Després de vuit dies, tres converses per Skype i de conèixer mútuament totes les famílies, ja hem fet el 'placement confirmation' que vol dir que les dues parts (host family i Au pair) hem confirmat l'elecció.
Això vol dir que d'aquí cinc setmanes marxo cap a Colorado a viure un any amb una família maravellosa!
A partir d'ara us aniré donant més detalls de la família, del procés per obtenir el visat J-1 i l'entrevista a l'ambaixada americana a Madrid, de l''Orientation' a Washington D.C., etc
Lo bo es fa esperar!
Perquè a vegades cal perdre's per tornar-se a trobar.
divendres, 25 de juliol del 2014
dissabte, 19 de juliol del 2014
Segona entrevista
Aquest dijous, mentre estàvem a la piscina amb en Joaquim vaig rebre un altre correu, i per sorpresa meva era una família de Colorado!
Al correu la mare deia que havia vist el meu perfil i que li havia encantat i havia "sentit connexió" amb el meu vídeo. Em demanava per fer Skype aquella mateixa tarda i vam quedar per al cap d'unes dues hores. Evidentment, tot i que vaig intentar no demostrar-ho massa, estava molt nerviosa ja que no estava a casa meva, i a més aquell cop la família no tenia cap punt negatiu important, tot al contrari.
Una de les primeres coses que vaig mirar al repassar la carta i al mirar al seu perfil a la pàgina web va ser la demanda de parlar amb castellà als seus fills, que havia set el que m'havia tirat enrere amb l'anterior família. No hi era!
És una família de quatre membres, la mare i tres fills. Actualment estan separats, però viuen a deu minuts i estan pendents de veure com funciona i de tornar-ho a arreglar. Els fills són un nen d'11 anys i dues nenes de 9 i 4 anys. Viuen a un dels típics 'suburbs' americans on les cases son totes iguals, i on també viu la seva germana amb el seu marit i 4 fills, que és la que li ha recomanat l'experiència de tenir una Au Pair.
L'entrevista per Skype va durar més d'una hora!
Durant aquest temps vaig conèixer les dues nenes, em va ensenyar la casa i el que seria la meva habitació (impressionat, ja us parlaré d'això si finalment funciona i acabo sent la seva Au Pair), el cotxe que conduiria,... Va explicar-me més les aficions dels nens, els seus requisits per l'Au Pair (perquè evidentment, els nens també hi deien la seva), el seu dia a dia, etc.
Un dels requisits del nen era que sapigués esquiar perquè si fos per ell hi aniria cada setmana! De moment aquest el compleixo.
La meva feina com a Au Pair seria despertar i preparar l'esmorza i el dinar pels nens, i portar-los i recollir-los a l'escola. Fer-me càrrec de la petita, que aquest any comença la 'Pre-School', però només hi va tres dies a la setmana i fins a les 11.30, i a la tarda portar el gran als entrenaments o al què sigui perquè la mare s'encarregui del sopar i tal i no s'hagin d'estar tota la família allà com fins ara.
Una altra cosa que em va dir la mare, és que els agradaria que la seva Au Pair fos part de la família, ja que gaudeixen molt d'estar tots junts, i al viure (ella, germana i pares) al mateix barri, molts dies, inclús entre setmana sopen a casa als altres o passen temps junts. També fan moltes sortides de cap de setmana.
També em va dir que són molt religiosos i que preguen abans dels àpats i abans d'anar-se'n a dormir i van cada diumenge a missa. Em va dir que li agradaria que vingués, però que evidentment volia que em sentís còmoda i que la decisió era meva.
La seva germana, que és la que li ha recomanat el programa, tenia un Au Pair alemanya, però aquesta marxarà ara i també en tindrà una nova al Setembre, i que per tant em trobaria durant l''Orientation' a Washigtnon D.C.
Desprès d'aquesta llarga hora parlant (la qual vaig tenir en Joaquim totalment abandonat) vam quedar per parlar el següent dimarts, ja que ella marxava tot el cap de setmana a Las Vegas amb unes amigues a veure la Lady Gaga, i així dimarts coneixeria el seu fill i el seu marit, ja que aquest viu molt implicat a les seves vides encara.
A veure si prospera l'acord perquè em va agradar molt! Ja us seguiré explicant més coses de la família!
Al correu la mare deia que havia vist el meu perfil i que li havia encantat i havia "sentit connexió" amb el meu vídeo. Em demanava per fer Skype aquella mateixa tarda i vam quedar per al cap d'unes dues hores. Evidentment, tot i que vaig intentar no demostrar-ho massa, estava molt nerviosa ja que no estava a casa meva, i a més aquell cop la família no tenia cap punt negatiu important, tot al contrari.
Una de les primeres coses que vaig mirar al repassar la carta i al mirar al seu perfil a la pàgina web va ser la demanda de parlar amb castellà als seus fills, que havia set el que m'havia tirat enrere amb l'anterior família. No hi era!
És una família de quatre membres, la mare i tres fills. Actualment estan separats, però viuen a deu minuts i estan pendents de veure com funciona i de tornar-ho a arreglar. Els fills són un nen d'11 anys i dues nenes de 9 i 4 anys. Viuen a un dels típics 'suburbs' americans on les cases son totes iguals, i on també viu la seva germana amb el seu marit i 4 fills, que és la que li ha recomanat l'experiència de tenir una Au Pair.
L'entrevista per Skype va durar més d'una hora!
Durant aquest temps vaig conèixer les dues nenes, em va ensenyar la casa i el que seria la meva habitació (impressionat, ja us parlaré d'això si finalment funciona i acabo sent la seva Au Pair), el cotxe que conduiria,... Va explicar-me més les aficions dels nens, els seus requisits per l'Au Pair (perquè evidentment, els nens també hi deien la seva), el seu dia a dia, etc.
Un dels requisits del nen era que sapigués esquiar perquè si fos per ell hi aniria cada setmana! De moment aquest el compleixo.
La meva feina com a Au Pair seria despertar i preparar l'esmorza i el dinar pels nens, i portar-los i recollir-los a l'escola. Fer-me càrrec de la petita, que aquest any comença la 'Pre-School', però només hi va tres dies a la setmana i fins a les 11.30, i a la tarda portar el gran als entrenaments o al què sigui perquè la mare s'encarregui del sopar i tal i no s'hagin d'estar tota la família allà com fins ara.
Una altra cosa que em va dir la mare, és que els agradaria que la seva Au Pair fos part de la família, ja que gaudeixen molt d'estar tots junts, i al viure (ella, germana i pares) al mateix barri, molts dies, inclús entre setmana sopen a casa als altres o passen temps junts. També fan moltes sortides de cap de setmana.
També em va dir que són molt religiosos i que preguen abans dels àpats i abans d'anar-se'n a dormir i van cada diumenge a missa. Em va dir que li agradaria que vingués, però que evidentment volia que em sentís còmoda i que la decisió era meva.
La seva germana, que és la que li ha recomanat el programa, tenia un Au Pair alemanya, però aquesta marxarà ara i també en tindrà una nova al Setembre, i que per tant em trobaria durant l''Orientation' a Washigtnon D.C.
Desprès d'aquesta llarga hora parlant (la qual vaig tenir en Joaquim totalment abandonat) vam quedar per parlar el següent dimarts, ja que ella marxava tot el cap de setmana a Las Vegas amb unes amigues a veure la Lady Gaga, i així dimarts coneixeria el seu fill i el seu marit, ja que aquest viu molt implicat a les seves vides encara.
A veure si prospera l'acord perquè em va agradar molt! Ja us seguiré explicant més coses de la família!
dilluns, 14 de juliol del 2014
Llarga espera però per fi la primera entrevista!
Que llarg es fa esperar!
Ara ja fa dos mesos que tinc el perfil d'Au pair activat i l'espera per marxar cada cop es fa més difícil d'aguantar. En realitat, més que marxar és el fet de trobar una família. Un cop trobada, ja només serà un compte enrere d'un o dos mesos que no veurem ni passar, amb una llista interminable de papers i coses per fer i comprar que farà que en un res ja sigui el moment de presentar-se a l'aeroport.
Per si un cas, també he fet la preinscripció per a fer Educació Infantil, tot i que veien que han sobrat places, en cas que em matriculi, no ho faré fins al setembre.
Tot i així tinc 'bones' notícies! Fa una setmana em va contactar una família. Vaig fer un Skype amb els pares amb aparicions momentànies dels dos fills grans.
Són una família de Virgínia, a tocar de Washington D.C. amb tres fills, un nen de 9 anys i dues nenes de 6 i 2. Tan el pare com la mare treballen tot el dia, i la meva feina seria portar i recollir els dos grans de l'escola i d'activitats, quedar-me tot el dia amb la petita i fer-els'hi el sopar. A més, vaig fer un Skype amb l'actual Au Pair, també catalana, i només em va dir coses bones d'ells. Tot i així, no tot podia ser positiu i aquí va l'altra part. La família vol que parli 24h amb els nens en castellà, que ja en són parlant 'fluïts' perquè sempre han tingut Au pairs d'aquí.
A més, la zona està plena d'Au pairs espanyoles i catalanes, i això ha fet que l'actual Au pair, segons ella, no hagi millorat pràcticament gens l'anglès.
Aquest punt em va fer mirar la família amb uns altres ulls. Cotxe, habitació i lavabo propi, nens educats i divertits, bona zona, però aquest gran PERÒ.
L'entrevista per Skype havia anat molt bé, i ara, abans de la següent, havia de decidir-me. La decisió era gran, conscient de les moltes i 'catastròfiques' conseqüències que podia portar per totes dues bandes.
Ara, després de pràcticament una setmana, de consultar-ho amb molta gent i donar-hi moltíssimes voltes, la resposta meva serà un 'no'. Sé que em torno a col·locar a la posició d'abans, on tot és incertesa i no sé ni si arribaré a marxar als EE.UU.. Sé que cap de les altres famílies complirà el 100% dels meus requisits (que s'ha de dir que no són pocs), però amb això ja sempre hi havia comptat, l'únic inconvenient ha set que la primera família interessada en mi, resulta incomplir un dels més importants, practicar l'anglès.
Potser m'hauré d'esperar uns altres dos mesos per tornar a trobar una família (creu-ho els dits perquè no sigui així, per la meva salut) i espero que la tornada a l'escola dels nens americans, que sempre és una època amb més demanda, es cuidi de que no sigui així.
La meva conclusió final, tot i que molts pensareu que m'equivoco, és que em quedo tranquil·la i satisfeta amb la decisió presa (dins del possible), i de no haver cedit a la pressió del temps i la pressa per marxar, per què és una oportunitat única a la vida, i sé que si hagués anat allà sense estar-ne convençuda i només hagués parlat castellà, me n'hauria penedit tota la vida.
Per acabar us deixo una frase que algú ha dit, en un altre lloc i un altre moment, però que molts ens la podem fer nostra.
No t'estic dient que sigui fàcil. T'estic dient que valdrà la pena.
Ara ja fa dos mesos que tinc el perfil d'Au pair activat i l'espera per marxar cada cop es fa més difícil d'aguantar. En realitat, més que marxar és el fet de trobar una família. Un cop trobada, ja només serà un compte enrere d'un o dos mesos que no veurem ni passar, amb una llista interminable de papers i coses per fer i comprar que farà que en un res ja sigui el moment de presentar-se a l'aeroport.
Per si un cas, també he fet la preinscripció per a fer Educació Infantil, tot i que veien que han sobrat places, en cas que em matriculi, no ho faré fins al setembre.
Tot i així tinc 'bones' notícies! Fa una setmana em va contactar una família. Vaig fer un Skype amb els pares amb aparicions momentànies dels dos fills grans.
Són una família de Virgínia, a tocar de Washington D.C. amb tres fills, un nen de 9 anys i dues nenes de 6 i 2. Tan el pare com la mare treballen tot el dia, i la meva feina seria portar i recollir els dos grans de l'escola i d'activitats, quedar-me tot el dia amb la petita i fer-els'hi el sopar. A més, vaig fer un Skype amb l'actual Au Pair, també catalana, i només em va dir coses bones d'ells. Tot i així, no tot podia ser positiu i aquí va l'altra part. La família vol que parli 24h amb els nens en castellà, que ja en són parlant 'fluïts' perquè sempre han tingut Au pairs d'aquí.
A més, la zona està plena d'Au pairs espanyoles i catalanes, i això ha fet que l'actual Au pair, segons ella, no hagi millorat pràcticament gens l'anglès.
Aquest punt em va fer mirar la família amb uns altres ulls. Cotxe, habitació i lavabo propi, nens educats i divertits, bona zona, però aquest gran PERÒ.
L'entrevista per Skype havia anat molt bé, i ara, abans de la següent, havia de decidir-me. La decisió era gran, conscient de les moltes i 'catastròfiques' conseqüències que podia portar per totes dues bandes.
Ara, després de pràcticament una setmana, de consultar-ho amb molta gent i donar-hi moltíssimes voltes, la resposta meva serà un 'no'. Sé que em torno a col·locar a la posició d'abans, on tot és incertesa i no sé ni si arribaré a marxar als EE.UU.. Sé que cap de les altres famílies complirà el 100% dels meus requisits (que s'ha de dir que no són pocs), però amb això ja sempre hi havia comptat, l'únic inconvenient ha set que la primera família interessada en mi, resulta incomplir un dels més importants, practicar l'anglès.
Potser m'hauré d'esperar uns altres dos mesos per tornar a trobar una família (creu-ho els dits perquè no sigui així, per la meva salut) i espero que la tornada a l'escola dels nens americans, que sempre és una època amb més demanda, es cuidi de que no sigui així.
La meva conclusió final, tot i que molts pensareu que m'equivoco, és que em quedo tranquil·la i satisfeta amb la decisió presa (dins del possible), i de no haver cedit a la pressió del temps i la pressa per marxar, per què és una oportunitat única a la vida, i sé que si hagués anat allà sense estar-ne convençuda i només hagués parlat castellà, me n'hauria penedit tota la vida.
Per acabar us deixo una frase que algú ha dit, en un altre lloc i un altre moment, però que molts ens la podem fer nostra.
No t'estic dient que sigui fàcil. T'estic dient que valdrà la pena.
dijous, 10 de juliol del 2014
Crash Course World History
Hola!
Avui recomano un canal a youtube on es dediquen a explicar la història mundial en una sèrie d'uns 40 vídeos d'entre 10 i 13 minuts. La sèrié s'anomena Crash Course World History.
Els videos son presentats per un noi que parla anglès americà molt ràpid i de forma entretinguda-divertida, acopanyat de dibuixos.
A més de ser una bona manera de tenir una clara (tot i que no profunda) idea del curs de la història mundial, també ens pot anar bé per millorà l'anglès. Per a aquells que encara us costi hi ha subtítols en anglès disponibles.
Avui recomano un canal a youtube on es dediquen a explicar la història mundial en una sèrie d'uns 40 vídeos d'entre 10 i 13 minuts. La sèrié s'anomena Crash Course World History.
Els videos son presentats per un noi que parla anglès americà molt ràpid i de forma entretinguda-divertida, acopanyat de dibuixos.
A més de ser una bona manera de tenir una clara (tot i que no profunda) idea del curs de la història mundial, també ens pot anar bé per millorà l'anglès. Per a aquells que encara us costi hi ha subtítols en anglès disponibles.
Per cert! Ja fa uns dies que van rebre la meva postal a Alemanya!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)