partit) no hi ha col·lapses durant els entre-temps ja que és un esport en el que pots anar fent durant tot el partit. Tot i així una molt bona experiència!

Jo a l'estadi del Rockies, Denver, Colorado

Estadi dels Colorado Rockies, Denver, Colorado

Per cert, després de dos dies de fred hivernal i gelades, torna a fer calor d'estiu (arribem als 30ºC). Com diu la dita a Colorado: 'Si no t'agrada el temps, espera una hora!'.

Primers dies

Som dimarts i ja porto 5 dies a Colorado. 5 dies que no he parat.

Divendres vam anar a portar les nenes al cole, vam anar a fer un cafè amb la 'yaya' a l'Starbucks (la iaia dels nens), vam anar a fer-me un contracte de telèfon i després vam anar a casa la seva germana que també té una au pair que havia recollit la peque del cole. Vaig passar la tarda amb les dues nenes i al vespre vam anar amb la Jenni, la seva germana, l'au pair i els seus 4 nens a un restaurant mexicà a Boulder.

Denver Food and Wine,
Denver, Colorado

'Bartenders' a la
'Denver Food and Wine,
Denver, Colorado

Durant el cap de setmana no teniem nens perquè estaven amb el pare, així que la Jenni i jo vam anar a un festival a Denver que es diu 'Denver Food and Wine', on hi ha unes carpes amb tot de paradetes per fer tastets de vi i menjar. Després, amb les seves amigues de golf (totes al voltant dels 40 o 50) a prendre una copa, a sopar, més copes, i champaing. Semblaven les de 'Mujeres Desesperades' xd
Després de 12 h a Denver vam tornar.


Diumenge vam anar a missa! Impressionant, només arribar ens vam trobar una cua immensa de cotxes que sortien del parking. Es veu que fan 4 misses cada cap de setmana (dues dissabte al vespre i dues diumenge al matí) i totes estan plenes. L'edifici es modern i quadrat, i només entrar sembla un centre comercial, ple de cartells, pantalles gegants que retransmeten lo que passa a l'auditori principal, ordinadors, una zona per esmorzar, un 'mini-escola' on els petits van i hi tenen centenars de nens per missa, etc.
A l'auditori hi està tocant un grup (una banda 'rock' amb uns 10 musics), i després ve el sermó que més aviat sembla una xerrada de auto-confiança del pastor, que és un home d'entre 30 i 40 amb molt carisma. Al final van tocar Oceans (Where Feet May Fail) de Hillsong UNITED, una noia amb una veu impressionant. que em va encantar.
Vaig seguir coneixent a més amics i familiars i vam anar a un picnic pels voluntaris de l'església. Hot-dogs, hamburgueses, castells inflables, un grup de música d'adolescents, gent jugant a futbol americà, globus,... totalment americà.

Flatirons Community Church, Lafayette, Colorado

Finalment aquests dos últims dies (dilluns i dimarts) ja he començat amb la rutina, despertar els nens, fer-s'hi el dinar i l'esmorzar, portar-los i recollir-los a cole, i quedar-me amb la Georgia si no en té. A més, dilluns vam anar a Costcos, una botiga on ho venen tot a grans quantitats, vam anar amb la Mela (l'altra Au Pair) a mirar College per fer els crèdits que necessitem, a l'entreno de futbol americà d'en Parker, i la majoria de coses conduint jo el cotxe (el 'Yukon') sola. A més avui hem anat amb la G a la piscina (a la YMCA) i a buscar el meu número de la Seguretat Social (és de dues hores d'espera).

De moment tot bé!