Llarga espera però per fi la primera entrevista!

Que llarg es fa esperar!

Ara ja fa dos mesos que tinc el perfil d'Au pair activat i l'espera per marxar cada cop es fa més difícil d'aguantar. En realitat, més que marxar és el fet de trobar una família. Un cop trobada, ja només serà un compte enrere d'un o dos mesos que no veurem ni passar, amb una llista interminable de papers i coses per fer i comprar que farà que en un res ja sigui el moment de presentar-se a l'aeroport.
Per si un cas, també he fet la preinscripció per a fer Educació Infantil, tot i que veien que han sobrat places, en cas que em matriculi, no ho faré fins al setembre.

Tot i així tinc 'bones' notícies! Fa una setmana em va contactar una família. Vaig fer un Skype amb els pares amb aparicions momentànies dels dos fills grans.

Són una família de Virgínia, a tocar de Washington D.C. amb tres fills, un nen de 9 anys i dues nenes de 6 i 2. Tan el pare com la mare treballen tot el dia, i la meva feina seria portar i recollir els dos grans de l'escola i d'activitats, quedar-me tot el dia amb la petita i fer-els'hi el sopar. A més, vaig fer un Skype amb l'actual Au Pair, també catalana, i només em va dir coses bones d'ells. Tot i així, no tot podia ser positiu i aquí va l'altra part. La família vol que parli 24h amb els nens en castellà, que ja en són parlant 'fluïts' perquè sempre han tingut Au pairs d'aquí.
A més, la zona està plena d'Au pairs espanyoles i catalanes, i això ha fet que l'actual Au pair, segons ella, no hagi millorat pràcticament gens l'anglès.
Aquest punt em va fer mirar la família amb uns altres ulls. Cotxe, habitació i lavabo propi, nens educats i divertits, bona zona, però aquest gran PERÒ.

L'entrevista per Skype havia anat molt bé, i ara, abans de la següent, havia de decidir-me. La decisió era gran, conscient de les moltes i 'catastròfiques' conseqüències que podia portar per totes dues bandes.

Ara, després de pràcticament una setmana, de consultar-ho amb molta gent i donar-hi moltíssimes voltes, la resposta meva serà un 'no'. Sé que em torno a col·locar a la posició d'abans, on tot és incertesa i no sé ni si arribaré a marxar als EE.UU.. Sé que cap de les altres famílies complirà el 100% dels meus requisits (que s'ha de dir que no són pocs), però amb això ja sempre hi havia comptat, l'únic inconvenient ha set que la primera família interessada en mi, resulta incomplir un dels més importants, practicar l'anglès.

Potser m'hauré d'esperar uns altres dos mesos per tornar a trobar una família (creu-ho els dits perquè no sigui així, per la meva salut) i espero que la tornada a l'escola dels nens americans, que sempre és una època amb més demanda, es cuidi de que no sigui així.

La meva conclusió final, tot i que molts pensareu que m'equivoco, és que em quedo tranquil·la i satisfeta amb la decisió presa (dins del possible), i de no haver cedit a la pressió del temps i la pressa per marxar, per què és una oportunitat única a la vida, i sé que si hagués anat allà sense estar-ne convençuda i només hagués parlat castellà, me n'hauria penedit tota la vida.

Per acabar us deixo una frase que algú ha dit, en un altre lloc i un altre moment, però que molts ens la podem fer nostra.
              No t'estic dient que sigui fàcil. T'estic dient que valdrà la pena.

Crash Course World History

Hola!
Avui recomano un canal a youtube on es dediquen a explicar la història mundial en una sèrie d'uns 40 vídeos d'entre 10 i 13 minuts. La sèrié s'anomena Crash Course World History. 
Els videos son presentats per un noi que parla anglès americà molt ràpid i de forma entretinguda-divertida, acopanyat de dibuixos.
A més de ser una bona manera de tenir una clara (tot i que no profunda) idea del curs de la història mundial, també ens pot anar bé per millorà l'anglès. Per a aquells que encara us costi hi ha subtítols en anglès disponibles.

Per cert! Ja fa uns dies que van rebre la meva postal a Alemanya!

Postcrossing

Fa uns dies una bona amiga em va comentar que existia una web on la gent s'enviava postals anònimament, o més que anònimament a gent que no coneixes. Quan li havien explicat havia pensat immediatament en mi. La web és Postcrossing, i crec que és una experiència molt recomanable, que no requereix cap sacrifici (només 5 minuts de dedicació cada quan vulguis enviar una postal, i els pocs cèntims que costi el segell), i sempre et pot alegrar un mal dia en trobar alguna cosa a la bústia que no sigui una carta del banc o propaganda electoral.

Fa una setmana vaig decidir apuntar-m'hi. Un cop creat el teu usuari i escriure quines llengües entens, pots anar directament a l'apartat 'Enviar una Postal'. A l'apretar el botó t'apareix una adreça aleatòria d'una persona que qualsevol racó del món, i un identificador que aquesta persona entrarà a la web un cop l'hagi rebuda. D'aquesta manera controlen que la gent que n'envií també en rebi.

A més, cada persona pot afegir una breu descripció d'ella o bé de quin tipus de postals li agradaria rebre.

Les meves primeres postals han anat dirigides a un poble al nord d'Alemanya, i a una gran ciutat al sud dels Urals russos. Totes dues les he fet jo i pensant en els gustos a cadascuna de les seves descripcions. 

La primera volia saber coses de la persona que escrivia i del lloc on vivia.

A la segona li agradaven les postals amb animals o temes marins (la foto és de l'esquelet d'un animal marí).

Ara només haig d'esperar a trobar-me una sorpresa a la bústia i que rebin les meves!

Setmana de despedides

Aquesta setmana ha set l'última de l'Escola de la Pau tant de dones com de nens.

Dilluns vam fer la despedida dels petits perquè, tot i que la majoria també hi van els divendres, era l'últim dia per quasi tots els monitors voluntaris. Vam fer una gimcana organitzada per uns nois que s'acabaven de treure el carnet de dinamitzadors. Per un moment, semblava que la pluja es espatllaria la festa però vam ser a temps d'acabar. Els últims minuts van servir per fer una gran rotllana per cantar L'hora dels adéus, i els nens ens van donar un petit obsequi amb una foto de tots ells i un 'Gràcies per a tot!', per a cada un dels voluntaris.

Dijous, va ser el torn de la despedida amb les dones. Era una despedida conjunta amb les dones de tots els altres tallers i talleristes voluntàries. Tot dones! La despdedida consistia en una entrega de certificat per a les dones amb assistència constant i un 'petit' berenar on cada dona havia portat alguna pasta cuinada per ella i sucs o tes típics del seu país. Dic 'petit' perquè era la idea, però allà, comptant que cap de les dones va tirar curt, hi havia menjar per alimentar a una multitud.

També va ser la meva despedida temporal amb el Casal perquè encara no sé què m'espera a partir del setembre. Potser començaré la meva aventura americana com a au pair, o potser em quedo a Vic i començo la carrera d'Educació Infantil, però aquesta no és una decisió que em correspongui a mi prendre. Fins llavors, quedo a l'espera de tot.



Perquè a vegades, cal perdre's per tornar-se a trobar.

Decorant auriculars

Avui decoro auriculars i ho faig amb fil moliner (un fil compost per fils primets). La idea la he tret de diversos posts a Pinterest.

Primer triem un, dos, tres o quatre colors , i els tallem. La mida ha de ser aproximadament el doble del tros d'auriculars que volem cobrir, ja que al fer els nusos es va perdent longitud (jo em vaig quedar curta).

Lliguem els fils a la puta dels auriculars. Jo he començat per baix, així el nus no es veurà tan. I comencem amb els nusos. 

El procés és el següent:

1. Separem el color pel que volem començar. Els altres colors els agafem juntament amb el cable dels auriculars.
2. Fem una forma com de triangle passant el fil que hem separat per sobre els altres.
3. Ara el passem el fil per sota dels altres i dins del triangle.
4. Estirem el fil amb la mà dreta fins a dalt de tot.

Per canviar de color no hem de fer cap pas especial, simplement canviar el fil amb el que fem el nus.

Si anem repetint aquest procés ens anirà quedant l'escala de cargol de la imatge.