Parade

Divendres a la tarda vam anar a la desfilada de Homecoming d'Erie. A la desfilada i participaven tot tipus d'entitats del poble com clubs esportius (aquesta mini-ciutat que no arriba als 20.000 habitants té més varietat d'esports que qualsevol ciutat d'Espanya que li tripliqui la població: futbol americà, softball, basquet, voleibol, soccer,...) Boys i Girls Scouts, Cheerleaders, associacions de dones, algunes escoles també tenien representació, però evidentment, a la desfilada de Homecoming no podia faltar la reina i la cort.

Per situar-vos, el Homecoming és un ball que els instituts fan un mes i pico d'haver començat les classes, i on es corona una reina que s'ha votat prèviament. Els instituts americans tenen nens d'entre 14/15 fins a 18.
A la desfilada, aquesta anava enfilada en un descapotable amb una banda i acompanyada d'un home (que no sé si era el seu pare o el director). Seguint el descapotable venien una colla de trucks (aquests grans cotxes que són destapats de darrera) amb la 'cort' que són totes les noies (i diria que també hi havia algun noi) que havien estat nominades però que no havien guanyat.

En Parker, l'Ellie i la Georgia anaven a la carrossa de l'equip d'en Parker.

Erie Tigers!, Erie, Colorado

L'Emma i l'Ellie                                       La Gerogia                                                      En Parker

Curiositats americanes: Abans de la desfilada, mentre anàvem cap allà, ens vam trobar un parell de nens amb una mini parada de llimonada i els n'hi vam comprar un parell de vasos. Els decoraven amb una branqueta de menta i un petit para-sol. Valien el que tu en volguessis pagar.

Parada de llimonada, Erie, Colorado
 

Garage sales

Mapa de les garage sale a Vista Ridge

Aquest matí, després de deixar les nenes a l'escola m'he dedicat a voltar pel barri a diferents garage sales. Sense exagerar, una de les veïnes m'ha ensenyat un plànol on hi són totes marcades i n'hi havia més de cinquanta (i no es que visquem a un barri molt gran).

Així que he agafat el cotxe i he començat a conduir aleatòriament al barri, ja que sabia que anés per on anés en trobaria.

A més a més, a totes les cantonades hi ha petits cartells amb fletxes.

Indicacions de diferents garage sales, Erie, Colorado

Una de les primeres a les que he anat era d'una de les millors amigues de la Jenni de golf. L'he ajudat traduint a un home que parlava castellà i poc anglès. M'ha donat una estora de fer ioga, uns quants llibres en anglès que a ella li havien agradat, una postal i una adhesiu dels Broncos (l'equip de futbol americà de Denver).

La majoria de gent té mobles i coses de la llar de decoració, qualsevol cosa relacionada bebès i nens petits tipus cotxets i seients de cotxe, roba o llibres, joguines, etc.

Realment a mi no m'interessava res però era una cosa que em feia gràcia ja que aquí no ho fem, i tot i que de la majoria de coses en demanen molts pocs diners, és una manera de reciclar coses que ja no fan servir i  que llencarien o guardarien dins una caixa per sempre més. A més, és un costum que tenen molt introduït (també perquè els americans en general compren moltes coses, sovint necessàries, moltes més que nosaltres), però segurament a poca gent de Catalunya o aniria a comprar a casa els veïns, ja que en aspectes com privacitat o reutilitzar coses dels altres som molt diferents que els americans.

Total, una altra cosa feta de la meva llista!

Jo a un garage sale, Erie, Colorado

Curiositats americanes: potser sóc l'única però quan vaig veure això al super em va sorprendre. No fos cas que els nens caminessin o estiguessin avorrits seient a un carro normal! (i per cert, aquests cotxets són MOLT pesats i difícils de conduir, vaig passar arrapada a més d'una estanteria perquè no podia girar cap a un cantó hehehe)

La Georgia a un minicotxe enganxat
al carro del super, Lafayette, Colorado

Daddy's Birthday!

Avui ha set l'aniversari d'en Matt (el pare dels nens) i amb la Georgia hem fet una postal per ell. La idea la hem tret de Pintarest i hi diu 'You're one in a minion, dad!' que vindria a ser 'Ets un entre un minion papa!' però fan un joc de paraules amb milió i minion (que pels que no estigueu al dia, un minion és un d'aquests personatges grocs i simpàtics que parlen un idioma estrany i surten a la pel•lícula 'Gru, mi villano favorito' i arran d'això s'han fet "famosos" i ara surten a jocs, vídeos de tota mena, etc.

La Gigi amb la postal

La postal per dins

El sobre personalitzat

A part d'això avui hem anat al parc i al museu per nens amb un parell d'amics seus, i al vespre a casa la yaya a celebrar l'aniversari.

Curiositats americanes: et trobes una mofeta (skunk) morta al lateral de la carretera, i al cap d'uns segons de veure-la comences a sentir l'olor, que és horrible i tarda una bona estona en marxar. A més, si tornes a passar pel mateix lloc unes hores més tard la pudor encara dura!

Com a mínim a l'àrea que estic jo és una cosa freqüent, en menys de 20 dies me n'he trobat 4 o 5.

Hiking

Aquest cap de setmana ha set mogut. Dissabte vaig anar a Denver on havia quedat amb dues altres au pairs, una catalana que viu a les afores de Denver, i una eivissenca que viu a dalt a les muntanyes. Tot i viure a dalt a les estacions d'esquí en plenes Rocky Mountains, evidentment, tenen una superautopista que els connecta amb la ciutat, així que tampoc és com viure a la fi del món.

Des de Denver, evidentment després de la parada reglamentària a l'Starbucks, vam counduir una hora cap al sud per anar als 'The Garden of the Gods' a Colorado Springs, unes formacions que recorden més a un desert a Arizona que no pas a Colorado. 

Abans d'arribar-hi vam fer una parada a un dinner d'una gran cadena americana. Aquí teniu alguna foto.

The Garden of the Gods, Colorado Springs, Colorado

La Clara, la Sandra i jo a 'The Garden of the Gods',
Colorado Springs, Colorado

La Clara i jo a 'The Garden of the Gods',
Colorado Springs, Colorado

 

Diumenge vaig anar amb la Jenni al National Park de les Rocky Mountains. Vam fer una visita ràpida a l'hotel del Resplandor a Estes Park, vam parar a veure els aspens (una varietat de pollancre) que ja han començat a canviar les fulles), vam conduir fins a la carretera pavimentada més alta dels EEUU (Trail Ridge) situada a més de 3500 m, i vam veure els elk (ants) a 10 m de nosaltres, i tot i que tenien desenes de cotxes i gent fent fotos ells seguien com si res. També te'ls pots trobar passejant pel mig de la ciutat com si res.

Trail Ridge, 11796 ft, Rocky Mountains National Park,
Colorado



  

The Stanley Hotle, Estes Park,
Colorado

Elks, Rocky Mountains National Park,
Colorado

Aspens, Rocky Mountains National Park, Colorado

La Jenni i jo, Rocky Mountain National Park, Colorado

Rocky Mountains National Park, Colorado

I molts ànims a tots els de casa. En aquests moments sap greu ser tan lluny. Una abraçada!

Esports

Dissabte vaig anar a veure en Paker jugant a futbol americà. El seu equip son els Erie Tigers i el seu color el taronja. Com a bons americans, tots els pares van vestits del color, cada partit fan una pancarta gegant de paper on hi ha escrit el nom de l'equip i dels jugadors i els nens la travessen abans de començar, porten cadires de càmping, etc. A més, si guanyen (com va ser aquest dissabte) els pares els fan un túnel tot cridant i tots els nens passen corrent per sota. Jo també vaig participar-hi!

Erie Tigers football game, Erie, Colorado

Pancarta que travessen abans del partit, Erie, Colorado

Ahir, després de dos dies de tenir el cotxe espatllat i fer viatges amunt hi avall per coodinar-nos amb la resta, vaig anar amb els Brayman i la Mela a veure un partit dels Rockies a Denver (els Colorado Rockies és l'equip de baseball de la ciutat, o més aviat de l'estat). L'ambient em va agradar molt, però l'esport en si és lent i ells mateixos passen més temps comentant coses amb els amics de la fila del darrera o, per exemple, ens vam passar tot el primer temps (al baseball n'hi ha 9), a dalt a la planta de dalt on hi ha una hamburgueseria. Diguèssim que en el baseball (o com a mínim en aquest partit) no hi ha col·lapses durant els entre-temps ja que és un esport en el que pots anar fent durant tot el partit. Tot i així una molt bona experiència!

Jo a l'estadi del Rockies, Denver, Colorado

Estadi dels Colorado Rockies, Denver, Colorado

Per cert, després de dos dies de fred hivernal i gelades, torna a fer calor d'estiu (arribem als 30ºC). Com diu la dita a Colorado: 'Si no t'agrada el temps, espera una hora!'.

Pancakes

Divendres van baixar les temperatures d'una manera brutal. Vam passar d'anar amb shorts i màniga curta durant tot el dia a rebre avisos de gelada i arribar a sota zero d'un dia per l'altre. Tot i així, vam seguir amb el nostre dia a dia, només canviant les faldilles de l'uniforme per gorros d'hivern. 

A més a més, he començat fent altres activitats fora de la casa i sense el nens. Vaig anar a classe de yoga a la Y, ja tinc compte a un banc americà, vaig anar a Merge (una trobada per joves de 18-26 anys de la seva església) i ahir vaig anar al cine amb quatre altres au pairs de la zona, totes elles alemanyes, a veure 'If I stay' (una películ•la que no recomano anar a veure).

Merge, com he dit, és una trobada setmanal que es fa tots els dijous al vespre durant la tardor i part de l'hivern. Primer es sopa per $1 (evidentment, pots escollir entre hot-dog o hamburguesa), després et fan una xerrada més o menys participativa d'uns 20 min, i després et divideixen per grups d'edat i dintre d'aquests grups, en grups de 6 o 7, formats per gent que no coneixes, i et fan preguntes que discuteixes i cadascú diu la seva. Algun exemple de pregunta és: digues un tret de la cultura americana que odiis (evidenment el meu grup va al.lucinar quan vaig dir les pistoles), quan temps fa que vas a Flatirons Community Church i què n'opines, i l'única pregunta relacionada amb Déu, jo vaig explicar la meva situació i que realment no era creient, i evidenment no va passar res, sinó al contrari, que aprecien que els hi expliquis i que ho respectis. Després, s'acaba la trobada en un bar d'esports fent una cervesa (els que tenen més de 21 anys), en un restaurant a fer postres, etc.

Evidenment, mai diries que és un grup d'església, perquè hi havia uns 300 joves, molts d'ells amb tatuatges, dilatacions, etc. Joves americans normals i corrents. 

Divendres per sopar vam fer Pancakes (tortitas), i com que jo no n'havia fet mai la Jenni me'n va ensenyar. Ells ja compren la barreja mig feta, i són uns polvos que només hi han d'afegir ous i llets. Després tenen un dispensador que fa que tirar la pasta a la planxa sigui molt fàcil, i al veure com ella l'utilitzava, em vaig pesar que el dispensador ja et donava una mida estandar de pancake si l'apretaves fins al final, però al moment de fer-ho jo, em vaig adonar que no. Al apretar el dispensador fins al final em va quedar un pancake que triplicava la mida normal i que, al girar-lo, com que era massa gros, se'm va trencar en uns quants trossos! Tot i així, apresa la lliçó, la segona tanda em van quedar millor. Llavors el problema va ser girar-los sense fer massa merder. Tot i així aquests tenien bon aspecte! Seguiré practicant.

Intentant fent pancakes, Erie, Colorado

Bona Diada!

Aquí, el dia 11 de Setembre recorden l'atemptat a les Torres Bessones a Nova York i al Pentàgon, però tot i així abans d'anar a la biblioteca i al parc, amb la Georgia hem trobat un moment per treure la bandera i fer un petit homenatge a la Diada!

11 de Setembre amb la Georgia

Primers dies

Som dimarts i ja porto 5 dies a Colorado. 5 dies que no he parat.

Divendres vam anar a portar les nenes al cole, vam anar a fer un cafè amb la 'yaya' a l'Starbucks (la iaia dels nens), vam anar a fer-me un contracte de telèfon i després vam anar a casa la seva germana que també té una au pair que havia recollit la peque del cole. Vaig passar la tarda amb les dues nenes i al vespre vam anar amb la Jenni, la seva germana, l'au pair i els seus 4 nens a un restaurant mexicà a Boulder.

Denver Food and Wine,
Denver, Colorado

'Bartenders' a la
'Denver Food and Wine,
Denver, Colorado

Durant el cap de setmana no teniem nens perquè estaven amb el pare, així que la Jenni i jo vam anar a un festival a Denver que es diu 'Denver Food and Wine', on hi ha unes carpes amb tot de paradetes per fer tastets de vi i menjar. Després, amb les seves amigues de golf (totes al voltant dels 40 o 50) a prendre una copa, a sopar, més copes, i champaing. Semblaven les de 'Mujeres Desesperades' xd
Després de 12 h a Denver vam tornar.


Diumenge vam anar a missa! Impressionant, només arribar ens vam trobar una cua immensa de cotxes que sortien del parking. Es veu que fan 4 misses cada cap de setmana (dues dissabte al vespre i dues diumenge al matí) i totes estan plenes. L'edifici es modern i quadrat, i només entrar sembla un centre comercial, ple de cartells, pantalles gegants que retransmeten lo que passa a l'auditori principal, ordinadors, una zona per esmorzar, un 'mini-escola' on els petits van i hi tenen centenars de nens per missa, etc.
A l'auditori hi està tocant un grup (una banda 'rock' amb uns 10 musics), i després ve el sermó que més aviat sembla una xerrada de auto-confiança del pastor, que és un home d'entre 30 i 40 amb molt carisma. Al final van tocar Oceans (Where Feet May Fail) de Hillsong UNITED, una noia amb una veu impressionant. que em va encantar.
Vaig seguir coneixent a més amics i familiars i vam anar a un picnic pels voluntaris de l'església. Hot-dogs, hamburgueses, castells inflables, un grup de música d'adolescents, gent jugant a futbol americà, globus,... totalment americà.

Flatirons Community Church, Lafayette, Colorado

Finalment aquests dos últims dies (dilluns i dimarts) ja he començat amb la rutina, despertar els nens, fer-s'hi el dinar i l'esmorzar, portar-los i recollir-los a cole, i quedar-me amb la Georgia si no en té. A més, dilluns vam anar a Costcos, una botiga on ho venen tot a grans quantitats, vam anar amb la Mela (l'altra Au Pair) a mirar College per fer els crèdits que necessitem, a l'entreno de futbol americà d'en Parker, i la majoria de coses conduint jo el cotxe (el 'Yukon') sola. A més avui hem anat amb la G a la piscina (a la YMCA) i a buscar el meu número de la Seguretat Social (és de dues hores d'espera).

De moment tot bé!

Training a Washington DC i arribada a Colorado!

Fa dos dies que som a la capital americana i cada cop estem més còmodes amb el grup d'Au Pairs, l'anglés i amb ganes d'anar a veure la família.


Vam marxar amb la Laura de Barcelona fins Charlotte, NC, i allà, per culpa de la lentitud de l'aduana, vam perdre el vol de connexió cap a Washington DC. Nosaltres i més de cent persones més que anaven cap a altres punts dels EEUU, moltes de les quals es van haver d'esperar fins a un vol l'endemà al matí pagant-se ells l'hotel perquè l'aerolínia deia que no era culpa seva. Afortunadament, nosaltres teniem alguna opció de ser recol·locades en un altre vol per aquell mateix vespre i mentre esperàvem ens vam trobar una altra au pair, participant al mateix training, que també havia perdut el vol. Al final ens van col·locar a totes tres en un vol a Baltimore i d'allà vam agafar un taxi fins a l'hotel. Quan vam arribar-hi ja eren les 1.30pm (7.30am a Espanya) i per tant portàvem quasi 24h despertes i estàvem mortes. A més de que no vam poder conèixer cap de les altres noies. L'arribada a US va ser una mica fluixa...

Au pairs espanyoles al Washington Memorial,
Washington DC

L'endemà al matí (amb molt jetlag), vam començar el training amb les presentacions de totes nosaltres mentre esmorzàvem. Les 'classes' les feia la Chris Burbah (Coordinadora Regional de CHI). Només començar ens van fer escriure una carta sobre lo que esperàvem d'aquesta experiència i la vam ficar en un sobre tancat que ens donaran al final de l'any. Vam seguir parlar sobre l'adaptació ab la família, etc i després vam tenir una xerrada d'una psicòloga infantil.

A les 3 vam sortir a Washington DC a fer turisme, i tot i que vam marxar les 20 noies juntes, vam acabar anant només les tres espayoles (la Laura, jo i l'Estefanía, una noia de Múrcia que viurà a prop de Washington DC). Vam visitar la Casa Blanca, els Washington, Lincoln i Martin Luther King's Memorials, Georgetown i el Capitoli.

L'endemà, la Chris ens va anomenar les walkers de lo 'molt' que havíem caminat (com a mínim pels americans), i vam seguir amb el training. Vam estar tot el dia CPR and First Aid training (practicant amb ninots i fent testos, i vam tornar a fer turisme, aquest cop al Cementiri d'Arlington (un cementiri militar amb milers de tombes blanques totalment alineades) i al Pentàgon.

L'últim dia a Washington DC vam seguir amb la Chris parlant de diners, assegurança mèdica, etc i a les 12 ens vam despedir i ens vam dirigir cap a l'aeroport o les famílies de la zona van venir a recollir a les seves au pairs. Tan la Mela, la Shoko com jo (les tres au pairs de Colorado) anàvem amb el mateix vol, juntament amb 50 veterans de la Segona Guerra Mundial que no van parar d'homenatjar i aplaudir de peu durant tot el viatge.

Un cop a Denver les famílies ens esperaven a la sortida però per culpa del retard en missatges (la Mela els avisava) vam sortir i no els vam veure, així que vam anar a recollir les maletes (a molts aeroports dels EEUU les cintes de recollida estan a un lloc amb accés lliure per a tothom) i vam tornar i els vam sorprendre per darrera. Ens esperaven amb cartells i van estar molt contents!

Les dues famílies a l'aeroport amb cartells de benvinguda,
DIA, Colorado

Amb els tres nens a l'aeroport,
DIA, Colorado

Ara ja han passat dos dies i la sensació és molt bona. Tan la meva família directa com la resta de familiars (pare, els cosins, el tiet, la iaia,..) són molt bona gent, tinc una habitació preciosa totalment americana i ja he conduit el gran cotxe! (tot i que només durant dos minuts).

Seguiré explicant!