New Orleans, LA

(continuació de l'anterior)

El dilluns a la tarda arribàvem a casa, i el dimarts al matí, després de deixar a la Georgia i la Noelle a l'escola, ja marxàvem cap a l'aeroport de Denver en direcció New Orleans.

Després d'un seguit de problemes amb autocars i sota una pluja torrencial momentània vam arribar al nostre apartament del French Quarter. Havíem llogat una habitació a l'apartament d'una parella gai molt simpàtics. Un era de la República Txeca i l'altre era de Mèxic, i eren els propietaris d'un bar alemany molt concorregut del mateix French Quarter.

Un cop situades ja eren les sis de la tarda, així que vam decidir arreglar-nos per anar a sopar i a gaudir del Jazz. Vam menjar a un local decorat de forma tradicional però antic i senzill i vam demanar-nos un plat amb mostres del menjar més típic de la zona: Gambo (sopa), pollastre amb una salsa especial i arròs, conill amb mongetes (és MOLT estrany menjar conill als EEUU) i gambes amb més pollastre. També vam compartir una quesadilla d'ànec. Tot era molt bo.

Després vam seguir caminat cap al Frenchman Street, el carrer on hi ha tots els locals de música Jazz. Ja a fora el carrer hi havia una banda d'uns 15 nois/homes tocant. Hi havia molta gent al seu voltant i nosaltres també ens hi vam quedar fins que van parar. Es deien els Young Fellas Brass Band i ho feien genial.

Tots eren negres menys un. Durant la nostra estada allà ens vam adonar que tots els habitants de New Orleans, majoritàriament de raça negra, porten la música Jazz a les venen i tots tenen un instrument de vent-metall, molts d'ells molt usats i abonyegats, cosa que no se'n veuen gaire a Europa, perquè són cars, però això si, tots en tenen un. Tot i així, la música a dins els locals sol està reservada a la gent blanca, i la resta s'intenten guanyar la vida als carrers, tocant pel turisme, que ha tornat a créixer després de l'Huracà Katrina del 2005.

grups de Jazz en llocs totalment diferents,
New Orleans, LA

L'Estefanía i jo a The Spotted Cat, 
New Orleans, LA

Després vam entrar a un local que es deia The Spotted Cat, un local petit però ple de gent, on tots els músics que vam veure (tres grups diferents) eren blancs, i la seva música també era lleugerament diferents. Sincerament, vaig gaudir molt totes les actuacions, però la vivor i espontaneïtat del carrer no hagués estat igualada si no hagués estat per els balladors de swing del local. Són gent que viu el swing com a cultura, vesteixen a diari com ho feien als anys 40, i a New Orleans, per la música Jazz, n'hi ha molts.


Ens van intentar treure a ballar a les dues davant de tothom però no vam cedir (no anàvem vestides ni calçades adequadament), vam veure Hurricanes, una beguda alcohòlica típica (no sé si d'abans o després del Katrina) que encara no sé què porta i ens vam quedar allà gaudint de l'ambient fins que van tancar. Semblava ben bé que ens havien transportat als anys 40!


De tornada a casa vam passar pel Burboun Street (Carrer Borbó) que es diu  així en homenatge a la Casa Real espanyola, que havia conquerit la zona fa molt temps, fins que els francesos els hi van prendre. La part graciosa, és que a l'actualitat és el carrer més decadent de la ciutat (i probablement de l'Estat de Louisiana), només caminant per allà ens van oferir 'Testos d'Orientació Sexual', beeds (collarets de perles de plàstic típics) a canvi de que els ensenyéssim les tetes, dones pràcticament despullades a l'entrada de tots els locals, etc.

Beignets al Café Du Monde, New Orleans, LA

El següent matí vam anar al Café Du Monde a menjar els famosos beignets semblants als bunyols. Evidentment, com a qualsevol altre lloc de la ciutat, hi havia un músic de Jazz que ens va alegrar l'esmorzar.

Vam caminar fins a la catedral de Saint Louise (per la influència francesa i espanyola és una zona molt catòlica). Després vam agafar un cable car fins al Garden District (districte de jardins), allà on hi viu la gent rica i on s'han mantingut els estils més colonials. Allà també vam fer una visita al Lafayette Cementery. 

L'Estefanía al Garden District, New Orleans, LA

Missisipi river, New Orleans, LA

Després de caminar quasi tres hores i que se'ns tornés a ficar a ploure tres o quatres cops de cinc minuts cada un d'ells, vam decidir que ja havíem vist prou cases i vam tornar cap al French Quarter per dinar. Vam menjar un po' boy, un entrepà que en teoria menjaven els pobres (poor boy) que porta gambes fregides, enciam, pickle, tomàquets, maionesa i formatge fos. Un cop dinades vam caminar fins a la vora del Mississipí per veure un dels famosos vaixells de vapor però no vam tenir temps. Una altre cosa que no vam tenir temps de fer va ser la visita a les plantacions de cotó de més al nord.

Vam tornar a l'apartament a canviar-nos i a preparar-nos pel Hauted Tour (tour encantat) que havíem reservat, ja que a part del Jazz, New Orleans és la capital dels vampirs, les bruixes, el vudú, els fantasmes i els assassinats (realment no feia gaire gràcia sortir dels carrers principals un cop s'havia fet fosc). La guia va ser una passada i el tour també va ser molt recomanable.

L'Estefanía i jo a l'aeroport amb les nostres màscares de
Mardi Grass, New Orleans, LA

L'endemà al matí vam fer les maletes i vam anar a fer l'últim vol pel French Quarter. Vam comprar souvenirs al French Market, i finalment vam trobar unes màscares típiques del Mardi Grass (carnaval de New Orleans, molt famós) que fins i tot eren dels colors típics, verdes, grogues i liles.

Vam dinar i marxar cap a l'aeroport. Ella volava cap a Washington DC amb la seva host family i jo tornava a Colorado a preparar-me per Hawaii. Va ser l'últim cop que ens vam veure, com a mínim fins que ella no torni a Espanya.



(continuarà)



Curiositats de New Orleans: Vampirs
Hi ha gent a New Orleans que decideix viure com un vampir, però hi ha dos nivells diferents. El primer només és gent que simplement vesteix com un vampir de pel·lícula i només surt de nits. Els altres són gents que viuen com una persona normal però que veuen sang humana, i com ho fan? Doncs busquen alguna persona que accedeixi a deixar-se veure-la, tots dos es fan proves mèdiques per assegurar-se que no pateixen cap malaltia, i després amb un bisturí es fa un forat al braç, es posa un plàstic protector perquè no hi hagi mai contacte directe, i així el vampir pot veure la sang directament.

I si, és real.

Anunci d'un apartament del French Quarter especificant que NO ESTÀ ENCANTAT
(perquè es veu que allà tenen la necessitat de dir-ho), New Orleans, LA

Back to School

Aquesta semana tots els nenes ja tornen a ser a l'escola. Dimecres va ser la Noelle, dijous en Parker i divendres la Georgia.
Per la Georgia és el primer any que està en full day (dia sencer), així que avui, quan l'he anat a recollir estava molt contenta però a la vegada molt cansada.

La Georgia i la Noelle el seu primer dia, Erie

En Parker el seu primer dia, Erie

Avui, voltant amb cotxe m'han vingut 'deja vus', al tornar a veure botigues de Halloween per tot arreu!




Curiositats americanes:

Senyal amb fraccions als EEUU

 A la carretera et marquen les milles en fraccions (1/2, 3/4,...).
La meva teoria és que al tenir mesures sense cap relació exacte, com té el metre amb el kilòmetre, d'aquesta manera eviten confusions.

                               1 km = 1000 m
                               1 milla = 1760 yd

Hi ha altres estats on t'ho diu en milles i yardes.

 

 

Mountain Getaway

Aquest cap de setmana era l'última oportunitat que teníem la Jenni i jo de fer una escapada sense els nens, així que vam decidir anar a les muntanyes.

Dissabte al matí vam sortir de casa a les 5.15am i a les 7.35am ja estàvem a l'inici del camí que pujava cap al Quandry Peak. El Quandry Peak és un 14er, una muntanya de més de 14.000 ft d'altitud. Aquest em feia 14.265 (4.348m). 

Vam fer cim en unes 3 hores.

Jo de pujada, Quandry Peak, Colorado

Rocky Mountain Goats, Quandry Peak, Colorado



La Jenni i jo a dalt del cim, Quandry Peak, Colorado

La parella després de la proposició mentre
el fotògraf els feia algunes fotos,
Quandry Peak, Colorado

Un cop a dalt, una parella ens va fer una foto i a canvi ens va demanar que n'hi féssim una nosaltres. El noi ens va donar el seu mòbil i ens va dir que féssim un vídeo. Estaven tots dos amb el senyal on deia l'alçada del cim i de cop el noi es va agenollar davant d'ella, es va ficar la ma a la butxaca, en va treure un anell i li va demanar per casar-se. Evidentment, no ens ho esperàvem per res del món i va ser molt emocionant. Va donar la casualitat que un noi que estava just al costat nostre era fotògraf de casaments i es va oferir fer-els'hi fotos de engagment (prometatge) amb la seva càmera i enviar-s'hi per email. El prometatge als EEUU és una cosa molt important i sempre es fan grans proposicions, sopars i l'anell sol ser el típic amb la 'gran pedra'. El del casament és el bàsic. Després, vam parlar amb ells, ens van ensenyar l'anell i ens van explicar una mica la seva història. Tots dos tremolaven encara.

Després d'això, vam començar la baixada. Vam tardar 2 hores a arribar fins al cotxe i teníem les cames destrossades. Pràcticament tot el camí era amb roques.

Vam dinar a Breckenridge, el petit poble que està a 5 minuts de la base de la muntanya i vam seguir cap a Vail, el poble on teníem l'hotel.

Vail downtown, Colorado

Vail és un poble més turístic per gent amb diners però també locals de Colorado, amb molt d'encant amb cases de l'estil de les muntanyes Alemanya, Suïssa o Àustria (Colorado va ser fundat per Austríacs i alemanys bàsicament). També té l'estació d'esquí més gran dels EEUU.

A l'hotel ens vam relaxar al jacuzzi i després vam anar a sopar i a prendre alguna cosa amb l'Aimee i en Jon, que estaven celebrant el seu aniversari de noces, mentre els nens estaven al seu hotel amb la Mela. Ells estaven passant cinc dies allà de vacances en família.

Diumenge, vam anar al Farmers Market, un mercat amb parades de menjar, tot tipus d'art, roba, etc. que fan setmanalment durant l'estiu. Allà, també ens hi vam trobar tots els Brayman i uns altres amics. Després, ens vam anar a relaxar a la piscina de l'hotel i vam tornar cap a casa.

Ara toca preparar-se per la tornada a l'escola que és dimecres dia 19 d'agost. La Georgia  començarà Kindergarten (P-5) divendres i per primer estarà allà tot el dia, cada dia de la setmana. L'horari de les escoles són de 8.30 a 3 (aprox) per a tots els alumnes de primària (P-5 és el primer any obligatori), i de 8 a 3 per a middle school (de sisè a 2n d'ESO).

Curiositats americanes: Aquí no hi ha creus a dalt dels cims. L'única cosa que marca el cim a les muntanyes americanes és una petita placa rodona, d'uns 5 cm de diàmetre, amb el nom del pic i l'altitud. A vegades és dificil de trobar.

Placa del cim, Quandry Peak, Colorado

Moving

Des de que vam tornar de vacances totes les nostres vides han girat al voltant d'una mateixa cosa, la mudança.

Des de dissabte que ja estem instal·lats a la nova casa i avui pràcticament ja només queden quatre quadres per penjar.
La casa nova és més petita que l'anterior però seguim vivint al mateix barri. El jardí, enlloc de donar al camp de golf dóna a un parc. A més, estem a tres cases dels Braymans i els nens travessen d'una casa a l'altra a través de les portes que connecten el parc amb els jardins.

Per mi, la diferència més gran és que ja no estic al soterrani, sinó que estic al primer pis amb la resta de la família. La meva anterior habitació era més gran, amb més finestres i tenia el meu propi lavabo. Tot i així, la casa està molt bé.

La meva nova habitació

La Noelle esmorzant al jardí amb el parc de fons

Hot butter dispenser

Curiositats americanes: Hot Butter Dispensers

Al costat de les barres on compres crispetes al cine, als EEUU tenen dispensadors de 'hot butter topping' (cobertura de mantega calenta). És bàsicament una salsa líquida feta a partir de mantega que per donar més gust a les crispetes (ja salades).
Segons els meus nens, 'no té sentit menjar crispetes si no t'hi afageixes això.'.

Per cert, als EEUU el cinema no es diu cinema, com al Regne Unit, es diu movie theater o the movies, de manera més informal.

4th of July

El 4 de juliol als EEUU se celebra el Independence Day (Dia de la Independència). Tothom penja les banderes a l'entrada de casa i decora tot l'interior i exterior amb tot tipus d'objectes amb la bandera o els colors.

Nosaltres vam fer una festa a casa el dia 3, ja que és quan el barri organitza una gran fira i els focs artificials. Tot això al camp de golf just al costat del nostre jardí, així que vam fer una barbacoa amb hotdogs i amanides i a la que es va fer fosc tothom es va assentar per veure els focs. No van ser res més especial que els del final de la Festa Major de Vic, simplement amb més abundància de vermell, blau i blanc, els colors de la bandera americana.

Jo, la Noelle, l'Aimee, l'Aku, la Hollie i en Dave al jardí durant la barbacoa
i amb el camp de golf ple de gent durant la fira del 3 de juliol, Vista Ridge, Erie

Focs artificials al 3 de juliol, Vista Ridge, Erie

Focs artificials al 3 de juliol, Vista Ridge, Erie

A la festa, com és molt típic dels americans, TOTHOM anava vestit dels colors de la bandera, o portava un vestit o samarreta amb aquesta. I no només a la festa sinó que durant el dia 3 i el dia 4, fins i tot anant al super la majoria de la gent anava vestida de blau, vermell i/o blanc.

La Noelle i la Jenni vestides per la festa del 3 de juliol

Hot dog amb una bratwurst

El que em va sorprendre i que no havia vist fins ara, és que pels hot dgos van servir, o frankfurts o bratwurst, que en diuen així perquè aquí als EEUU ho venen com una novetat portada d'Alemanya,però que és exactament una botifarra com l'entenem nosaltres. Una botifarra de la mida d'una salsitxa en realitat. Però em va fer il·lusió menjar alguna cosa més típica de casa




Un cop acabats els focs vam anar al carrer, davant de la casa, a tirar petards que el tiet havia anat a comprar a Wyoming, ja que a Colorado només són legals el dia 4 de juliol i els que venen per aquests ocasió no són massa potents. Això em va fer pensar amb Sant Joan. Tots els nens i adolescents tirant petards sense parar.

Jo tirant una Roman Torch, una mena de bengala
però que un cop encesa dispara uns cinc coets, un cada dos segons, Erie

L'endemà, el dia 4, va ser el mateix. Matí relaxat, i tarda de barbacoa i petards en família.

Curiositats americanes: Preps
Als EEUU no és estrany conèixer gent que cregui en l'Apocalipsi i que estigui preparat per aquest. A aquesta gent dels diu 'preps'.
Aquests tipus de persones sempre porten una bossa al cotxe amb menjar en conserva, una pistola, navalla i gotes per a purificar aigua, i altres elements bàsics per sobreviure. A més, a casa solen tenir una habitació al soterrani o una mini-base construïda al jardí, construïda per a suportar desastres naturals i, evidentment, un suposat Apocalipsi, amb llaunes de menjar i aigua per a sobreviure un cert temps, armes, mantes, etc.
Un dels millors amics de la Jenni i ho és.

With Estefanía and Ed at Red Rocks

L'Estefanía, la meva amiga de Múrcia que està d'au pair a DC i que va venir amb mi a Las Vegas i a San Diego, va venir a Colorado a visitar-me el cap de setmana passat.


Va arribar dissabte a la tarda i vam anar a Boulder. Vam passejar per Pearl St., vam sopar, vam disfrutar de l'ambient d'estiu de la ciutat, i vam pujar al mirador de Flagstaff Rd quan ja era fosc per veure les High Plains il·luminades.

L'Estefanía i jo al Greeley Stpamede, Greeley

L'endemà al matí la vaig portar a l'església i en acabat vam anar a Greeley, una ciutat a una hora al nord-est. Allà s'hi celebrava la Greely Stampede, una fira amb rodeos, tot tipus d'espectacles i paradetes relacionades amb animals, menjar i música.
Nosaltres teniem entrada per un dels rodeos, que ja vaig explicar en un altre post, i després vam passejar per la fira i vam dinar corndogs.
També hi havia una àrea on nens d'entre 4 i 7 anys muntaven xais a l'estil 'rodeo'.

L'Estefanía és de la costa est i com que era el seu primer rodeo i una bona manera de tenir una experiència del 'western' americà, vam posar-nos les botes i el barret de cowboys, que a nosaltres ens va donar la sensació que ens disfressàvem una mica però tothom anava igual.


Després vam anar a una barbacoa familiar i així va conèixer tota la família.


L'endemà era dilluns i jo havia de treballar durant el matí així que vam anar a la piscina a mirar les classes de la Georgia, i quan ella va acabar ens vam quedar a jugar una mica.
Després vam tornar a casa, els nens es van quedar amb la Yaya i nosaltres ens vam preparar per marxar.

L'Estefanía, la Justine i jo al Evergreen Lake, Evergreen

Vam anar al Lookout Mountain, un altre mirador dalt de les muntanyes des d'on es veu el downtown de Denver, i és on haviem quedat amb la Justine, una au pair de Sud-Àfrica que viu a Evergreen, una petita ciutat a només 30 min de Denver però que sembla que hagis conduit 3 hores cap a les muntanyes.

La Justine ens va portar al llac de Evergreen, vam donar-hi la volta caminant i també vam anar a passejar pel downtown.






Cap allà a dos de 6 vam marxar cap al Red Rocks Amphitheater, un escenari esculpit dins d'una formació de roques vermelles, que és un must de Colorado. Anàvem a veure l'Ed Sheeran, pels que no el conegueu la seva cançó més coneguda es diu 'Thinking Out Loud', podeu fer un youtube i escoltar-la.
Aquest era el motiu principal pel que l'Estefanía havia vingut a Colorado; l'Ed Sheeran és un dels seus cantants preferits i no hi ha millor lloc als EEUU per escoltar-lo que al Red Rocks.

L'Estefanía i jo al Red Rocks, Morrison, CO

L'Estefanía i jo al Red Rocks, Morrison, CO

El concert va ser espectacular, la música se sent molt bé i l'ambient genial.

L'endemà al matí, dimarts, la vaig portar a l'aeroport de tornada a Maryland, i a partir de llavors va començar la bogeria per tenir la casa apunt per ensenyar-la a persones que la vulguin comprar.
Per si no ho sabíeu, ens mudem. A una casa una mica més petita, que el jardí dóna a un gran parc i que només està a dues cases dels Brayman, així que millor localització impossible!

Cartell de venda de la casa

Curiositats americanes: Corndog

L'Estefanía i jo menjant un corndog

És un frankfurt clavat en un pal de manera vertical, com si fos una piruleta i arrebossat amb pa de blat de moro. Després a més el suquen en ketxup i mostassa. Totalment americà.

Ripley + Jitka

La setmana passada vam donar la benvinguda a un nou membre de la família, la Ripley. És la gosseta que en Dave va comprar. En realitat tots ja l'havíem anat a veure a la casa on havia nascut però es veu que hi han lleis que no et deixen endur els cadells de la mare fins que tenen com a mínim set o vuit setmanes. És un black lab (labrador negre?).

La Ripley i en George

La Noelle amb la Ripley i la Georgia

Dimecres va ser l'aniversari de la Jitka. També el de l'Arola però estant tan lluny no el podia venir a celebrar amb ella.

Les quatre nenes menjant gelat, Erie

La Jitka és una de les poques amigues au pairs que em queden a Erie, les altres ja han anat marxant totes. La conec ja que la Sophie va a la classe de la Georgia i és una de les seves millors amigues, però ella marxa cap a una altra família a Pittsburg d'aquí dues setmanes.
La seva host mom em va demanar que li fes una mini-festa sorpresa, que ella encarregaria i deixaria pagat gelat i pastís i que jo havia de fer veure que li demanava una playdate, i fer-li de sorpresa ja que ella treballava i volia que tingués un dia especial.
Així que vam anar a comprar espelmes, vam fer postals d'aniversari amb les nenes, i vam anar cap a 'Sweets', la gelateria del poble a preparar-ho tot. Quan ella va arribar amb les seves dues nenes, la Sophie, i la Lauren, que té set anys però li agrada jugar amb la Noelle, es va trobar el pastís i tota la sorpresa, que no s'ho esperava gens però que li va fer molta il·lusió. Després, vam anar al parc i la veritat és que va ser un dia molt entretingut i divertit.

Lauren, Noelle, Jitka, Sophie, Georgia i jo
celebrant l'aniversari de la Jitka, Erie

Curiositats americanes: Per 'preparar' als alumnes d'institut per a la vida real, tal com fan a les pel·lícules, els instituts fan cuidar a un sac de farina o un ninot (depèn del pressupost) per parelles o individualment durant una setmana als estudiants.

Memorial Day + Downtown Denver

Memorial Day és un dia de festa nacional per a mostrar respecte i agraïment als militars, veterans i qualsevol persona relacionada amb l'exèrcit. Sempre cau a l'últim dilluns de maig i és el dia que les famílies van al cementiri, i sobretot els cementiris militars s'omplen de banderes dels EEUU. També s'organitzen moltes desfilades i homenatges per tot el país.

L'Emma i la Noelle amb els seus maxi-dresses
a Denver

Tot i això, nosaltres no el vam celebrar. El dissabte al migdia vam baixar a Denver a celebrar l'aniversari de la Noelle. Enlloc de festa d'aniversari, el que vol és anar a passar una nit a un dels grans hotels del centre de la ciutat, anar a comprar amb els diners que la gent li dóna per l'aniversari i anar a sopar i esmorzar a fora. Un cop a l'hotel els seus plans són anar a la piscina i després fer nit d'spa. Tot amb la Jenni, l'Aimee (la seva tieta) i l'Emma (la seva millor amiga). Això ja és el tercer any consecutiu que ho fa, i aquest any jo era la convidada extra.

La primera parada va ser una botiga de roba per a nenes on la Noelle i l'Emma es van comprar un maxi-vestit i sandàlies per anar vestides iguals.

Després vam passejar pel centre, vam anar a sopar, i vam tornar a l'hotel per anar a la piscina i després vam pintar ungles, els vam ficar màscares de neteja facial, vam fer massatges i vam jugar al joc de les mongetes. Consisteix en que tothom es fica una jelly bean, una mini-mongeta de 'xuxe', del mateix color a la boca a la vegada, i pot ser que et toqui dolenta o no. Venen amb paquets on tots els color tenen el gust bo i dolent i no ho saps fins que els tastes, per exemple, menjar de gos/xocolata, mocs/pera, ous podrits/crispetes o vòmit/préssec. Algun dolents eren MOLT dolents i alguns no tant, però els pitjors realment et feien vomitar. Tot i així era molt divertit veure les reaccions de tothom i ràpidament podies dir què tenia cadascú.

El següent matí vam anar a esmorzar i vam seguir amb les compres. A l'hora de dinar vam tornar cap a casa i ens vam preparar per la barbacoa ja que venia tota la família i alguns amics a celebra-ho. Havíem comprat un paquet extra de jelly beans i vam fer jugar a tothom, als mes petits, als avis i als amics.




Curiositats americanes: Bacon Candy
A les botigues de candy (dolços) americanes tenen una mini-secció de bacon.

L'Aimee i jo amb algunes mostres
de la secció de bacon, Denver

Alguns exemples són:

• 'mints' de bacon (cosa que no li trobo massa el sentit perquè mints són caramels de menta, i si són de bacon no poden ser de menta), 
• les coses aquelles que t'espeteguen a la boca (en vam provar i són molt dolentes), 
• tires de bacon candy (n'he comprat així que ja us diré que tal), 
• xiclets, 
• ambientadors pel cotxe dels que penges al retrovisor del cotxe,
• escuradents amb gust de bacon,
• entre d'altres.

Fi de curs + Thompsons On The Loose

Ahir, dijous dia 21 de maig, els nens ja van acabar l'escola.

El dia abans vaig anar a la graduació de la classe de la Ms. McKenzie, Kindergarten, que és la classe a la que anava a fer suport cada dimecres al matí.
Va ser una graduació en tota regla. Discurs de una de les professores, dues alumnes de 9 anys van cantar l'himne nacional, cançons cantades pels alumnes que es graduaven, tothom mudat, birrets i certificats i 'festa' final amb aperitius i begudes.

Kindergaten Graduation, ARPS

Aquesta setmana vam redescobrir la aplicació per iPad, iMovie. Serveix per a fer pel·lícules i és molt fàcil de fer servir. A més, amb l'opció 'trailer' queden resultats molt bons i es fan molt ràpidament i fàcilment. Aquí una mostra. És el tràiler de l'estiu que passarem i el vam fer pràcticament amb un moment.

Total, que comencen les vacances d'estiu, no fa massa bon temps, és més, estem tenint el mes de maig més humit de la història de Colorado. Els més de 300 dies de sol a l'any de Colorado aquest any que hi sóc jo corren perill de no complir-se.
A més, a partir d'ara i fins allà a la tercera setmana d'agost, tindré tots tres nens TOT el dia. Tres mesos. Espero que el bon temps torni i que em pugi passar tot el dia amb ells a la piscina.




Curiositats americanes: Aquí als EEUU fan festes de graduació a final de cada etapa. Pre-school (3/4/5 anys), Kindergarten (5/6), 5th grade - final de Elementary School (10/11), 8th grade - final de Middle School (13/14), High School (17/18) i, evidentment, al final de la carrera.
A vegades fins i tot en fan més d'una a pre-school, ja que canvien d'escoles. Per exemple la Georgia en va fer una l'any passat quan tenia 3/4 anys a pre-school, però aquest any en seguia fent a un altre lloc. I una persona pot tenir fins a 6 graduacions al llarg de la vida contant que només en té una per pre-school i no fa màster.

Erie Town Fair

Aquest cap de setmana va ser l'Erie Town Fair. Dins d'aquesta fira, divendres i dissabte hi havia el Hot Air Balloon Fest, que és, bàsicament una colla de globus aerostàtics que s'enlairen des del camp de golf, just al costat del nostre jardí.

Divendres ens vam llevar 30 minuts abans del normal, vam sortir al jardí amb pijama i manta i ens vam assentar a veure com s'enlairaven abans de marxar cap a l'escola.
Dissabte va ser més o menys el mateix, però enlloc d'això vam convidar a força gent i vam caminar pel mig del camp de golf mentre els preparaven o s'enlairaven. Després, vam menjar sausage fondue, que es veu que era una tradició i després vam anar a passejar pel centre del poble que és on tenien la pròpia fira.
La fira eren tot de parades, tan de menjar com de les botigues del poble, jocs per a nens, o botiguetes d'artesans.

Vista dels globus divendres al matí des del jardí

La Georgia, la Noelle i jo divendres al matí

La Noelle, en Jack, l'Olivia, la Georgia, en Max i jo dissabte al matí

Curiositats americanes: Avisos del National Weather Service (Servei Meteorològic Nacional)
Comença l'època de tornados al centre dels EEUU, i tot i que la meva àrea està 'protegida' dels tornados per la proximitat a les muntanyes, els comptats més a l'est,més propers a Kansas o Nebraska en veuen més sovint. Quan passa, televisió o ràdio de qualsevol tipus s'interrompen amb un avis del National Weather Service.

Al moment em vaig espantar una mica. En realitat primer em vaig emocionar i em vaig ficar a gravar, però mentre ho feia pel meu cap anava pensant com reaccionar i em vaig anar adonant que tornados són coses series. Pensava en agafar les nenes i portar-les al soterrani jugant tranquil·lament perquè no s'espantessin, però vaig comprovar al mapa i les ciutats que havia dit la veu de l'avís eren lluny i la direcció en que es movia era l'oposada a nosaltres. A més a més, vaig mirar a fora i el cap de golf estava ple de gent, i vaig soposar que si realment fos una amenaça real no hi hauria ningú a fora i la Jenni i l'Aimee m'haguessin trucat per dir que fer perquè estarien preocupades per les dues petites.

Així que tots tranquils, Colorado té tornados però estan més a l'est i no tan sovint com estats del Midwest o el Sud dels EEUU, però sobretot els que es coneixen com a Tornado Alley, formada pe Nebraska, Kansas, Oklahoma, Texas, South Dakota i Iwoa. 

Mother's Day and Parker's Birthday and Concert

Diumenge vam celebrar el Mother's Day (Dia de la Mare), que a Estats Units és el cap de setmana que més gent vola, fins i tot més que Thanksgiving.

En Parker treballant
en el regal de la Jenni

Al matí vam fer pancakes per la Jenni i li vam donar els regals que li havíem fet. El principal era un recipient de vidre on hi deia, 'Why we LOVE you...' (Perquè t'estimem) i a dins hi havia palets d'aquests que els metges fan servir per mirar el coll als nens i els havíem decorat hi per l'altra banda havíem ficat perquè l'estimàvem. N'hi havien de molt graciosos i n'hi havien de molt dolós.
Després vam anar a l'església perquè en Joaquim pogués experimentar-ho i en acabat vam marxar a d'explorar una mica Colorado abans de que tornés a començar la setmana.
al vespre, com cada diumenge vam fer family night mirant The Amazing Race.

En Joaquim, els nens i jo després de family night

Dilluns dia 11 va ser l'aniversari d'en Parker. Va fer 12 anys. Al matí ho vam celebrar ràpid amb un tall de pastís però la 'gran' festa ja l'havíem fet el dissabte anterior.
Al matí havia anat amb uns 6 amics a jugar amb airsoft guns (pistoles d'aire comprimit) a l'estil paintball a unes instal·lacions exteriors ja preparades per això. Va durant les hores que va durar va ser pràcticament l'únic moment en tota la setmana que no plovia i estava ennuvolat.
Al vespre vam fer una de les barbacoes familiars i a la nit es van quedar alguns amics seus a dormir. Durant el sopar va tornar a nevar. Aquesta és la imatge al matí següent.

Nevada del dia 9 de maig

Tot i així no ha durat massa. Després d'una setmana de pluja i de un dia de neu ja ha tornat el sol. Dilluns ja tornàvem a jugar tots a fora.

Jugant a baseball a fora el jardí

En Max i en Jack pintant amb guix l'entrada al garatge

En Parker i jo a la sortida
del concert

Ahir (dimarts dia 12), van fer el concert de final de curs de 6th grade. Equival a 6è de primària però als EEUU de 6è a 2n d'ESO estant a la Middle School, i a partir de 3r d'ESO van a la High School.
A 6th grade, com a mínim a l'escola d'en Parker, que és pública, estan obligats a escollir entre Cant Coral o tocar un instrument i a partir de 7th grade poden deixar la música. Ell va escollir Cant Coral ja que realment disfruta molt cantant i seguir``a l'any que ve i a l'institut. Aquest any només ho tenia un dia si un dia no, l'any que ve serà durant CADA DIA. A Espanya en prou feina tenim un dia de música durant un trimestre i només a un parell de cursos. A mi personalment m'hauria agradat tenir aquest programa de música a l'institut.




El concert de mig curs era més clàssic, aquest cop era 'pop'. aquí un tros de la cançó 'Count On Me' de Bruno Mars i algú més.

Curiositats americanes: Adopt a road (Adopta una carretera)

Senyal de Adopt a road 

Per tots els EEUU pots 'adoptar' carreteres. Això vol dir que ets l'encarregat de recollir les escombraries d'una àrea d'unes 2 milles aproximadament. El grup voluntari ha de fer-ho com a mínim unes 4 vegades l'any i a canvi el govern els hi proporciona bosses de plàstic i altres materials necessaris i els recull les deixalles un cop fet. A més, el govern s'encarrega de ficar una placa amb el nom de la família o grup voluntari a la carretera, així que també és una bona publicitat.
Així és com funciona a Colorado com a mínim. No sé com va als altres estats però si que sé que en pots trobar a tots.

San Diego, Califòrnia

Segon viatge a Califòrnia i res a veure amb el primer. San Francisco i San Diego són mons oposats. La primera és una gran ciutat, cosmopolita, i la gent d'allà viu per la feina, ja sigui una gran empresa tecnològica o siguin artistes. A San Diego la gent és més 'laid back' (relaxada), viuen pel surf i la platja. Evidentment, són generalitzacions però això és el que transmeten.

Vaig arribar a San Diego divendres a la tarda/vespre i ens vam trobar amb l'Estefanía. Com a Las Vegas havíem quedat per fer un curs pels crèdits que el govern ens requereix i van decidir allargar les vacances un dia per poder gaudir de la costa.

També vaig torbar-me al baixar de l'avió amb una altra au pair alemanya que havia volat amb mi però que no coneixia per fer el curs. 

El curs durava des de dissabte a les 8 del matí fins diumenge a les 5 de la tarda i hi participaven unes 95 au pairs, 3 dels quals eren nois, i el 90% eren alemanyes. El curs es dividia en dues classes, així quedava el grup dividit, i en feies una cada dia. La primera que vam fer nosaltres va ser desenvolupament personal, amb tècniques de negociació, comunicació i una mica de ALS (American Sign Language), i la segona American Culture, amb una gran part dedicada a tècniques d'escriptura i redacció en anglès i també parlant una mica de la cultura en general.
El nom del college que ho organitzava era Sojourner Douglass College, de Baltimore, MD.

Dissabte vam anar a sopar i a voltar una mica pels voltants de l'hotel on ens estàvem per fer el curs amb un grup d'unes vuit persones i el diumenge, des seguida que vam acabar, que pel nostre grup va ser a les 3.45pm enlloc de les 5pm, vam agafar un Uber i vam anar cap a Pacific Beach, una zona al nord de San Diego amb estil més californià relaxat i surfistes. 

Pacific Beach Pier, San Diego

L'hotel el teníem a primera línia de mar i era en un dels edificis de fusta de una o dues plantes amb balcons a fora típic de la zona. Tan bon punt vam deixar les maletes vam agafar una bici de les que ens deixaven a l'hotel i vam recórrer tot el passeig fins al final de Mission Beach, que són unes 3 milles (quasi 5 km). Molta gent anava amb bici o patins, les cases amb balles diminutes ben bé al costat del mini-passeig de la platja estaven plenes de families o grups d'amics celebrant festes o sopars, i la platja plena de gent jugant a volèi o fent surf. També hi havia les icòniques casetes dels vigilants de la platja.

Casetes dels vigilants de la
platja, Mission Beach

L'Estefanía anant amb bici per Mission Beach

Old Town San Diego

El dia següent vam anar a Old Town amb bus. És com el casc anti però que s'assembla al Far West de PortAventura.


Després vam anar a Balboa Park. Allà vam entrar al jardí botànic. Els voltants em recordaven una mica a l'Álcazar de Sevilla. Mentre passejàvem per allà vam veure tres formacions de SEALs (Sea, Air, Land Teams) corrent pel parc i cantant pregunta/resposta amb un dels superiors. Pujo un vídeo i al final fixeu-vos com el superior que tancava el grup ens va saludar; 'Ladies'.

Vistes del Downtown de San Diego des de Coronado

Després d'això l'Estefanía va marxar cap a l'aeroport i em vaig quedar tota la tarda passejant per Coronado, la illa que hi ha tocant a San Diego i on hi ha la base Naval de l'Exèrcit.
És una illa on es respira un ambient totalment diferent de la ciutat, molta tranquil·litat tot i que està totalment urbanitzada.
Vaig caminar-hi de punta a punta i vaig agafar un ferry per tornar.

Després ja vaig anar cap a l'aeroport.








Curiositats americanes: Cartell a les autopistes de San Diego, CA. Abans de mirar el significat mireu d'endevinar què pot ser.

Una pista: San Diego està al sud de Califòrnia, pràcticament tocant la frontera amb Mèxic.

Cartell de precaució a les afores de San Diego, CA

Si, tristament avisa als cotxes que vigilin amb els immigrants (il·legals) que travessaven corrents. Segurament era una cosa més comuna fa anys però és trist. A Colorado en tenim amb siluetes de cèrvols, al sud de Califòrnia amb una família de mexicans.



P.S. Demà arriba en Joaquim a Colorado! Si estarà uns deu dies i anirem a fer un raodtrip pel Gran Canyon!