Camp Chief Ouray

(continuació del post anterior)

Per situar-vos, anàvem a un campament per a famílies a passar el Labour Weekend. Labour Day és el primer dilluns de setembre i sempre és festiu. Vindria a ser el dia del treballador i marca el final de l'estiu per als americans. Aquest any queia al dia 7 de setembre.
Pel que fa al campament, durant tot l'estiu hi fan estades per a nens i adolescents i durant aquest cap de setmana llarg, ja que els nens ja fa dues setmanes que han començat l'escola i per tancar la temporada, sempre organitzen un campament per a famílies.

Un cop sopats vam anar cap al campament, anomenat Camp Chief Ouray, que és el campament de la YMCA de les Rockies.
Allà vam fer el check-in i ens van dir quina cabin (cabana) ens havien assignat (les típiques dels campaments d'estiu per a nens de les pel·lícules). Cada família en tenia una i en total érem unes 10 o 12, tot i que no coneixíem a la resta.

La gent amb la que vam anar al camp la manera en la que estàvem repartits de la següent manera:

• Cabana MIAMI: 
• Thompsons: Jenni, Parker, Noelle, Georgia, i Emma (amiga de la Noelle),
• les aupairs! (l'Estefanía i jo).
• Cabana TEJAS:
• Desais: Aku, Dawn, Dane, Weston i Gabon (el cosí),
• Baylor

Aquell vespre era lliure, i com que era vam organitzar la cabana, vam fer un mural amb el nom de la família, i vam anar-nos-en a dormir. Feia molt fred a la nit i tots dormíem amb mantes elèctriques.

El següent matí vam trobar-nos tots a fora a les 8 del matí per fer el flag rasing. Era una mena de cerimònia molt curta en que tothom mirava i tres o quatre persones, de forma molt protocol·lària, desplegaven la bandera americana i l'apujaven al màstil. Allà s'hi estava tot el dia fins que abans de sopar es feia la cerimònia contrària, el lowering. Aquest procés el vam repetir cada dia cada cop el va fer una família diferent. Nosaltres vam abaixar-la l'últim dia. S'ho prenien molt seriosament.

Després d'això vam anar a esmorzar i seguidament teniem dues hores per fer qualsevol de les activitats que oferien. Primer vam fer zip-line (tirolina) amb l'Estefanía, els nens, i l'Aku. Per saltar, primer havíem de escalar per un pal molt alt (estil els antics pals elèctrics de fusta).
Després, vam anar amb l'Estefanía a fer tir amb arc.

En Parker a punt de pujar per tirar-se en tirolina

Jo fent tir amb arc

Després vam dinar vam seguir fent més activitats. Vam anar tots junts a fer tubbing, que sonsitia en baixar en una mena de flotadors gegants per un pendent fet d'un material artificial. Va ser molt divertit!
Altres activitats que estaven ofertes eren, manualitats, excursions, visites als antics pobles on van arribar els primers immigrants (homstead), anar a veure una cursa de bicis o a la piscina, family-building activities (activitats per 'fer' família), etc.

La Gigi i jo després d'una de les baixades

L'Estefanía i jo baixant

L'Aku, en Baylor, en Dane, en Gabon i en Weston

La Georgia

La Jenni, la Georgia, l'Estefanía, l'Emma, jo, la Noelle i la Dawn

Jo, l'Estefaní i l'Emma preparades per la night hike

Després d'això, vam fer rifflery amb la Noelle i l'Emma. Tot i aixì, només disparàvem amb beets.

Al vespre, després de sopar i quan ja era negre nit, ens vam apuntar a la night hike, una caminada de nit, molt curteta però sense lots en la que un cop arribats a una part del campament sense cap tipus de llum ens van fer un parell de jocs de nit molt interessants. Després d'això vam estar-nos una estona jugant a jocs de taula al menjador i ens en vam anar a dormir.

L'Estefanía i jo davant dels cavalls un cop acabada l'excursió

Les activitats que vam fer el següent dia van ser totes fora del camp. Al matí vam fer una caminada de una horeta fins a una cascada i a la tarda vam anar a muntar a cavall. De moment l'única foto que en tinc és aquesta però quan en tingui mes ja actualitzaré el post. La veritat és que els llocs per on vam anar a muntar a cavall (vam fer una ruta d'una hora) van valer molt la pena. Tan vam travessar prats amb les muntanyes de fons com ens vam ficar per caminets molt estrets i amb molta pendent enmig d'un bosc on, fins i tot, havíem d'apartar les branques amb les nostres mans si no volíem caure del cavall. Molt bona experiència!



Aquell vespre ja era l'últim del campament així que ens vam trobar totes les famílies i els monitors i vam fer les vespers, un concurs de talent o més aviat d'humor on cadascú podia fer exactament el que volia. Els nostres nens van sortir a cantar una cançó d'aquelles en les que el públic repeteix, hi van haver gags d'humor de part d'altre famílies o dels monitors, i un parell de cançons acompanyades de guitarra. Al final es va obrir un torn en què qualsevol podia donar les gràcies, i després vam fer una hora dels adéus (però amb una cançó diferent, evidentment).


L'endemà al matí, vam esmorzar, vam fer la foto de grup i vam fer el egg-drop contest (concurs de tirar ous). La majoria de nens havien estat treballant durant tot el cap de setmana en aparells que protegissin un ou d'una caiguda des d'un primer pis. Va ser molt divertit de veure.

Després d'això vam pujar els cotxes i vam tornar cap a casa.

September begins with Estefanía

Després de més d'un mes d'haver arribat a casa, per fi trobo un moment per tornar a escriure. Us explicaré els tres últims viatges que vaig fer durant el mes de Setembre i la despedida.

Començaré pel principi.

El dia 2 vaig anar a recollir l'Estefanía a l'aeroport, i des d'allà vam anar directament a Red Rocks. Era l'últim dia de 'Movie in the Rocks', un festival que feien a l'estiu on passaven diverses pel·lícules famoses en pantalla gran. La pel·lícula era Magic Mike. Evidentment, el públic era majoritàriament femení i era ben bé com estar a dins la pel·lícula, ja que tothom cridava com si ho estiguéssim vivint en primera persona. Els que heu vist la pel·lícula ja sabeu a què em refereixo.


El següent dia, mentre els nens eren a l'escola vam anar a veure la casa de la Molly Brown, a downtown Denver. Al principi ens vam equivocar i el google maps ens va portar a la Summer House (la casa d'estiu), que estava més a les afores, i que ja no es podia visitar. Estava una mica abandonada i no hi havia ningú, així que vam passar una miqueta de por. Al moment que vam caure en que estàvem al lloc equivocat vam marxar corrents i vam conduir fins al centre de Denver. Allà de seguida vam veure que si que era la casa que tocava.
La Molly va ser una supervivent del Titanic i una persona molt influent a la seva època. L'Estefanía, com a gran fan del cinema ho va gaudir molt, i em va agradar poder-hi anar ja que era una cosa que la Jitka sempre m'havia recomanat molt. Després de la visita vam caminar pel 16th Mall i vam comprar souvenirs. 

Vam passar la tarda amb els nens i després vam anar a veure un partit dels Rockies, l'equip de béisbol de Denver. L'Estefanía no n'havia vist mai així que va ser tota una experiència per ella.

Cartell de la casa d'estiu de la Molly Brown, CO

L'Estefanía al Coors Field, Denver, CO

L'endemà, després de portar les nens a l'escola vaig anar a despedir-me de la Mela. Aquell era l'últim cop que ens veiem (com a mínim de moment), ja que ella marxava a Atlanta amb la seva nova família.

L'Estefanía i jo davant The Stanley Hotel, Estes Park, CO

Després, vam marxar amb l'Estefanía cap a les Rocky Mountains. Ens dirigíem cap al campament on passaríem el cap de setmana en família i per arribar-hi hi havia dues rutes. Nosaltres, com que teniem tot el dia vam agafar la scenic view (routa escència), que passava per Estes Park i el Rocky Mountain National Park.

A Estes Park vam parar a veure 'The Stanley Hotel', l'hotel on es va gravar 'El Respandor'. Després, vam entrar al Parc Nacional i vam fer la Trail Ridge Road, la carretera més alta dels EEUU. Allà dalt vam veure elks (ants), i vam parar a admirar les vistes del punt més alt. Era la màxima alçada a la que ella havia estat mai!

(Jo ja hi havia estat, per veure-ho: Hiking)

L'Estefanía i jo a dalt del Trail Ridge Road, Rocky Mountain National Park, CO

Després, vam baixar per l'altra banda, la zona de Lake Grandby, un llac enorme i preciós i envoltat d'avets gegants. Passat el poble de Grandby ja hi havia el camp, però vam fer temps fins que van arribar els Thompsons i els Desais i vam quedar per sopar a una pizzeria molt curiosa de Winter Park. Cada mil·límetre del sostre i de la paret estava cobert per bitllets de $1 decorats que els clients havien anat penjant al llarg dels anys. Ens van dir que hi havia milers de dóllars en bitllets de $1 en aquell restaurant!


Seguiré penjant la resta de viatges (i no patiu que no us haureu d'esperar un mes aquest cop!)

September plans

Comença el meu compte enrere! D'aquí 25 dies torno a Catalunya.
Com que fins llavors tinc el calendari una mica ple i no sé quan podré tornar a escriure (o si ho faré), us faig un resum dels meus plans.

Dc. 2: Arriba l'Estefanía a Colorado per passar uns dies amb nosaltres. Anirem a Red Rocks, Denver, Estes Park, etc.

Dv. 4 - Dll. 7, Labour Day Weekend: El primer dilluns de setembre és el dia del treballador als EEUU i és una festa nacional. Com que els nens no tenen escola des de fa anys que tota la família van a un Family Camp, Camp Chief Ouray, a les Rockies. Anirem els Thompson amb l'Estefanía, en Baylor i jo, i els Desais (Aku, Dawn, Dane i Weston).

Dt. 8 - Dj. 10: Men vaig amb l'Estefanía a New Orleans, Lousiana.

Dg. 13 - Dg. 20: Me'n vaig a Hawaii Big Island amb un tour fet per au pairs on dormirem amb tendes, viatjarem amb furgoneta i farem surf, caminarem pels volcans o nedarem amb tortugues i dofins (o això esperem!).

Dj. 24: Agafo l'avió cap a Barcelona però no aterraré fins el dia 25 al matí.

A taste of Wyoming & Nebraska

Ahir vaig decidir fer una excursió d'un dia a Wyoming i Nebraska, els dos estats que fan frontera al nord amb Colorado.

Welcome to Wyoming sign, Wyoming

Vaig portar les nenes a l'escola i des d'allà ja vaig marxar directament. Com que vivim al nord-est de l'estat amb uns 55 min a la I-25, la interestatal que travessa Colorado de nord a sud, ja vaig arribar a la frontera amb Wyoming. Vaig parar a fer la típica foto amb el cartell de benvinguda i vaig seguir fins al centre de informació i benvinguda.

Allà tenien un museu amb la història de l'estat que és bàsicament cowboys, rodeos i el parc nacional de Yellowstone.




Després, vaig agafar amb l'interestatal I-80, que travessa Wyoming horitzontalment i en 35 min direcció est ja em vaig plantar a la frontera amb Nebraska.

Welcome to Nebraska sign, Nebraska

Wyoming i Nebraska, així com altres estats del Midwest, com Kansas o Oklahoma, són coneguts per no tenir massa res, poca població i concentrada a la capital, a part d'això els pobles estan molt escampats. També són estats molt plans, a excepció de l'oest de Wyoming on hi ha les Rocky Mountains així que condueixes i condueixes i només veus que camps i algunes granges, i carreteres rectes que no s'acaben mai.

Bushnell, NE

A Nebraska vaig fer parada a Bushnell, un poblet de 120 habitants, amb els carrers sense asfaltar, tot i que amb el mateix estil de cases individuals i l’organització de carrers quadriculada. El motiu era una petita botiga d'antiguitats, llibres, cafè, etc., construïda en un dels 'típics graners' vermells (en versió petita).


Va ser una bona experiència i vaig poder parlar amb la propietària una bona estona. La botiga era The Sisters Grimm.
http://www.sistersgrimm.biz/
https://www.facebook.com/TheSistersGrimm

Interior de la botiga, Bushnell, NE

Exterior de la botiga, Bushnell, NE

 


Nebraska també és conegut pels seus camps de blat de moro, i tot i que no és temporada i encara no han crescut gaire, també vaig veure'n i vaig poder fer el 'check' a la llista de coses típiques.

Camp de blat de moro, NE

Després d'això, vaig tornar cap a Wyomng i vaig parar al primer poble passada la frontera i vaig dinar a un cafè on feien menjar local. Vaig demanar una skillet, una cassoleta amb escalopa, patates, ceba, blat de moro, tot trossejat, i gravy i un ou ferrat per sobre.

 Després vaig refer el meu camí a la I-80 direcció oest, i vaig parar a la capital de Wyoming, Cheyenne. Allà vaig passejar pel centre i vaig entrar a una botiga de cowboys, The Wrangler.

Cheyenne, WY

The Wrangler, Cheyenne, WY

The Wrangler, Cheyenne, WY



Després d'això, vaig haver de tornar a agafar el cotxe ja que havia de tornar a temps per recollir les nenes a l'escola.

Va ser una experiència curta per bona. La gent molt amable i tan els dos pobles petits com la capital tenien un estil més de Far West i es respira tranquil·litat i un altre ritme de vida.

 

 

Back to School

Aquesta semana tots els nenes ja tornen a ser a l'escola. Dimecres va ser la Noelle, dijous en Parker i divendres la Georgia.
Per la Georgia és el primer any que està en full day (dia sencer), així que avui, quan l'he anat a recollir estava molt contenta però a la vegada molt cansada.

La Georgia i la Noelle el seu primer dia, Erie

En Parker el seu primer dia, Erie

Avui, voltant amb cotxe m'han vingut 'deja vus', al tornar a veure botigues de Halloween per tot arreu!




Curiositats americanes:

Senyal amb fraccions als EEUU

 A la carretera et marquen les milles en fraccions (1/2, 3/4,...).
La meva teoria és que al tenir mesures sense cap relació exacte, com té el metre amb el kilòmetre, d'aquesta manera eviten confusions.

                               1 km = 1000 m
                               1 milla = 1760 yd

Hi ha altres estats on t'ho diu en milles i yardes.

 

 

Mountain Getaway

Aquest cap de setmana era l'última oportunitat que teníem la Jenni i jo de fer una escapada sense els nens, així que vam decidir anar a les muntanyes.

Dissabte al matí vam sortir de casa a les 5.15am i a les 7.35am ja estàvem a l'inici del camí que pujava cap al Quandry Peak. El Quandry Peak és un 14er, una muntanya de més de 14.000 ft d'altitud. Aquest em feia 14.265 (4.348m). 

Vam fer cim en unes 3 hores.

Jo de pujada, Quandry Peak, Colorado

Rocky Mountain Goats, Quandry Peak, Colorado



La Jenni i jo a dalt del cim, Quandry Peak, Colorado

La parella després de la proposició mentre
el fotògraf els feia algunes fotos,
Quandry Peak, Colorado

Un cop a dalt, una parella ens va fer una foto i a canvi ens va demanar que n'hi féssim una nosaltres. El noi ens va donar el seu mòbil i ens va dir que féssim un vídeo. Estaven tots dos amb el senyal on deia l'alçada del cim i de cop el noi es va agenollar davant d'ella, es va ficar la ma a la butxaca, en va treure un anell i li va demanar per casar-se. Evidentment, no ens ho esperàvem per res del món i va ser molt emocionant. Va donar la casualitat que un noi que estava just al costat nostre era fotògraf de casaments i es va oferir fer-els'hi fotos de engagment (prometatge) amb la seva càmera i enviar-s'hi per email. El prometatge als EEUU és una cosa molt important i sempre es fan grans proposicions, sopars i l'anell sol ser el típic amb la 'gran pedra'. El del casament és el bàsic. Després, vam parlar amb ells, ens van ensenyar l'anell i ens van explicar una mica la seva història. Tots dos tremolaven encara.

Després d'això, vam començar la baixada. Vam tardar 2 hores a arribar fins al cotxe i teníem les cames destrossades. Pràcticament tot el camí era amb roques.

Vam dinar a Breckenridge, el petit poble que està a 5 minuts de la base de la muntanya i vam seguir cap a Vail, el poble on teníem l'hotel.

Vail downtown, Colorado

Vail és un poble més turístic per gent amb diners però també locals de Colorado, amb molt d'encant amb cases de l'estil de les muntanyes Alemanya, Suïssa o Àustria (Colorado va ser fundat per Austríacs i alemanys bàsicament). També té l'estació d'esquí més gran dels EEUU.

A l'hotel ens vam relaxar al jacuzzi i després vam anar a sopar i a prendre alguna cosa amb l'Aimee i en Jon, que estaven celebrant el seu aniversari de noces, mentre els nens estaven al seu hotel amb la Mela. Ells estaven passant cinc dies allà de vacances en família.

Diumenge, vam anar al Farmers Market, un mercat amb parades de menjar, tot tipus d'art, roba, etc. que fan setmanalment durant l'estiu. Allà, també ens hi vam trobar tots els Brayman i uns altres amics. Després, ens vam anar a relaxar a la piscina de l'hotel i vam tornar cap a casa.

Ara toca preparar-se per la tornada a l'escola que és dimecres dia 19 d'agost. La Georgia  començarà Kindergarten (P-5) divendres i per primer estarà allà tot el dia, cada dia de la setmana. L'horari de les escoles són de 8.30 a 3 (aprox) per a tots els alumnes de primària (P-5 és el primer any obligatori), i de 8 a 3 per a middle school (de sisè a 2n d'ESO).

Curiositats americanes: Aquí no hi ha creus a dalt dels cims. L'única cosa que marca el cim a les muntanyes americanes és una petita placa rodona, d'uns 5 cm de diàmetre, amb el nom del pic i l'altitud. A vegades és dificil de trobar.

Placa del cim, Quandry Peak, Colorado

Moving

Des de que vam tornar de vacances totes les nostres vides han girat al voltant d'una mateixa cosa, la mudança.

Des de dissabte que ja estem instal·lats a la nova casa i avui pràcticament ja només queden quatre quadres per penjar.
La casa nova és més petita que l'anterior però seguim vivint al mateix barri. El jardí, enlloc de donar al camp de golf dóna a un parc. A més, estem a tres cases dels Braymans i els nens travessen d'una casa a l'altra a través de les portes que connecten el parc amb els jardins.

Per mi, la diferència més gran és que ja no estic al soterrani, sinó que estic al primer pis amb la resta de la família. La meva anterior habitació era més gran, amb més finestres i tenia el meu propi lavabo. Tot i així, la casa està molt bé.

La meva nova habitació

La Noelle esmorzant al jardí amb el parc de fons

Hot butter dispenser

Curiositats americanes: Hot Butter Dispensers

Al costat de les barres on compres crispetes al cine, als EEUU tenen dispensadors de 'hot butter topping' (cobertura de mantega calenta). És bàsicament una salsa líquida feta a partir de mantega que per donar més gust a les crispetes (ja salades).
Segons els meus nens, 'no té sentit menjar crispetes si no t'hi afageixes això.'.

Per cert, als EEUU el cinema no es diu cinema, com al Regne Unit, es diu movie theater o the movies, de manera més informal.

Lake Powell

Divendres vam marxar cap al Lake Powell, Utah. Es una reserva d'aigua al riu Colorado creada artificialment amb una pressa l'any 1963. El llac te una superfície total de 65,310 ha i una capacitat màxima de 30.000 km3 d'aigua, i esta entre Arizona i Utah.

El trajecte amb cotxe el vam fer en dos dies, ja que esta a una mica mes de 8 hores. Un cop allà vam descarregar tots els cotxes amb el menjar i tot el que necessitàvem per una setmana (menjar inclòs) per a les 15 persones que érem.

• En Dave, en Baylor (15) i la Ripley (cadell de 4 mesos)
• Els Braymans - en Jon, l'Aimee, en Jack (7), l'Olivia (5) i en Max (4) 
• En Tim, la Hollie i la Sophia (3) 
• i els Thompsons - la Jenni, en Parker (12), la Noelle (10), la Georgia (5) i jo.

Thompsons durant eltrajecte cap a l'Icberg Canyon, Lake Powell
Jo, Georgia, Jenni, Noelle i Parker

Els petits del grup
Noelle, Sophia, Georgia, Olivia, Jack i Max

Foto de grup, Bullfrog Marina, Lake Powell, Utah

B Jamin' ancorat a l'Iceberg Canyon, 
Lake Powell

Les vacances consistien en passar una setmana al llac en una houseboat (casa barca) i gaudint de l'aigua, les roques i les platges d'aquest. A més, a la que marxes de la marina no hi ha cobertura així que tothom va passar una setmana sense mòbil. La nostra houseboat es deia 'B Jamin' i és un time-share d'en Dave (n'és propietari juntament amb unes altres 11 famílies).

El primer dia només vam organitzar la houseboat i després vam utilitzar els jetskis (esquís aquàtics) que en teníem 4, la paddle board (una taula de surf gruixuda per moure't per l'aigua remant) i la llanxa.

B Jamin' ancorat a l'Iceberg Canyon,
Lake Powell

L'endemà al matí vam marxar amb la houseboat llac avall. Després d'un trajecte d'unes dues hores, vam arribar al Iceberg Canyon, una de les entrades del llac i vam buscar un lloc per ancorar la houseboat. 

A partir de llavors, els següents 5 dies vam estar-nos allà fent servir els jetskis, la wakeboard (estil esquí aquàtic però amb una planxa similar a una snowboard), la llanxa per anar a pescar, la paddle board, l'screamer (un inflable en el que t'arrosseguen ràpid amb la llanxa o els jetskis i has d'intentar no caure a l'aigua), vam saltar des de roques altes, vam caminar o escalar per les roques o simplement vam jugar a la platja, vam relaxar-nos surant en un inflable a l'aigua o vam jugar jocs de taula.

Jo en una mena de matalàs d'aigua, Lake Powell

La Georgia en un jetski, Lake Powell

La Georgia i jo en un jetski, Lake Powell

La Georgia i jo en un jetski, Lake Powell

La Jenni, la Georgia, l'Olivia, en Max i l'Aimee a la platja
on teníem la houseboat, Lake Powell

La Jenni fent paddle board, Lake Powell

La Noelle amb vistes al Canyon, Lake Powell

En Parker saltant des d'una roca, Lake Powell

La Noelle pescant, Lake Powell

Per dormir, com que a dins la barca feia calor, dormíem tots a dalt a la coberta amb matalassos.

Foto de la coberta amb la gent dormint

El següent divendres, vam recollir-ho tot, vam tornar fins a la marina i avui dissabte hem arribat a casa.

Un viatge inoblidable, en un lloc impressionant i amb gent genial.