Big Farewell

Després de tot el mes viatjant em quedaven dos dies per fer la maleta i marxar.

Penjo algunes fotos del sopar de despedida de la nit abans.

La Noelle, la Georgia, jo, l'Olivia i en Jack

La Noelle, la Georgia, jo i l'Olivia

En Phil, l'Olivia, jo, la Jenni i la Jen

La Julie, la Noelle, jo i la Dawn

En Dane, jo, la Dawn, en Weston i l'Aku (els Desai)

La Noelle, jo i en Dave

En Baylor i jo

Algunes fotos del matí just abans de marxar cap a l'aeroport.

En Jack i jo

La Georgia, jo i l'Olivia

En George i jo

I l'última foto amb els nens a l'aeroport.

En Parker, la Gigi, la Noelle i jo a l'aeroport, CO




see yaa!

Hawaii Big Island

(continua del post anterior)

Després de tres dies més a Colorado, on vaig començar a fer les maletes per tornar cap a Catalunya, vaig marxar diumenge al matí cap a Hawaii.

Diumenge 13 

Vaig marxar d'hora al matí de Denver cap a Kailua-Kona, la segona ciutat més gran de Hawai'i Big Island amb uns 12k habitants situada a l'oest de l'illa. Allà vaig arribar-hi a les 2pm, vaig anar cap a l'hotel, i vaig passejar una mica per la platja i el poble.

A les 5pm vaig anar a un Luau, una festa tradicional Hawaiiana on s'ensenyen balls i música tradicional, mentre tothom beu i menja junt d'un buffet lliure tradicional en unes llargues taules. Va ser una primera experiència amb la cultura Hawaiiana molt bona.

Menjar hawaiià, Kailua-Kona, HI

Hawaiian Hula Dance, Kailua-Kona, HI

Dilluns 14

Manini'owali Beach, HI

El següent dia al matí començava el tour, amb la companyia Au Pair Adventures, que organitza viatjes pels EEUU per grups de joves d'entre 18-29 anys, i tot i que la majoria són au pairs, no és exclusiu per elles.

Primer de tot ens vam presentar. Els guies eren dos nois de vint-i-algo d'Oregon. El grup estava format per 17 noies, la majoria alemanyes, una danesa, dues sueques, una austríaca, una finesa, una belga i jo, totes elles au pairs menys una que viatjava amb una amiga seva de tota la vida que si que ho era. A més, també hi havia dos nois d'Irlanda del Nord que no eren au pairs. 

Després d'això vam començar el viatge repartint-nos en dues furgonetes, i vam anar a Manini'owali Beach, una platja de sorra blanca, aigua turquesa i roques volcàniques negres, al nord de Kailua-Kona. Allà vam poder passejar, fer body board o prendre el sol.

Foto feta amb una càmera aquàtica, HI

Ho'okena Beach, HI

Més tard vam anar a una platja on vam poder nedar amb tortugues!

Després vam anar a comprar coses i vam anar a Ho'okena Beach Park, una platja totalment volcànica envoltada de jungla i amb sorra negra. Allà vam acampar i fer sopar. Les postres van ser plàtan a la brasa amb nutella!





Dimarts 15

La Sofia, jo i la Leonie fent snorkel

D'hora al matí vam esmorzar, fer els sandwiches per dinar, desparar les tendes i vam pujar a les furgonetes en direcció Pu`uhonua o Honaunau National Historical Park. Allà hi ha un santuari on antigament la gent havia d'anar perquè se'ls perdonés la pena de mort, però si actualment ja era difícil arribar-hi, llavors encara més. Allà vam fer snorkeling. L'aigua era molt clara i es podien veure peixos de molts colors en contrast amb la roca negra d'origen volcànic que caracteritza aquesta part de l'illa.

The end of the world, HI

Després d'un parell d'hores tornem a les furgonetes i anem a the end of the world, un punt on es pot saltar des de la costa al mar. El contrast dels colors és impressionant i val la pena anar-hi tot i que no vam poder saltar perquè fa massa vent i les onades ens empenyerien contra les roques.

Vam tornar cap a Kona, on ens van deixar la tarda lliure per passejar per la ciutat i aprofitar per comprar souvenirs. De cop i volta, va passar de fer sol i calor a ploure de forma torrencial i en 10 minuts tots els carrers estaven inundats. Els guies ens van haver de venir a recollir però hi havia tanta aigua al carrer que no es van poder apropar del tot, i només al travessar i corre uns 20 metres ja vam quedar totes xopes. Vam menjar pizzes a una zona comercial coberta enlloc de fer-ho a la platja tot veient la posta perquè tot i que ja no plovia, encara estava tapat, i vam conduir dues hores en la foscor fins arribar al següent campament, Nāmakanipaio, situat dins del Hawai'i Volcanoes National Park.

Dimecres 16

Caminant cap a Papakolea Beach, HI

Igual que els altres dies, en vam llevar, esmorzar, fer els sandwiches per dinar i vam conduir cap el sud de l'illa. A diferència de la part oest, on havíem estat ara, el sud és la part seca i pràcticament l'única vegetació que hi ha és herba. Vam fer una excursió d'1 h fins a Papakolea Beach (Platja de Sorra Verda). Hi havia moltes onades i ens vam banyar una bona estona.

Després vam anar cap a Ka Lae, el punt més al sud dels EEUU. Allà són tot penya-segats d'uns 15 m d'alçada i ja estan preparats perquè la gent es tiri el mar, ja que hi ha una petita plataforma i una escala per tornar a pujar. Em va costar però al final em vaig tirar. Només ho vam fer 7 persones i els dos guies, de les 21 que érem en total. A baix, l'aigua era molt transparent i blau potent, i se surava amb molta facilitat.

Jo pujant l'escala després d'haver saltat, Ka Lae, HI

En Matt, un guia, saltant, Ka Lae, HI

A continuació vam anar a una granja local, Hawaii's Local Buzz, on ens van fer un petit tour explicant-nos com cultiven les pinyes o el cafè, les diferències entre els plàtans, com criaven peixos o com feien xocolata i mel. Després ens en van deixar provar i tothom va comprar alguna cosa per endur-se a casa (o menjar-se durant el viatge). Un cop vam acabar vam dutxar-nos a una dutxa exterior de platja (com cada dia) mentre feia el típic ruixat de tarda.

Vam tornar al campament i vam sopar. Un cop s'havia fet totalment de nit vam pujar a les furgonetes i vam anar cap al Hawai'i Volcanoes National Park per veure la lava del volcà, ja que gràcies a la foscor es veia millor. Molt impressionant! Aquella mateixa nit estàvem d'alerta per tsunami per un terratrèmol que s'havia produït davant de les costes de Xile, però que al final no va ser res (com a mínim a Hawai'i).

Dijous 17

La Sabrina i jo a dins el cràter, HI

Aquell matí vam anar a caminar per un túnel de lava i vam baixar fins a un cràter que havia erosionat el 1959 i havia tardat 40 anys a assecar-se així que no feia massa que s'hi podia anar. La caminada era de 4 km seguint un camí entre la jungla. Un cop al cràter encara es podia veure vapor sortint d'entre les roques.

Després vam anar a veure el que havíem vist la nit anterior des d'un altre punt.

Foto de grup, Hawaii Volcanoes National Park, HI

Vam dinar quesadillas al campament i vam marxar cap a l'est de l'illa, la zona més humida. Allà hi ha l'Ahalanui Park, on hi ha uns warm ponds (estanys calents), degut a que l'aigua subterrània es escalfada pel magma abans de sortir a la superfície. Ens vam banyar, vam veure i menjar cocos naturals.

Després vam parar breument a Rainbow Falls, a les afores de la capital de l'illa, Hilo, d'uns 40k habitants, i seguidament vam anar a sopar a un restaurant hawaià, Hawaiian Style Cafe. Jo vaig demanar-me un plat típic hawaià que es diu Loco Moco, que és carn de vedella, ous fregits, gravy i arròs.

Divendres 18

Hilo downtown, HI

Vam esmorzar i vam desparar les tendes ja que marxàvem cap al nord de l'illa. Vam tornar a parar a les Rainbow Falls i aquest cop les vam veure amb un rainbow (arc de sant martí), i després ens van deixar al centre d'Hilo perquè exploréssim pel nostre compte. Al cap d'una horeta es va tornar a posar a ploure i ens van recollir.
Abans de deixar la ciutat vam parar al Tex Drive-In, un cafè on es diu que fan les millors Malasadas del món, unes menes de donuts sense forat i farcits de melmelada, crema, xocolata, etc., d'origen portuguès i molt típiques a Hawaii.

La següent parada van ser les Akaka Falls, i per arribar-hi vam passar per l'antiga carretera, Mamalahoa Hwy, que seguia la línia de la costa pel mig de la jungla i t'anava deixant veure el mar per sobre dels penya-segats. Quan vam arribar encara plovia una mica, però tot i així vam fer el recorregut d'uns 30 minuts que et porta entre la jungla fins a les cascades.

La Lisa, l'Anni i jo a les Akaka Falls, HI

Caminant cap a les cascades, HI

Va parar de ploure i vam anar al mirador de Waipi'o Valley, o també la Vall dels Reis, al nord de l'illa. És un conjunt de tres valls on apart de la primera (on s'accedeix amb 4x4) només s'hi pot arribar amb helicòpter, caminant o amb algun tipus d'embarcació petita. A més, no tenen ni electricitat ni aigua corrent i pràcticament no hi viu ningú.

Waipi'o Valley, HI

El trajecte que va seguir va portar moltes sorpreses, ja que ens van dir que dormiríem en apartaments (quan ens pensàvem que tot el viatge era en tendes i ja estàvem tips de dormir molls i al terra). L'hotel es deia Paniolo Greens, Waikoloa Village. Després de situar-nos vam anar a jugar a la platja, Waikoloa Beach, on vam jugar a volei. A les 6 de la tarda vam rebre la segona sorpresa, i és que ens van portar a veure un Hula Halau, un espectacle típic hawaià, tant pel que fa la música, que era en directe, com pels balls i els vestits. Vam veure diverses actuacions, tan de professionals com dels alumnes de l'escola de la zona. 

Jugant a volei a Waikoloa Beach, HI

Hula dancers, Waikoloa, HI

Dissabte 19

Ens vam llevar sense pressa i cadascú va tenir el matí lliure. Alguns van anar a la platja, d'altres a la piscina i d'altres es van quedar a l'apartament. Jo vaig anar a la piscina i a passejar amb una altra noia. Vam dinar als apartaments i a la tarda vam anar a Mauna Lani Beach. La zona oest de l'illa, on hi ha l'aeroport, la ciutat de Kona, on havíem començat el viatge i on ja ens tornàvem a trobar, és la més explotada, tot i que encara és una illa on no hi ha hagut massa canvi, molt diferent a Oahu, l'illa on es troba Honolulu, la capital de l'estat. La platja era una petita amb restaurants al voltant i s'havia de caminar per arribar-hi. A més, també era un bon lloc per fer snorkelling.

Fent snorkelling a Mauna Lani Beach, HI

 Al cap d'una bona estona vam decidir anar a veure la nostra última posta de sol des de Hapuna Beach.

En Mark, en Nate, la Sabrina, la Julia i jo (compartíem apartament), Hapuna Beach, HI

Posta de sol des de Hapuna Beach, HI

Vam sopar junts a un dels apartaments i ens vam començar a despedir. Molts de nosaltres l'endemà ja tornàvem a casa de les nostres hosts families i en pocs dies cap a casa a Europa. 

Sopar de despedida amb pastís d'aniversari, HI

Diumenge 20

Dragon fruit, Kona, HI

L'endemà a l'aeroport ens vam tornar a dir adéu amb les que marxaven més d'hora i els altres ens vam separar i cadascú va acabar l'últim dia a la seva manera. Jo vaig anar amb la Sabrina i la Julia a passejar pel mercat a Kona, vam dinar, vam provar fruites que no havíem vist mai (Dragon fruit i Starfruit), i després vam agafar un taxi cap a l'aeroport. 

Despedida a l'aeroport, HI

Una experiència irrepetible!


Curiositats de Hawaii: El hawaià és una llengua que només existia oralment fins que van arribar els primers europeus i utilitza moltes menys lletres de les que tenim nosaltres al nostre abecedari.

                           - 8 consonants: H, K, L, M, N, P, W, ' (consonant accent)
                           - 5 vocals: A, E, I, O, U

Per això a nosaltres ens sonen totes les paraules iguals, perquè hi ha menys varietat de la que estem acostumats.

New Orleans, LA

(continuació de l'anterior)

El dilluns a la tarda arribàvem a casa, i el dimarts al matí, després de deixar a la Georgia i la Noelle a l'escola, ja marxàvem cap a l'aeroport de Denver en direcció New Orleans.

Després d'un seguit de problemes amb autocars i sota una pluja torrencial momentània vam arribar al nostre apartament del French Quarter. Havíem llogat una habitació a l'apartament d'una parella gai molt simpàtics. Un era de la República Txeca i l'altre era de Mèxic, i eren els propietaris d'un bar alemany molt concorregut del mateix French Quarter.

Un cop situades ja eren les sis de la tarda, així que vam decidir arreglar-nos per anar a sopar i a gaudir del Jazz. Vam menjar a un local decorat de forma tradicional però antic i senzill i vam demanar-nos un plat amb mostres del menjar més típic de la zona: Gambo (sopa), pollastre amb una salsa especial i arròs, conill amb mongetes (és MOLT estrany menjar conill als EEUU) i gambes amb més pollastre. També vam compartir una quesadilla d'ànec. Tot era molt bo.

Després vam seguir caminat cap al Frenchman Street, el carrer on hi ha tots els locals de música Jazz. Ja a fora el carrer hi havia una banda d'uns 15 nois/homes tocant. Hi havia molta gent al seu voltant i nosaltres també ens hi vam quedar fins que van parar. Es deien els Young Fellas Brass Band i ho feien genial.

Tots eren negres menys un. Durant la nostra estada allà ens vam adonar que tots els habitants de New Orleans, majoritàriament de raça negra, porten la música Jazz a les venen i tots tenen un instrument de vent-metall, molts d'ells molt usats i abonyegats, cosa que no se'n veuen gaire a Europa, perquè són cars, però això si, tots en tenen un. Tot i així, la música a dins els locals sol està reservada a la gent blanca, i la resta s'intenten guanyar la vida als carrers, tocant pel turisme, que ha tornat a créixer després de l'Huracà Katrina del 2005.

grups de Jazz en llocs totalment diferents,
New Orleans, LA

L'Estefanía i jo a The Spotted Cat, 
New Orleans, LA

Després vam entrar a un local que es deia The Spotted Cat, un local petit però ple de gent, on tots els músics que vam veure (tres grups diferents) eren blancs, i la seva música també era lleugerament diferents. Sincerament, vaig gaudir molt totes les actuacions, però la vivor i espontaneïtat del carrer no hagués estat igualada si no hagués estat per els balladors de swing del local. Són gent que viu el swing com a cultura, vesteixen a diari com ho feien als anys 40, i a New Orleans, per la música Jazz, n'hi ha molts.


Ens van intentar treure a ballar a les dues davant de tothom però no vam cedir (no anàvem vestides ni calçades adequadament), vam veure Hurricanes, una beguda alcohòlica típica (no sé si d'abans o després del Katrina) que encara no sé què porta i ens vam quedar allà gaudint de l'ambient fins que van tancar. Semblava ben bé que ens havien transportat als anys 40!


De tornada a casa vam passar pel Burboun Street (Carrer Borbó) que es diu  així en homenatge a la Casa Real espanyola, que havia conquerit la zona fa molt temps, fins que els francesos els hi van prendre. La part graciosa, és que a l'actualitat és el carrer més decadent de la ciutat (i probablement de l'Estat de Louisiana), només caminant per allà ens van oferir 'Testos d'Orientació Sexual', beeds (collarets de perles de plàstic típics) a canvi de que els ensenyéssim les tetes, dones pràcticament despullades a l'entrada de tots els locals, etc.

Beignets al Café Du Monde, New Orleans, LA

El següent matí vam anar al Café Du Monde a menjar els famosos beignets semblants als bunyols. Evidentment, com a qualsevol altre lloc de la ciutat, hi havia un músic de Jazz que ens va alegrar l'esmorzar.

Vam caminar fins a la catedral de Saint Louise (per la influència francesa i espanyola és una zona molt catòlica). Després vam agafar un cable car fins al Garden District (districte de jardins), allà on hi viu la gent rica i on s'han mantingut els estils més colonials. Allà també vam fer una visita al Lafayette Cementery. 

L'Estefanía al Garden District, New Orleans, LA

Missisipi river, New Orleans, LA

Després de caminar quasi tres hores i que se'ns tornés a ficar a ploure tres o quatres cops de cinc minuts cada un d'ells, vam decidir que ja havíem vist prou cases i vam tornar cap al French Quarter per dinar. Vam menjar un po' boy, un entrepà que en teoria menjaven els pobres (poor boy) que porta gambes fregides, enciam, pickle, tomàquets, maionesa i formatge fos. Un cop dinades vam caminar fins a la vora del Mississipí per veure un dels famosos vaixells de vapor però no vam tenir temps. Una altre cosa que no vam tenir temps de fer va ser la visita a les plantacions de cotó de més al nord.

Vam tornar a l'apartament a canviar-nos i a preparar-nos pel Hauted Tour (tour encantat) que havíem reservat, ja que a part del Jazz, New Orleans és la capital dels vampirs, les bruixes, el vudú, els fantasmes i els assassinats (realment no feia gaire gràcia sortir dels carrers principals un cop s'havia fet fosc). La guia va ser una passada i el tour també va ser molt recomanable.

L'Estefanía i jo a l'aeroport amb les nostres màscares de
Mardi Grass, New Orleans, LA

L'endemà al matí vam fer les maletes i vam anar a fer l'últim vol pel French Quarter. Vam comprar souvenirs al French Market, i finalment vam trobar unes màscares típiques del Mardi Grass (carnaval de New Orleans, molt famós) que fins i tot eren dels colors típics, verdes, grogues i liles.

Vam dinar i marxar cap a l'aeroport. Ella volava cap a Washington DC amb la seva host family i jo tornava a Colorado a preparar-me per Hawaii. Va ser l'últim cop que ens vam veure, com a mínim fins que ella no torni a Espanya.



(continuarà)



Curiositats de New Orleans: Vampirs
Hi ha gent a New Orleans que decideix viure com un vampir, però hi ha dos nivells diferents. El primer només és gent que simplement vesteix com un vampir de pel·lícula i només surt de nits. Els altres són gents que viuen com una persona normal però que veuen sang humana, i com ho fan? Doncs busquen alguna persona que accedeixi a deixar-se veure-la, tots dos es fan proves mèdiques per assegurar-se que no pateixen cap malaltia, i després amb un bisturí es fa un forat al braç, es posa un plàstic protector perquè no hi hagi mai contacte directe, i així el vampir pot veure la sang directament.

I si, és real.

Anunci d'un apartament del French Quarter especificant que NO ESTÀ ENCANTAT
(perquè es veu que allà tenen la necessitat de dir-ho), New Orleans, LA

Camp Chief Ouray

(continuació del post anterior)

Per situar-vos, anàvem a un campament per a famílies a passar el Labour Weekend. Labour Day és el primer dilluns de setembre i sempre és festiu. Vindria a ser el dia del treballador i marca el final de l'estiu per als americans. Aquest any queia al dia 7 de setembre.
Pel que fa al campament, durant tot l'estiu hi fan estades per a nens i adolescents i durant aquest cap de setmana llarg, ja que els nens ja fa dues setmanes que han començat l'escola i per tancar la temporada, sempre organitzen un campament per a famílies.

Un cop sopats vam anar cap al campament, anomenat Camp Chief Ouray, que és el campament de la YMCA de les Rockies.
Allà vam fer el check-in i ens van dir quina cabin (cabana) ens havien assignat (les típiques dels campaments d'estiu per a nens de les pel·lícules). Cada família en tenia una i en total érem unes 10 o 12, tot i que no coneixíem a la resta.

La gent amb la que vam anar al camp la manera en la que estàvem repartits de la següent manera:

• Cabana MIAMI: 
• Thompsons: Jenni, Parker, Noelle, Georgia, i Emma (amiga de la Noelle),
• les aupairs! (l'Estefanía i jo).
• Cabana TEJAS:
• Desais: Aku, Dawn, Dane, Weston i Gabon (el cosí),
• Baylor

Aquell vespre era lliure, i com que era vam organitzar la cabana, vam fer un mural amb el nom de la família, i vam anar-nos-en a dormir. Feia molt fred a la nit i tots dormíem amb mantes elèctriques.

El següent matí vam trobar-nos tots a fora a les 8 del matí per fer el flag rasing. Era una mena de cerimònia molt curta en que tothom mirava i tres o quatre persones, de forma molt protocol·lària, desplegaven la bandera americana i l'apujaven al màstil. Allà s'hi estava tot el dia fins que abans de sopar es feia la cerimònia contrària, el lowering. Aquest procés el vam repetir cada dia cada cop el va fer una família diferent. Nosaltres vam abaixar-la l'últim dia. S'ho prenien molt seriosament.

Després d'això vam anar a esmorzar i seguidament teniem dues hores per fer qualsevol de les activitats que oferien. Primer vam fer zip-line (tirolina) amb l'Estefanía, els nens, i l'Aku. Per saltar, primer havíem de escalar per un pal molt alt (estil els antics pals elèctrics de fusta).
Després, vam anar amb l'Estefanía a fer tir amb arc.

En Parker a punt de pujar per tirar-se en tirolina

Jo fent tir amb arc

Després vam dinar vam seguir fent més activitats. Vam anar tots junts a fer tubbing, que sonsitia en baixar en una mena de flotadors gegants per un pendent fet d'un material artificial. Va ser molt divertit!
Altres activitats que estaven ofertes eren, manualitats, excursions, visites als antics pobles on van arribar els primers immigrants (homstead), anar a veure una cursa de bicis o a la piscina, family-building activities (activitats per 'fer' família), etc.

La Gigi i jo després d'una de les baixades

L'Estefanía i jo baixant

L'Aku, en Baylor, en Dane, en Gabon i en Weston

La Georgia

La Jenni, la Georgia, l'Estefanía, l'Emma, jo, la Noelle i la Dawn

Jo, l'Estefaní i l'Emma preparades per la night hike

Després d'això, vam fer rifflery amb la Noelle i l'Emma. Tot i aixì, només disparàvem amb beets.

Al vespre, després de sopar i quan ja era negre nit, ens vam apuntar a la night hike, una caminada de nit, molt curteta però sense lots en la que un cop arribats a una part del campament sense cap tipus de llum ens van fer un parell de jocs de nit molt interessants. Després d'això vam estar-nos una estona jugant a jocs de taula al menjador i ens en vam anar a dormir.

L'Estefanía i jo davant dels cavalls un cop acabada l'excursió

Les activitats que vam fer el següent dia van ser totes fora del camp. Al matí vam fer una caminada de una horeta fins a una cascada i a la tarda vam anar a muntar a cavall. De moment l'única foto que en tinc és aquesta però quan en tingui mes ja actualitzaré el post. La veritat és que els llocs per on vam anar a muntar a cavall (vam fer una ruta d'una hora) van valer molt la pena. Tan vam travessar prats amb les muntanyes de fons com ens vam ficar per caminets molt estrets i amb molta pendent enmig d'un bosc on, fins i tot, havíem d'apartar les branques amb les nostres mans si no volíem caure del cavall. Molt bona experiència!



Aquell vespre ja era l'últim del campament així que ens vam trobar totes les famílies i els monitors i vam fer les vespers, un concurs de talent o més aviat d'humor on cadascú podia fer exactament el que volia. Els nostres nens van sortir a cantar una cançó d'aquelles en les que el públic repeteix, hi van haver gags d'humor de part d'altre famílies o dels monitors, i un parell de cançons acompanyades de guitarra. Al final es va obrir un torn en què qualsevol podia donar les gràcies, i després vam fer una hora dels adéus (però amb una cançó diferent, evidentment).


L'endemà al matí, vam esmorzar, vam fer la foto de grup i vam fer el egg-drop contest (concurs de tirar ous). La majoria de nens havien estat treballant durant tot el cap de setmana en aparells que protegissin un ou d'una caiguda des d'un primer pis. Va ser molt divertit de veure.

Després d'això vam pujar els cotxes i vam tornar cap a casa.