El dilluns a la tarda arribàvem a casa, i el dimarts al matí, després de deixar a la Georgia i la Noelle a l'escola, ja marxàvem cap a l'aeroport de Denver en direcció New Orleans.
Després d'un seguit de problemes amb autocars i sota una pluja torrencial momentània vam arribar al nostre apartament del French Quarter. Havíem llogat una habitació a l'apartament d'una parella gai molt simpàtics. Un era de la República Txeca i l'altre era de Mèxic, i eren els propietaris d'un bar alemany molt concorregut del mateix French Quarter.
Un cop situades ja eren les sis de la tarda, així que vam decidir arreglar-nos per anar a sopar i a gaudir del Jazz. Vam menjar a un local decorat de forma tradicional però antic i senzill i vam demanar-nos un plat amb mostres del menjar més típic de la zona: Gambo (sopa), pollastre amb una salsa especial i arròs, conill amb mongetes (és MOLT estrany menjar conill als EEUU) i gambes amb més pollastre. També vam compartir una quesadilla d'ànec. Tot era molt bo.
Després vam seguir caminat cap al Frenchman Street, el carrer on hi ha tots els locals de música Jazz. Ja a fora el carrer hi havia una banda d'uns 15 nois/homes tocant. Hi havia molta gent al seu voltant i nosaltres també ens hi vam quedar fins que van parar. Es deien els Young Fellas Brass Band i ho feien genial.
Tots eren negres menys un. Durant la nostra estada allà ens vam adonar que tots els habitants de New Orleans, majoritàriament de raça negra, porten la música Jazz a les venen i tots tenen un instrument de vent-metall, molts d'ells molt usats i abonyegats, cosa que no se'n veuen gaire a Europa, perquè són cars, però això si, tots en tenen un. Tot i així, la música a dins els locals sol està reservada a la gent blanca, i la resta s'intenten guanyar la vida als carrers, tocant pel turisme, que ha tornat a créixer després de l'Huracà Katrina del 2005.
 |
| grups de Jazz en llocs totalment diferents, New Orleans, LA |
 |
| L'Estefanía i jo a The Spotted Cat, New Orleans, LA |
Després vam entrar a un local que es deia The Spotted Cat, un local petit però ple de gent, on tots els músics que vam veure (tres grups diferents) eren blancs, i la seva música també era lleugerament diferents. Sincerament, vaig gaudir molt totes les actuacions, però la vivor i espontaneïtat del carrer no hagués estat igualada si no hagués estat per els balladors de swing del local. Són gent que viu el swing com a cultura, vesteixen a diari com ho feien als anys 40, i a New Orleans, per la música Jazz, n'hi ha molts.
Ens van intentar treure a ballar a les dues davant de tothom però no vam cedir (no anàvem vestides ni calçades adequadament), vam veure Hurricanes, una beguda alcohòlica típica (no sé si d'abans o després del Katrina) que encara no sé què porta i ens vam quedar allà gaudint de l'ambient fins que van tancar. Semblava ben bé que ens havien transportat als anys 40!
De tornada a casa vam passar pel Burboun Street (Carrer Borbó) que es diu així en homenatge a la Casa Real espanyola, que havia conquerit la zona fa molt temps, fins que els francesos els hi van prendre. La part graciosa, és que a l'actualitat és el carrer més decadent de la ciutat (i probablement de l'Estat de Louisiana), només caminant per allà ens van oferir 'Testos d'Orientació Sexual', beeds (collarets de perles de plàstic típics) a canvi de que els ensenyéssim les tetes, dones pràcticament despullades a l'entrada de tots els locals, etc.
 |
| Beignets al Café Du Monde, New Orleans, LA |
Vam caminar fins a la catedral de Saint Louise (per la influència francesa i espanyola és una zona molt catòlica). Després vam agafar un cable car fins al Garden District (districte de jardins), allà on hi viu la gent rica i on s'han mantingut els estils més colonials. Allà també vam fer una visita al Lafayette Cementery.
 |
| L'Estefanía al Garden District, New Orleans, LA |
 |
| Missisipi river, New Orleans, LA |
Vam tornar a l'apartament a canviar-nos i a preparar-nos pel Hauted Tour (tour encantat) que havíem reservat, ja que a part del Jazz, New Orleans és la capital dels vampirs, les bruixes, el vudú, els fantasmes i els assassinats (realment no feia gaire gràcia sortir dels carrers principals un cop s'havia fet fosc). La guia va ser una passada i el tour també va ser molt recomanable.
 |
| L'Estefanía i jo a l'aeroport amb les nostres màscares de Mardi Grass, New Orleans, LA |
Vam dinar i marxar cap a l'aeroport. Ella volava cap a Washington DC amb la seva host family i jo tornava a Colorado a preparar-me per Hawaii. Va ser l'últim cop que ens vam veure, com a mínim fins que ella no torni a Espanya.
(continuarà)
Curiositats de New Orleans: Vampirs
Hi ha gent a New Orleans que decideix viure com un vampir, però hi ha dos nivells diferents. El primer només és gent que simplement vesteix com un vampir de pel·lícula i només surt de nits. Els altres són gents que viuen com una persona normal però que veuen sang humana, i com ho fan? Doncs busquen alguna persona que accedeixi a deixar-se veure-la, tots dos es fan proves mèdiques per assegurar-se que no pateixen cap malaltia, i després amb un bisturí es fa un forat al braç, es posa un plàstic protector perquè no hi hagi mai contacte directe, i així el vampir pot veure la sang directament.
I si, és real.
 |
| Anunci d'un apartament del French Quarter especificant que NO ESTÀ ENCANTAT (perquè es veu que allà tenen la necessitat de dir-ho), New Orleans, LA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada