Memorial Day + Downtown Denver

Memorial Day és un dia de festa nacional per a mostrar respecte i agraïment als militars, veterans i qualsevol persona relacionada amb l'exèrcit. Sempre cau a l'últim dilluns de maig i és el dia que les famílies van al cementiri, i sobretot els cementiris militars s'omplen de banderes dels EEUU. També s'organitzen moltes desfilades i homenatges per tot el país.

L'Emma i la Noelle amb els seus maxi-dresses
a Denver

Tot i això, nosaltres no el vam celebrar. El dissabte al migdia vam baixar a Denver a celebrar l'aniversari de la Noelle. Enlloc de festa d'aniversari, el que vol és anar a passar una nit a un dels grans hotels del centre de la ciutat, anar a comprar amb els diners que la gent li dóna per l'aniversari i anar a sopar i esmorzar a fora. Un cop a l'hotel els seus plans són anar a la piscina i després fer nit d'spa. Tot amb la Jenni, l'Aimee (la seva tieta) i l'Emma (la seva millor amiga). Això ja és el tercer any consecutiu que ho fa, i aquest any jo era la convidada extra.

La primera parada va ser una botiga de roba per a nenes on la Noelle i l'Emma es van comprar un maxi-vestit i sandàlies per anar vestides iguals.

Després vam passejar pel centre, vam anar a sopar, i vam tornar a l'hotel per anar a la piscina i després vam pintar ungles, els vam ficar màscares de neteja facial, vam fer massatges i vam jugar al joc de les mongetes. Consisteix en que tothom es fica una jelly bean, una mini-mongeta de 'xuxe', del mateix color a la boca a la vegada, i pot ser que et toqui dolenta o no. Venen amb paquets on tots els color tenen el gust bo i dolent i no ho saps fins que els tastes, per exemple, menjar de gos/xocolata, mocs/pera, ous podrits/crispetes o vòmit/préssec. Algun dolents eren MOLT dolents i alguns no tant, però els pitjors realment et feien vomitar. Tot i així era molt divertit veure les reaccions de tothom i ràpidament podies dir què tenia cadascú.

El següent matí vam anar a esmorzar i vam seguir amb les compres. A l'hora de dinar vam tornar cap a casa i ens vam preparar per la barbacoa ja que venia tota la família i alguns amics a celebra-ho. Havíem comprat un paquet extra de jelly beans i vam fer jugar a tothom, als mes petits, als avis i als amics.




Curiositats americanes: Bacon Candy
A les botigues de candy (dolços) americanes tenen una mini-secció de bacon.

L'Aimee i jo amb algunes mostres
de la secció de bacon, Denver

Alguns exemples són:

• 'mints' de bacon (cosa que no li trobo massa el sentit perquè mints són caramels de menta, i si són de bacon no poden ser de menta), 
• les coses aquelles que t'espeteguen a la boca (en vam provar i són molt dolentes), 
• tires de bacon candy (n'he comprat així que ja us diré que tal), 
• xiclets, 
• ambientadors pel cotxe dels que penges al retrovisor del cotxe,
• escuradents amb gust de bacon,
• entre d'altres.

Fi de curs + Thompsons On The Loose

Ahir, dijous dia 21 de maig, els nens ja van acabar l'escola.

El dia abans vaig anar a la graduació de la classe de la Ms. McKenzie, Kindergarten, que és la classe a la que anava a fer suport cada dimecres al matí.
Va ser una graduació en tota regla. Discurs de una de les professores, dues alumnes de 9 anys van cantar l'himne nacional, cançons cantades pels alumnes que es graduaven, tothom mudat, birrets i certificats i 'festa' final amb aperitius i begudes.

Kindergaten Graduation, ARPS

Aquesta setmana vam redescobrir la aplicació per iPad, iMovie. Serveix per a fer pel·lícules i és molt fàcil de fer servir. A més, amb l'opció 'trailer' queden resultats molt bons i es fan molt ràpidament i fàcilment. Aquí una mostra. És el tràiler de l'estiu que passarem i el vam fer pràcticament amb un moment.

Total, que comencen les vacances d'estiu, no fa massa bon temps, és més, estem tenint el mes de maig més humit de la història de Colorado. Els més de 300 dies de sol a l'any de Colorado aquest any que hi sóc jo corren perill de no complir-se.
A més, a partir d'ara i fins allà a la tercera setmana d'agost, tindré tots tres nens TOT el dia. Tres mesos. Espero que el bon temps torni i que em pugi passar tot el dia amb ells a la piscina.




Curiositats americanes: Aquí als EEUU fan festes de graduació a final de cada etapa. Pre-school (3/4/5 anys), Kindergarten (5/6), 5th grade - final de Elementary School (10/11), 8th grade - final de Middle School (13/14), High School (17/18) i, evidentment, al final de la carrera.
A vegades fins i tot en fan més d'una a pre-school, ja que canvien d'escoles. Per exemple la Georgia en va fer una l'any passat quan tenia 3/4 anys a pre-school, però aquest any en seguia fent a un altre lloc. I una persona pot tenir fins a 6 graduacions al llarg de la vida contant que només en té una per pre-school i no fa màster.

Erie Town Fair

Aquest cap de setmana va ser l'Erie Town Fair. Dins d'aquesta fira, divendres i dissabte hi havia el Hot Air Balloon Fest, que és, bàsicament una colla de globus aerostàtics que s'enlairen des del camp de golf, just al costat del nostre jardí.

Divendres ens vam llevar 30 minuts abans del normal, vam sortir al jardí amb pijama i manta i ens vam assentar a veure com s'enlairaven abans de marxar cap a l'escola.
Dissabte va ser més o menys el mateix, però enlloc d'això vam convidar a força gent i vam caminar pel mig del camp de golf mentre els preparaven o s'enlairaven. Després, vam menjar sausage fondue, que es veu que era una tradició i després vam anar a passejar pel centre del poble que és on tenien la pròpia fira.
La fira eren tot de parades, tan de menjar com de les botigues del poble, jocs per a nens, o botiguetes d'artesans.

Vista dels globus divendres al matí des del jardí

La Georgia, la Noelle i jo divendres al matí

La Noelle, en Jack, l'Olivia, la Georgia, en Max i jo dissabte al matí

Curiositats americanes: Avisos del National Weather Service (Servei Meteorològic Nacional)
Comença l'època de tornados al centre dels EEUU, i tot i que la meva àrea està 'protegida' dels tornados per la proximitat a les muntanyes, els comptats més a l'est,més propers a Kansas o Nebraska en veuen més sovint. Quan passa, televisió o ràdio de qualsevol tipus s'interrompen amb un avis del National Weather Service.

Al moment em vaig espantar una mica. En realitat primer em vaig emocionar i em vaig ficar a gravar, però mentre ho feia pel meu cap anava pensant com reaccionar i em vaig anar adonant que tornados són coses series. Pensava en agafar les nenes i portar-les al soterrani jugant tranquil·lament perquè no s'espantessin, però vaig comprovar al mapa i les ciutats que havia dit la veu de l'avís eren lluny i la direcció en que es movia era l'oposada a nosaltres. A més a més, vaig mirar a fora i el cap de golf estava ple de gent, i vaig soposar que si realment fos una amenaça real no hi hauria ningú a fora i la Jenni i l'Aimee m'haguessin trucat per dir que fer perquè estarien preocupades per les dues petites.

Així que tots tranquils, Colorado té tornados però estan més a l'est i no tan sovint com estats del Midwest o el Sud dels EEUU, però sobretot els que es coneixen com a Tornado Alley, formada pe Nebraska, Kansas, Oklahoma, Texas, South Dakota i Iwoa. 

Mother's Day and Parker's Birthday and Concert

Diumenge vam celebrar el Mother's Day (Dia de la Mare), que a Estats Units és el cap de setmana que més gent vola, fins i tot més que Thanksgiving.

En Parker treballant
en el regal de la Jenni

Al matí vam fer pancakes per la Jenni i li vam donar els regals que li havíem fet. El principal era un recipient de vidre on hi deia, 'Why we LOVE you...' (Perquè t'estimem) i a dins hi havia palets d'aquests que els metges fan servir per mirar el coll als nens i els havíem decorat hi per l'altra banda havíem ficat perquè l'estimàvem. N'hi havien de molt graciosos i n'hi havien de molt dolós.
Després vam anar a l'església perquè en Joaquim pogués experimentar-ho i en acabat vam marxar a d'explorar una mica Colorado abans de que tornés a començar la setmana.
al vespre, com cada diumenge vam fer family night mirant The Amazing Race.

En Joaquim, els nens i jo després de family night

Dilluns dia 11 va ser l'aniversari d'en Parker. Va fer 12 anys. Al matí ho vam celebrar ràpid amb un tall de pastís però la 'gran' festa ja l'havíem fet el dissabte anterior.
Al matí havia anat amb uns 6 amics a jugar amb airsoft guns (pistoles d'aire comprimit) a l'estil paintball a unes instal·lacions exteriors ja preparades per això. Va durant les hores que va durar va ser pràcticament l'únic moment en tota la setmana que no plovia i estava ennuvolat.
Al vespre vam fer una de les barbacoes familiars i a la nit es van quedar alguns amics seus a dormir. Durant el sopar va tornar a nevar. Aquesta és la imatge al matí següent.

Nevada del dia 9 de maig

Tot i així no ha durat massa. Després d'una setmana de pluja i de un dia de neu ja ha tornat el sol. Dilluns ja tornàvem a jugar tots a fora.

Jugant a baseball a fora el jardí

En Max i en Jack pintant amb guix l'entrada al garatge

En Parker i jo a la sortida
del concert

Ahir (dimarts dia 12), van fer el concert de final de curs de 6th grade. Equival a 6è de primària però als EEUU de 6è a 2n d'ESO estant a la Middle School, i a partir de 3r d'ESO van a la High School.
A 6th grade, com a mínim a l'escola d'en Parker, que és pública, estan obligats a escollir entre Cant Coral o tocar un instrument i a partir de 7th grade poden deixar la música. Ell va escollir Cant Coral ja que realment disfruta molt cantant i seguir``a l'any que ve i a l'institut. Aquest any només ho tenia un dia si un dia no, l'any que ve serà durant CADA DIA. A Espanya en prou feina tenim un dia de música durant un trimestre i només a un parell de cursos. A mi personalment m'hauria agradat tenir aquest programa de música a l'institut.




El concert de mig curs era més clàssic, aquest cop era 'pop'. aquí un tros de la cançó 'Count On Me' de Bruno Mars i algú més.

Curiositats americanes: Adopt a road (Adopta una carretera)

Senyal de Adopt a road 

Per tots els EEUU pots 'adoptar' carreteres. Això vol dir que ets l'encarregat de recollir les escombraries d'una àrea d'unes 2 milles aproximadament. El grup voluntari ha de fer-ho com a mínim unes 4 vegades l'any i a canvi el govern els hi proporciona bosses de plàstic i altres materials necessaris i els recull les deixalles un cop fet. A més, el govern s'encarrega de ficar una placa amb el nom de la família o grup voluntari a la carretera, així que també és una bona publicitat.
Així és com funciona a Colorado com a mínim. No sé com va als altres estats però si que sé que en pots trobar a tots.

Grand Canyon Roadtrip

La Noelle i la Georgia
a l'aeroport

Dijous va arribar en Joaquim i vam anar amb les nenes a recollir-lo a l'aeroport.
El vam esperar amb cartells de 'Benvingut' i de 'Congrats Grad' (Enhorabona Graduat).








Dia 1

L'endemà, a l'acabar de treballar, vam agafar el meu Yuki i vam marxar direcció a les muntanyes.
De camí a Eagle, on fèiem nit a unes 3h, vam parar a Breckenbridge, un poblet amb suposat molt encant, tot i que un cop allà, res comparat amb Crested Butte.

Hores de viatge = 3 h

Dia 2

L'endemà al matí ens vam llevar d'hora per pujar al Hanging Lake. És la mateixa excursió qie vaig fer amb els meus pares. aquest cop vam tardar 45 min a pujar i 30 a baixar. Molt bon ritme.

Glendwood Canyon, CO

Hanging Lake, CO

Hanging Lake, CO

Després vam seguir conduint una horeta més i vam parar al Colorado National Monument a les afores de Grand Junction. Una mini veraió del Grand Canyon amb estil Arches molt maca de veure.

National Monument = $10 entrada per vehicle.

A un parell d'hores d'això, ja a l'estat de Utah, vam entrar al Arches National Park. És un parc molt gran amb formacións de roques vermelles molt grans i curioses.

National Park = $10 entrada per vehicle.

Delicate Arch, Arches National Park, UT

Arches National Park, UT

Arches National Park, UT

Vam seguir una altra hora amb cotxe fins a Monticello per avançar pel dia següent. Vam dormir en un 'Inn' (nom encobert per a motels), que estava molt bé, a part del wifi, i a més a aquell poble no teniem cobertura.

Hores de viatge = 4 h 40 min

Dia 3

Four Corners National Monument

Ens vam tornar a llevar d'hora i vam conduir una hora i mitja fins a Four Corners National Monument.
La ruta que ens va marcar el GPS ens va portar enllaçar dues carreteres més o menys grans amb un carril per sentit, a través d'una carretera petita, pràcticament no prou ampla per a dos cotxes i sense cap línia pintada. Vam estar ben vé al mig de res aquell cop, ni carretera decent. Una altra bona experiencia per a completar el roadtrip.
En aquella zona vam veire moltes mini explotacions de petroli, i moltes ja abandonades.
El monument marca el punt geogràfic on es troben els quatre estats pels que passàvem amb cotxe pel roadtrip: Colorado, Utah, Arizona i New Mexico. Quatre estats que tenen la frontera feta amb paper i regle sobre un mapa; perfectament quadrats.

National Monument = $5 d'entrada per persona.

Després d'això anàvem cap al Grand Canyon. Tres hores i mitja més amb cotxe.

Little Colorado, AZ

A l'arribar-hi, 20 minuts abans de l'entrada 'oficial' on et fan pagar, vam parar a Little Colorado, un petit Grand Canyon, que si el veus abans que el gran impressiona molt, però després t'adones que no era gran cosa. Allà, que tota aquesta zona és territori indi, hi havia paradetes d'aquests. Vam fer compra de souvenirs per ordre de la família Arumí. Just quan estàvem allà es va ficar a ploure (un altre cop), i vam pujar el cotxe i vam conduir amb pluja torrencial i fins i tot una mica de pedra durant 5 minuts. Durant tor el roadtrip vam tenir aquest temps de pluja-no pluja-pluja amb canvis molt sobtats.


El Grand Canyon és molt impressionant. No són parets altes i tallades rectes amb un gran riu a sota com m'imaginava, però és impressionant. Evidentment, ple de gent. El South Rim, el tram que vam anar a visitar, té unes 25 milles de carretera per la vora del canyon (penya-segat) amb punts per parar-te a tirar fotos i fins i tot a alguns pots baixar una mica per les roques.

Grand Canyon National Park = $25 per vehicle

Grand Canyon, AZ

Grand Canyon, AZ

Grand Canyon, AZ

Després d'això ja vam anar a l'hotel, a unes 2 hores i mitja i vam fer un tros de la famosa Historic Route 66, que va de Chicago a Los Angeles i travessa Arizona i New Mexico per la carretera que vam passar.

Hores de viatge = 7 h 50 min

Dia 4

Ens vam llevar i vam anar fins a Santa Fe, a 5 hores de cotxe. Allà vam fer un mini-tour de 2 hores pel centre històric i vam menjar un dels 'plats' típics de la ciutat, Fritos Pie, que és una mena d'estufat amb vedella, mongetes, formatge i tortilles (fritos), i una moca picant. Molt bo.
Santa Fe és una ciutat curiosa i qie val la pena visitar ja que no n'hi ha cap altra als EEUU com a miním, com ella, ni Albuquerque que és la ciutat més gran de New Mexico (tot i que no la capital).

Després vam conduir 3 hores més fins a Pagosa Springs, un poblet del sud de Colorado amb aigües termals naturals (d'aquí el nom de 'Springs'). Això era part del meu regal d'aniversari de la Jenni, tenir el dimarts lliure i una nit en un apartament al poble aquest i l'entrada pagada per a tots dos a les aigües termals.
Tot i així vam arribar cansats i com que plovia una mica i ja era tardet vam decidir agafar-nos-ho amb calma i anar-hi l'endemà.

Hores de viatge = 7 h 30 min

Dia 5
Per primer cop en tot el viatge ens vam llevar a l'hora que vam voler, tot i que va ser d'hora perquè el dia anterior havíem caigut rendits força d'hora.
Vam recollir i vam anar cap a les aigües termals, que estaven a l'altre cantó del carrer, i vam estar-hi un parell d'horetes fins que es va tornar a ficar a ploure i em va servir d'excusa perquè jo ja en tenia prou. El 'complex' estava format de unes 25 mini-piscines a diferents temperatures i a diferents alçades i formes, algunes ben bé al costat del riu, i fins i tot una amb una cascada. A la més calenta que vam entrar va ser a 108°F (42°C).

En sortir d'allà ja vam agafar el cotxe em direcció Erie. En passar pel Wolf Creek Pass, un pas de muntanya molt elevat i segons la Jenni, un dels més macos, la pluja que ens va acompanyar gran part del viatge per Colorado es va convertir en neu, i a dalt n'hi havia una bona acumulació. Actualitzaré i ficaré fotos quan les tingui.

Hores de viatge = 6 h

Total Roadtrip

4 dies

4 estats

29 h de cotxe

2 National Parks, 2 National Monuments i 1 National Forest