Camp Chief Ouray

(continuació del post anterior)

Per situar-vos, anàvem a un campament per a famílies a passar el Labour Weekend. Labour Day és el primer dilluns de setembre i sempre és festiu. Vindria a ser el dia del treballador i marca el final de l'estiu per als americans. Aquest any queia al dia 7 de setembre.
Pel que fa al campament, durant tot l'estiu hi fan estades per a nens i adolescents i durant aquest cap de setmana llarg, ja que els nens ja fa dues setmanes que han començat l'escola i per tancar la temporada, sempre organitzen un campament per a famílies.

Un cop sopats vam anar cap al campament, anomenat Camp Chief Ouray, que és el campament de la YMCA de les Rockies.
Allà vam fer el check-in i ens van dir quina cabin (cabana) ens havien assignat (les típiques dels campaments d'estiu per a nens de les pel·lícules). Cada família en tenia una i en total érem unes 10 o 12, tot i que no coneixíem a la resta.

La gent amb la que vam anar al camp la manera en la que estàvem repartits de la següent manera:

• Cabana MIAMI: 
• Thompsons: Jenni, Parker, Noelle, Georgia, i Emma (amiga de la Noelle),
• les aupairs! (l'Estefanía i jo).
• Cabana TEJAS:
• Desais: Aku, Dawn, Dane, Weston i Gabon (el cosí),
• Baylor

Aquell vespre era lliure, i com que era vam organitzar la cabana, vam fer un mural amb el nom de la família, i vam anar-nos-en a dormir. Feia molt fred a la nit i tots dormíem amb mantes elèctriques.

El següent matí vam trobar-nos tots a fora a les 8 del matí per fer el flag rasing. Era una mena de cerimònia molt curta en que tothom mirava i tres o quatre persones, de forma molt protocol·lària, desplegaven la bandera americana i l'apujaven al màstil. Allà s'hi estava tot el dia fins que abans de sopar es feia la cerimònia contrària, el lowering. Aquest procés el vam repetir cada dia cada cop el va fer una família diferent. Nosaltres vam abaixar-la l'últim dia. S'ho prenien molt seriosament.

Després d'això vam anar a esmorzar i seguidament teniem dues hores per fer qualsevol de les activitats que oferien. Primer vam fer zip-line (tirolina) amb l'Estefanía, els nens, i l'Aku. Per saltar, primer havíem de escalar per un pal molt alt (estil els antics pals elèctrics de fusta).
Després, vam anar amb l'Estefanía a fer tir amb arc.

En Parker a punt de pujar per tirar-se en tirolina

Jo fent tir amb arc

Després vam dinar vam seguir fent més activitats. Vam anar tots junts a fer tubbing, que sonsitia en baixar en una mena de flotadors gegants per un pendent fet d'un material artificial. Va ser molt divertit!
Altres activitats que estaven ofertes eren, manualitats, excursions, visites als antics pobles on van arribar els primers immigrants (homstead), anar a veure una cursa de bicis o a la piscina, family-building activities (activitats per 'fer' família), etc.

La Gigi i jo després d'una de les baixades

L'Estefanía i jo baixant

L'Aku, en Baylor, en Dane, en Gabon i en Weston

La Georgia

La Jenni, la Georgia, l'Estefanía, l'Emma, jo, la Noelle i la Dawn

Jo, l'Estefaní i l'Emma preparades per la night hike

Després d'això, vam fer rifflery amb la Noelle i l'Emma. Tot i aixì, només disparàvem amb beets.

Al vespre, després de sopar i quan ja era negre nit, ens vam apuntar a la night hike, una caminada de nit, molt curteta però sense lots en la que un cop arribats a una part del campament sense cap tipus de llum ens van fer un parell de jocs de nit molt interessants. Després d'això vam estar-nos una estona jugant a jocs de taula al menjador i ens en vam anar a dormir.

L'Estefanía i jo davant dels cavalls un cop acabada l'excursió

Les activitats que vam fer el següent dia van ser totes fora del camp. Al matí vam fer una caminada de una horeta fins a una cascada i a la tarda vam anar a muntar a cavall. De moment l'única foto que en tinc és aquesta però quan en tingui mes ja actualitzaré el post. La veritat és que els llocs per on vam anar a muntar a cavall (vam fer una ruta d'una hora) van valer molt la pena. Tan vam travessar prats amb les muntanyes de fons com ens vam ficar per caminets molt estrets i amb molta pendent enmig d'un bosc on, fins i tot, havíem d'apartar les branques amb les nostres mans si no volíem caure del cavall. Molt bona experiència!



Aquell vespre ja era l'últim del campament així que ens vam trobar totes les famílies i els monitors i vam fer les vespers, un concurs de talent o més aviat d'humor on cadascú podia fer exactament el que volia. Els nostres nens van sortir a cantar una cançó d'aquelles en les que el públic repeteix, hi van haver gags d'humor de part d'altre famílies o dels monitors, i un parell de cançons acompanyades de guitarra. Al final es va obrir un torn en què qualsevol podia donar les gràcies, i després vam fer una hora dels adéus (però amb una cançó diferent, evidentment).


L'endemà al matí, vam esmorzar, vam fer la foto de grup i vam fer el egg-drop contest (concurs de tirar ous). La majoria de nens havien estat treballant durant tot el cap de setmana en aparells que protegissin un ou d'una caiguda des d'un primer pis. Va ser molt divertit de veure.

Després d'això vam pujar els cotxes i vam tornar cap a casa.

September begins with Estefanía

Després de més d'un mes d'haver arribat a casa, per fi trobo un moment per tornar a escriure. Us explicaré els tres últims viatges que vaig fer durant el mes de Setembre i la despedida.

Començaré pel principi.

El dia 2 vaig anar a recollir l'Estefanía a l'aeroport, i des d'allà vam anar directament a Red Rocks. Era l'últim dia de 'Movie in the Rocks', un festival que feien a l'estiu on passaven diverses pel·lícules famoses en pantalla gran. La pel·lícula era Magic Mike. Evidentment, el públic era majoritàriament femení i era ben bé com estar a dins la pel·lícula, ja que tothom cridava com si ho estiguéssim vivint en primera persona. Els que heu vist la pel·lícula ja sabeu a què em refereixo.


El següent dia, mentre els nens eren a l'escola vam anar a veure la casa de la Molly Brown, a downtown Denver. Al principi ens vam equivocar i el google maps ens va portar a la Summer House (la casa d'estiu), que estava més a les afores, i que ja no es podia visitar. Estava una mica abandonada i no hi havia ningú, així que vam passar una miqueta de por. Al moment que vam caure en que estàvem al lloc equivocat vam marxar corrents i vam conduir fins al centre de Denver. Allà de seguida vam veure que si que era la casa que tocava.
La Molly va ser una supervivent del Titanic i una persona molt influent a la seva època. L'Estefanía, com a gran fan del cinema ho va gaudir molt, i em va agradar poder-hi anar ja que era una cosa que la Jitka sempre m'havia recomanat molt. Després de la visita vam caminar pel 16th Mall i vam comprar souvenirs. 

Vam passar la tarda amb els nens i després vam anar a veure un partit dels Rockies, l'equip de béisbol de Denver. L'Estefanía no n'havia vist mai així que va ser tota una experiència per ella.

Cartell de la casa d'estiu de la Molly Brown, CO

L'Estefanía al Coors Field, Denver, CO

L'endemà, després de portar les nens a l'escola vaig anar a despedir-me de la Mela. Aquell era l'últim cop que ens veiem (com a mínim de moment), ja que ella marxava a Atlanta amb la seva nova família.

L'Estefanía i jo davant The Stanley Hotel, Estes Park, CO

Després, vam marxar amb l'Estefanía cap a les Rocky Mountains. Ens dirigíem cap al campament on passaríem el cap de setmana en família i per arribar-hi hi havia dues rutes. Nosaltres, com que teniem tot el dia vam agafar la scenic view (routa escència), que passava per Estes Park i el Rocky Mountain National Park.

A Estes Park vam parar a veure 'The Stanley Hotel', l'hotel on es va gravar 'El Respandor'. Després, vam entrar al Parc Nacional i vam fer la Trail Ridge Road, la carretera més alta dels EEUU. Allà dalt vam veure elks (ants), i vam parar a admirar les vistes del punt més alt. Era la màxima alçada a la que ella havia estat mai!

(Jo ja hi havia estat, per veure-ho: Hiking)

L'Estefanía i jo a dalt del Trail Ridge Road, Rocky Mountain National Park, CO

Després, vam baixar per l'altra banda, la zona de Lake Grandby, un llac enorme i preciós i envoltat d'avets gegants. Passat el poble de Grandby ja hi havia el camp, però vam fer temps fins que van arribar els Thompsons i els Desais i vam quedar per sopar a una pizzeria molt curiosa de Winter Park. Cada mil·límetre del sostre i de la paret estava cobert per bitllets de $1 decorats que els clients havien anat penjant al llarg dels anys. Ens van dir que hi havia milers de dóllars en bitllets de $1 en aquell restaurant!


Seguiré penjant la resta de viatges (i no patiu que no us haureu d'esperar un mes aquest cop!)

September plans

Comença el meu compte enrere! D'aquí 25 dies torno a Catalunya.
Com que fins llavors tinc el calendari una mica ple i no sé quan podré tornar a escriure (o si ho faré), us faig un resum dels meus plans.

Dc. 2: Arriba l'Estefanía a Colorado per passar uns dies amb nosaltres. Anirem a Red Rocks, Denver, Estes Park, etc.

Dv. 4 - Dll. 7, Labour Day Weekend: El primer dilluns de setembre és el dia del treballador als EEUU i és una festa nacional. Com que els nens no tenen escola des de fa anys que tota la família van a un Family Camp, Camp Chief Ouray, a les Rockies. Anirem els Thompson amb l'Estefanía, en Baylor i jo, i els Desais (Aku, Dawn, Dane i Weston).

Dt. 8 - Dj. 10: Men vaig amb l'Estefanía a New Orleans, Lousiana.

Dg. 13 - Dg. 20: Me'n vaig a Hawaii Big Island amb un tour fet per au pairs on dormirem amb tendes, viatjarem amb furgoneta i farem surf, caminarem pels volcans o nedarem amb tortugues i dofins (o això esperem!).

Dj. 24: Agafo l'avió cap a Barcelona però no aterraré fins el dia 25 al matí.

Justine and Coors Field

El cap de setmana passat vaig participar a la ColorMeRad 5k - Denver '15. És una 'cursa' de 5 km on et tiren pols i un líquid una mica espès de colors. Dic cursa entre cometes perquè no s'ha de còrrer si no es vol, només es tracta d'arribar el final com més cobert de colors millor. Hi participen grup d'amics, famílies amb cotxets, gent gran, etc. i ara aquí als EEUU s'han ficat molt de moda. Hi ha la ColorMeRad, ColorRun, HollieRun, NightGlowRun, BubbleRun, MudRun, etc. i totes es basen en el mateix, però estàn portades per a diferents empreses o bé, enlloc de pols de colors et tiren espuma.
A més, al final fan una 'festa', on segueix tirant pols, regals, i posen música.
Jo hi vaig anar amb la Justine. Va ser una molt bona manera de passar el dissabte.

Jo durant la cursa, Littleton

La Justine i jo al final de la cursa, Littleton

Final de la cursa, Littlton

Durant la setmana vam anar a fer una visita guiada pel Coors Field, l'estadi dels Rockies, el primer equip de beisbol de Colorado. Hi vam anar amb l'equip d'en Jack, del qual en Jon és entrenador. Va ser entretingut i interessant.

Jo a la gespa del Coors Field, Denver

En Jon, en Max, L'Aimee, en Baylor, en Parker,
jo, la Noelle i en Jack a la banqueta dels Rockies, Denver

Avui diumenge, he anat amb la Justine i la Sara a fer una excursió per Evergreen, el poble on viu la Justine situat a les Rockies.

Jo, la Justine, la Sara i el Gran Danès de la
família de la Justine que només té 4 mesos, Shadow Pine Loop, Evergreen

Divendres marxem de vacances en família. Conduirem unes 8-10h en dos dies fins al Lake Powell i ens estarem una setmana en una houseboat.

De divendres fins al següent divendres no tindré ni cobertura ni wifi, així que estaré desconnectada totalment i no us preocupeu si no us responc!

Lake Powell amb diverses houseboats, Utah

Esports

Dissabte vaig anar a veure en Paker jugant a futbol americà. El seu equip son els Erie Tigers i el seu color el taronja. Com a bons americans, tots els pares van vestits del color, cada partit fan una pancarta gegant de paper on hi ha escrit el nom de l'equip i dels jugadors i els nens la travessen abans de començar, porten cadires de càmping, etc. A més, si guanyen (com va ser aquest dissabte) els pares els fan un túnel tot cridant i tots els nens passen corrent per sota. Jo també vaig participar-hi!

Erie Tigers football game, Erie, Colorado

Pancarta que travessen abans del partit, Erie, Colorado

Ahir, després de dos dies de tenir el cotxe espatllat i fer viatges amunt hi avall per coodinar-nos amb la resta, vaig anar amb els Brayman i la Mela a veure un partit dels Rockies a Denver (els Colorado Rockies és l'equip de baseball de la ciutat, o més aviat de l'estat). L'ambient em va agradar molt, però l'esport en si és lent i ells mateixos passen més temps comentant coses amb els amics de la fila del darrera o, per exemple, ens vam passar tot el primer temps (al baseball n'hi ha 9), a dalt a la planta de dalt on hi ha una hamburgueseria. Diguèssim que en el baseball (o com a mínim en aquest partit) no hi ha col·lapses durant els entre-temps ja que és un esport en el que pots anar fent durant tot el partit. Tot i així una molt bona experiència!

Jo a l'estadi del Rockies, Denver, Colorado

Estadi dels Colorado Rockies, Denver, Colorado

Per cert, després de dos dies de fred hivernal i gelades, torna a fer calor d'estiu (arribem als 30ºC). Com diu la dita a Colorado: 'Si no t'agrada el temps, espera una hora!'.