Grans amics, grans persones

Avui va per totes les persones que he conegut durant aquests dos anys i mig de universitat, i que fan que no me'n penedeixi d'haver tardat tan a deixar la carrera, perquè simplement haver compartit tot aquest temps amb ells fa que ja hagi valgut la pena.

En especial però, a les vint-i-dues persones que ahir estaven al sopar sorpresa. No m'ho esperava per res.
Vaig anar enganyada pensant que anava a sopar amb en Joaquim i a l'entrar em vaig trobar a la gent que més aprecio de la uni. Sincerament, no sóc bona rebent sorpreses i no sabia quina cara fer ni què dir. Diria que vaig quedar-me una mica en shock, però va anar passant i es va convertir en felicitat.


Vam sopar, i a l'acabar em van treure un pastís que tot ell era una bandera americana fet per l'Alba, l'Ester i l'Esther. Després em van donar un CD. Un CD amb una caràtula preciosa i una cançó que cadascú d'ells havia triat, que fet expressament o no els representava i reflectia la seva manera de ser. Totes m'encanten.

Cada cançó té el sobrenom de la persona que l'ha escollida 

(tot i que reconec que alguns em van costar de reconèixer).

Per si fos poc, també em van fer un àlbum. Una mena d'àlbum de retalls amb fotos de tots nosaltres, amb un mini text de cada un.
Sincerament, no vaig plorar perquè com ja he comentat aquests tipus de situacions on em toca ser el centre d'atenció no són el meu fort. Ara si, no puc dir que no se m'escapés alguna llàgrima quan em vaig escoltar les cançons i rellegir els texts l'endemà al matí.

La nit va acabar a un karaoke del passeig Marítim on tots els que vam anar-hi vam pujar més d'un cop a cantar.



Pels que m'ha reafirmat que els dos anys i mig de carrera no han estat perduts, que a més de coneixements me n'enduc bellíssimes persones,

Gerard, Yanik, Alba, Esther, Jaume, Diego, Rosa, Ester, Raül, Joaquim, Bianca, Artur, Marc, Laura, Javi, Toni, Marc, Dani, Meri, Alberto, Javi i Jordi.

Per tots ells,
mil gràcies!