Pancakes

Divendres van baixar les temperatures d'una manera brutal. Vam passar d'anar amb shorts i màniga curta durant tot el dia a rebre avisos de gelada i arribar a sota zero d'un dia per l'altre. Tot i així, vam seguir amb el nostre dia a dia, només canviant les faldilles de l'uniforme per gorros d'hivern. 

A més a més, he començat fent altres activitats fora de la casa i sense el nens. Vaig anar a classe de yoga a la Y, ja tinc compte a un banc americà, vaig anar a Merge (una trobada per joves de 18-26 anys de la seva església) i ahir vaig anar al cine amb quatre altres au pairs de la zona, totes elles alemanyes, a veure 'If I stay' (una películ•la que no recomano anar a veure).

Merge, com he dit, és una trobada setmanal que es fa tots els dijous al vespre durant la tardor i part de l'hivern. Primer es sopa per $1 (evidentment, pots escollir entre hot-dog o hamburguesa), després et fan una xerrada més o menys participativa d'uns 20 min, i després et divideixen per grups d'edat i dintre d'aquests grups, en grups de 6 o 7, formats per gent que no coneixes, i et fan preguntes que discuteixes i cadascú diu la seva. Algun exemple de pregunta és: digues un tret de la cultura americana que odiis (evidenment el meu grup va al.lucinar quan vaig dir les pistoles), quan temps fa que vas a Flatirons Community Church i què n'opines, i l'única pregunta relacionada amb Déu, jo vaig explicar la meva situació i que realment no era creient, i evidenment no va passar res, sinó al contrari, que aprecien que els hi expliquis i que ho respectis. Després, s'acaba la trobada en un bar d'esports fent una cervesa (els que tenen més de 21 anys), en un restaurant a fer postres, etc.

Evidenment, mai diries que és un grup d'església, perquè hi havia uns 300 joves, molts d'ells amb tatuatges, dilatacions, etc. Joves americans normals i corrents. 

Divendres per sopar vam fer Pancakes (tortitas), i com que jo no n'havia fet mai la Jenni me'n va ensenyar. Ells ja compren la barreja mig feta, i són uns polvos que només hi han d'afegir ous i llets. Després tenen un dispensador que fa que tirar la pasta a la planxa sigui molt fàcil, i al veure com ella l'utilitzava, em vaig pesar que el dispensador ja et donava una mida estandar de pancake si l'apretaves fins al final, però al moment de fer-ho jo, em vaig adonar que no. Al apretar el dispensador fins al final em va quedar un pancake que triplicava la mida normal i que, al girar-lo, com que era massa gros, se'm va trencar en uns quants trossos! Tot i així, apresa la lliçó, la segona tanda em van quedar millor. Llavors el problema va ser girar-los sense fer massa merder. Tot i així aquests tenien bon aspecte! Seguiré practicant.

Intentant fent pancakes, Erie, Colorado