Vam marxar amb la Laura de Barcelona fins Charlotte, NC, i allà, per culpa de la lentitud de l'aduana, vam perdre el vol de connexió cap a Washington DC. Nosaltres i més de cent persones més que anaven cap a altres punts dels EEUU, moltes de les quals es van haver d'esperar fins a un vol l'endemà al matí pagant-se ells l'hotel perquè l'aerolínia deia que no era culpa seva. Afortunadament, nosaltres teniem alguna opció de ser recol·locades en un altre vol per aquell mateix vespre i mentre esperàvem ens vam trobar una altra au pair, participant al mateix training, que també havia perdut el vol. Al final ens van col·locar a totes tres en un vol a Baltimore i d'allà vam agafar un taxi fins a l'hotel. Quan vam arribar-hi ja eren les 1.30pm (7.30am a Espanya) i per tant portàvem quasi 24h despertes i estàvem mortes. A més de que no vam poder conèixer cap de les altres noies. L'arribada a US va ser una mica fluixa...
 |
| Au pairs espanyoles al Washington Memorial, Washington DC |
L'endemà al matí (amb molt jetlag), vam començar el training amb les presentacions de totes nosaltres mentre esmorzàvem. Les 'classes' les feia la Chris Burbah (Coordinadora Regional de CHI). Només començar ens van fer escriure una carta sobre lo que esperàvem d'aquesta experiència i la vam ficar en un sobre tancat que ens donaran al final de l'any. Vam seguir parlar sobre l'adaptació ab la família, etc i després vam tenir una xerrada d'una psicòloga infantil.
A les 3 vam sortir a Washington DC a fer turisme, i tot i que vam marxar les 20 noies juntes, vam acabar anant només les tres espayoles (la Laura, jo i l'Estefanía, una noia de Múrcia que viurà a prop de Washington DC). Vam visitar la Casa Blanca, els Washington, Lincoln i Martin Luther King's Memorials, Georgetown i el Capitoli.
L'endemà, la Chris ens va anomenar les walkers de lo 'molt' que havíem caminat (com a mínim pels americans), i vam seguir amb el training. Vam estar tot el dia CPR and First Aid training (practicant amb ninots i fent testos, i vam tornar a fer turisme, aquest cop al Cementiri d'Arlington (un cementiri militar amb milers de tombes blanques totalment alineades) i al Pentàgon.
L'últim dia a Washington DC vam seguir amb la Chris parlant de diners, assegurança mèdica, etc i a les 12 ens vam despedir i ens vam dirigir cap a l'aeroport o les famílies de la zona van venir a recollir a les seves au pairs. Tan la Mela, la Shoko com jo (les tres au pairs de Colorado) anàvem amb el mateix vol, juntament amb 50 veterans de la Segona Guerra Mundial que no van parar d'homenatjar i aplaudir de peu durant tot el viatge.
Un cop a Denver les famílies ens esperaven a la sortida però per culpa del retard en missatges (la Mela els avisava) vam sortir i no els vam veure, així que vam anar a recollir les maletes (a molts aeroports dels EEUU les cintes de recollida estan a un lloc amb accés lliure per a tothom) i vam tornar i els vam sorprendre per darrera. Ens esperaven amb cartells i van estar molt contents!
 |
| Les dues famílies a l'aeroport amb cartells de benvinguda, DIA, Colorado |
 |
| Amb els tres nens a l'aeroport, DIA, Colorado |
Ara ja han passat dos dies i la sensació és molt bona. Tan la meva família directa com la resta de familiars (pare, els cosins, el tiet, la iaia,..) són molt bona gent, tinc una habitació preciosa totalment americana i ja he conduit el gran cotxe! (tot i que només durant dos minuts).
Seguiré explicant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada