Escola de la Pau

Avui he començat amb els nens a l'Escola de la Pau del Casal Claret. L'Escola rep nens de primària, els dilluns i divendres, i de secundària, de dimarts a dijous. Els dilluns, els nens, que tenen entre 6 i 12 anys, dediquen l'estona a fer deures, aquest és el dia que hi vaig jo, i els divendres, fan activitats lúdiques. El funcionament del grup de secundària és similar dedicant dos dies a la feina de l'institut i un a altres activitats.
L'Escola és per a nens amb problemes econòmics i que no es poden permetre pagar altres activitats com futbol, música o anglès, i allà troben un espai on relacionar-se amb altre gent sense estar perdent el temps al carrer, i se'ls ensenya valors com el respecte o la tolerància. A més, tan per la situació dins al casc antic de la ciutat, com per la seva situació econòmica, la majoria dels nens són immigrants, i per tant, per ells també és una excusa per millorar el català.


La primera mitja hora se'ls la deixa lliure, perquè juguin a fora, i aquí és quan hi he tingut el primer contacte. Havia plogut i els bassals donaven molt joc per a ells, i alguns maldecaps per a nosaltres, els monitors-voluntaris. Tot i així, tots ells són molt macos i els agrada que els prestis atenció i viceversa, i de seguida ja han vingut a parlar i jugar amb mi, demanant-me si aniria amb elles al seu grup. Dic elles em femení perquè, evidentment, tots els nens estaven a la pista jugant a futbol.

Els monitors, tots ells voluntaris, formen i un grup de persones molt divers. Hi ha tan homes com dones, des de gent en edat d'institut fins a gent jubilada, inclús mare i fill d'una mateixa família, això si, tots ells amb moltes ganes.

A l'hora de fer feina, jo estic amb els nens de primer i segon (6 i 7 anys). Aquests els separen en dos grups, i un tercer format només per un o dos nens que fan la feina que puguin tenir de l'escola, o practiquen lectura, escriptura o qualsevol altra matèria de l'escola que els hi pugui costar. La resta fan jocs didàctics o altres activitats educatives ja que a aquesta edat no solen tenir deures.
Avui, jo he estat amb el tercer grup, avui només format per una nena, la mateixa que m'havia donat la mà durant tota l'hora del pati. Al final, tot parlant he descobert que és la filla d'una de les dones que vaig tenir dijous a informàtica!

Molt bona experiència una altre cop, tan per la resta de monitors com pels nens.

Llibreta texana

Els dies van passant, i s'ha d'ocupar el temps d'alguna manera, per tant avui he decidit començar amb les manualitats. I buscant per 'Pinterest' he trobat una idea que m'ha agradat, em realitat n'hi ha moltes, però per alguna havia de començar i he triat aquesta. Una llibreta texana.
La idea l'he tret del blog Life Made Creations.

Aquest ha estat el material que he utilitzat jo perquè ha sigut el que he trobat remanant calaixos de casa, cadascú pot utilitzar el que tingui. El que si que és necessari és una llibreta, uns texans vells, cola blanca i estisores.

Primer es comença folrant les contraportades. Jo he utilitzat roba però també es pot fer servir paper.
Perquè quedi més ben acabat, la roba la podeu doblar i enganxar a l'altra cara de la tapa. Després ho taparem amb el texà i per tan no hi ha problema.



Després es posa el texà a la part de fora.
Us recomano que primer l'enganxeu i després retalleu fins a les vores de la llibreta.

A la tapa de davant, a més, s'hi enganxa la butxaca.

Finalment només falta la decoració, que és una part més lliure.

Jo he fet la flor retallant dos cercles de la tela rosa i fent les ondes, passant-hi un fil amb zig-zag i tibant-lo. 

Les fulles amb un altre tipus de roba, i unes cintes per decorar l'espiral.

I el resultat és el que us he ensenyat a dalt!

Grup de dones

Avui he començat el voluntariat al Grup de Dones del Casal Claret. A partir d'ara i durant cinc setmanes aniré els dijous al matí a ajudar a un grup de dones immigrants amb informàtica.
És informàtica molt bàsica, ja que per quasi totes elles és el primer cop que es posen davant d'un ordinador i la majoria no en tenen a casa. Tot i així, el rerafons d'aquest curset és que tinguin una excusa per surtir de casa, relacionar-se amb altra gent, i sobretot, amb altres dones del seu entorn i en la mateixa situació, mentre practiquen català. D'aquesta manera elles s'integren a la nostra cultura i és un primer pas perquè puguin espavilar-se i valdre's per elles mateixes, ja que molts cops provenen de països amb religions on no se'ls dona aquest tipus d'oportunitats.

Valoració; primer dia superat i cumplint totes les espectatives! Tan les dones com l'altra voluntaria molt bona gent i amb molt bon ambient.

A partir de dilluns més, perquè començaré (després d'un petit incident aquesta setmana), amb el grup dels nens, ajudant-los amb activitats didàctiques.