New Mexico Roadtrip!

El cap de setmana passat vaig decidir anar-me'n a Santa Fe amb cotxe. Santa Fe és la capital de New Mexico, l'estat que fa frontera al sud amb Colorado.

Entrant a New Mexico

Vaig marxar divendres al matí, després de deixar les nenes al cole. Vaig omplir el dipòsit i vaig agafar la I-25, que és l'autopista que travessa Colorado de nord a sud pràcticament en línia recta cap a New Mexico. Vaig parar a dinar a Trinidad, un dels últims pobles de Colorado, i al cap de 3 hores i mitja de cotxe vaig travessar la frontera entre estats.

A diferència del color verd-grisós del paisatge de Colorado amb les Rocalloses sempre com a punt de referència a l'oest, el nord-est de New Mexico és sec, molt pla i del color groc de les poques herbes seques que hi ha o marró de les muntanyes sense arbres.

Entre Raton i Las Vegas, pràcticament els dos primers pobles que et trobes conduint per la I-25 a NM, no hi ha res. Una hora i mitja (174km) de desert, sense gasolineres, i jo això no ho sabia, així que vaig passar la última mitja hora pensant a qui trucar si em quedava sense gasolina allà al mig. Per sort, vaig arribar a Las Vegas, amb l'indicador de Low Fuel des de deia una bona estona engegat, però vaig arribar, i vaig reomplir el dipòsit.

Després d'això ja només em quedava una hora de trajecte fins a Santa Fe. Vaig arribar, vaig anar a l'hostal, i vaig quedar-me a sopar per allà.

L'endemà vaig anar al centre de Santa Fe, a The Plaza plena de natius americans venent joies, i vaig fer un tour, on només hi era jo, així que vaig tenir guia i fotògraf privat privat.
Tot Santa Fe, tot i ser capital d'estat i tenir 88.000 habitants, està construïda amb edificis d'una o dues plantes amb adobe, aquesta barreja de terra i palla que dona el color marró-rosat als edificis de sostre pla.

La ciutat va ser conquistada, perduda i reconquistada pels espanyols durant molts anys, així que hi ha molta influencia espanyola en els noms dels carrers, algunes construccions com ara esglésies i en art.

Santa Fe, New Mexico

The Plaza, Santa Fe, New Mexico

Columnes decorades pels natius, Santa Fe, New Mexico

Peces de cerámica,
Santa Fe, New Mexico

A la tarda vaig anar a voltar amb bici pels afores de la ciutat.

L'endemà al matí vaig tornar a agafar al cotxe en direcció Taos, on hi ha una petita reserva índia. De camí però vaig parar a un petit santuari que hi ha a mitja hora de Santa Fe. El Santuario de Chimayo.

Estàtua fen referència als natius americans
i als conquistadors espanyols,
Chimayo, New Mexico

Santuario de Chimayo, New Mexico

Després d'aquesta breu parada vaig seguir una hora més cap al nord. Taos és un poble totalment del mateix estil que Santa Fe, però no té res d'especial. Només un munt de botigues pensades pels turistes que van a la reserva índia, Taos Pueblo.

Només acostar-t'ho et fan aparcar el cotxe i et porten al poble amb una furgoneta. El poble no està asfaltat i no hi ha ni electricitat ni aigua corrent. Evidentment tampoc hi ha cobertura. L'estil és el mateix que el de Taos i Santa Fe, només que es pot veure més simple. 

S'ha de pagar $10 per entrar-hi, i cada mitja hora els estudiants del poble fan un tour que comença a l'església.

Casa d'en Bahom, Taos Pueblo, New Mexico

Quan vaig arribar jo quedaven 20 minuts pel següent tour així que vaig anar a voltar pel meu compte. El poble és molt petit, amb 10 minuts podies donar-hi tota la volta i el travessa un petit riu. A diverses cases hi ha un cartell de Open i pots comprar-hi mini-obres d'art o joies que fan ells. Vaig entrar en una d'aquestes i a dins i havia un home treballant en unes boles de Nadal de ceràmica. Em va dir que podia preguntar-l'hi qualsevol cosa però semblava una mica molest per la meva presència així que vaig mirar una mica, però quan estava apunt de sortir vaig decidir demanar-l'hi què en pensava de tenir tots aquests turistes voltant per allà. La resposta em va sorprendre. Em va explicar que a tots els està bé, perquè han crescut amb això, ja que el poble va obrir als turistes als anys vint. A més, opinava que els obre de ment i els ajuda a entendre i respectar altres coses. A més la majoria de turistes els respecta a ells. Venen, miren, compren alguna cosa i marxen.

Després em va dir el seu nom indi i el seu nom anglès, em va parlar de la seva llengua, el Twin, que no té escriptura. i em va ensenyar fotos antigues que també va utilitzar un autor per escriure un llibre sobre la seva tribu.   

Quan vaig mirar el rellotge em vaig adonar que el tour ja havia començat i vaig decidir que parlant amb gent com en Bahom, ja em servia per saber suficient sobre la seva cultura i el poble en general, així que vaig tornar cap a la plaça i vaig anar a parlar amb un altre home. Em va explicar com estaven construïdes les seves cases per suportar el fred i la neu de l'hivern, i la calor de l'estiu. Em va explicar el significat del seu nom, i el de la seva filla, que havia acabat de graduar-se en econòmiques i que volia fer un màster per 'no haver de treballar per ningú, sinó ser la seva pròpia jefa'. Això em va sorprendre però em va mostrar com 'd'oberts' estan la nova generació de joves.

La plaça de Taos Pueblo, New Mexico

Segurament, l'experiència a la reserva índia va ser la millor part del viatge. Tot i així, abans de seguir fins a casa, vaig parar a Rio Grande Gorge Bridge, un dels ponts més alts dels EEUU.

Rio Grande Gorge Bridge, New Mexico

Back to Colorado!

Total, 3 dies, uns 1400 km de cotxe, un estat visitat més, i una altra gran experiència!

Tardor a Colorado

Colorado té quatre estacions com Catalunya, la diferència és que estant tan a l'interior (per arribar a la platja des d'aquí s'han de conduir unes 24 hores mínim) que les temperatures són molt extremes. Durant aquest mes d'Octubre, durant la nit arribem als 0ºC i en canvi a partir de les 11 o les 12 quan el sol ja ha tingut temps d'escalfar una mica tornem a superar els 20ºC i torna a fer calor. Així que aquí la gent s'abriga al matí, però després tornen a anar amb màniga curta i sabates 'd'estiu'.

Nosaltres de moment seguim aprofitant el bon temps per estar a fora.

En Parker i la Gigi davant de casa, Erie, Colorado

La Noelle fent skateboarding,  Erie, Colorado

Divendres, els nens  no tenien escola així que vam fer pancakes (el meu segon cop, i van sortir molt acceptables) i ous remenats (ells i afegeixen pernil dolç i formatge mentre esta encara a la paella) i vam anar al zoo de Denver amb els Braymans.

En Parker fent els ous, Erie, Colorado

Aquest cap de setmana, ja que no teniem els nens, vaig aprofitar per fer una mica la meva.

Dissabte vaig anar a caminar pel Waneka Lake Park a Lafayette. Està a uns 15 min de casa i enmig d'un d'aquests típics barris de cases americans. La volta al llac és d'uns 45 min a peu. La tardor a Colorado, amb els aspens de color groc i vermell val molt la pena de veure. Tot i que el lloc top d'Amèrica del Nord és Nova Anglaterra (Vermont, New Hampshire, Maine).

Cartell a l'entrada del parc,
Lafayette, Colorado

Waneka Lake Park, Lafayette, Colorado

A la tarda vaig anar de compres i al vespre vam mirar (finalment) Frozen, la pel·lícula de Disney, amb la Gigi i la Jenni.



Diumenge al matí havia quedat amb una noia que està estudiant a la University of Colorado a Boulder per dinar i anar a fer una volta. Es diu Claire i és una amiga que l'Arnau va fer durant el seu estiu d'intercanvi a Boulder.
Van dinar al barri universitari i vam passejar pel campus i em va ensenyar les instal·lacions. La veritat és que aquests College americans m'encanten. Un gimnàs que no té res a envejar a cap altre, tot tipus d'instal·lacions esportives, biblioteca, etc. Ara. els estudiants que no viuen a Colorado paguen uns $60.000 només de matrícula.

La mascota de la universitat, un búfal,
Boulder, Colorado

Vistes de les muntanyes des del campus,
Boulder, Colorado

Després, vaig pujar un moment amb cotxe a veure les vistes de la Boulder Valley des dels Flatirons (unes muntanyes rocoses molt característiques). Aquestes són les vistes.

Boulder Valley, Colorado

A la tarda/vespre tenia el primer meeting amb la resta d'au pairs de la meva zona i la Coordinadora, la Kat. Vam quedar en un cafè a mig camí de totes. Erém, la Mela, la Shoko, l'altra noia que va està a Washington amb nosaltres, i una sud-africana que està a Boulder, la Nicci. Serveix perquè la Kat sàpiga com ens van les coses i ens pugui resoldre qualsevol dubte sobre estudis, etc.

Avui he anat al super amb la Georgia, i al noi que et col·loca les coses a les bosses (que és un de diferent del que et cobra), al demanar-me plastic o paper, li he demanat aquest últim per provar. S'ha de dir que és zero pràctic. pràcticament les has de descarregar d'una en una del cotxe. Ja està provat, però em quedo amb les de nanses, siguin de plàstic, roba o paper.

Sortint del super amb bosses de paper sense nanses, Lafayatte, Colorado

i seguim amb la decoració de Halloween!

L'Emma i la Noelle decorant la casa, Erie, Colorado

La Georgia darrera la 'teranyina', Erie, Colorado

P.S. Aquest cap de setmana me'n vaig sola amb cotxe a Santa Fe, New Mexico! A unes sis hores de cotxe.

Halloween is coming

Primer de tot moltes felicitats Pere!


S'acosta Halloween i com bons americans ja hem començat a decorar la casa. Carabasses per tot arreu, adorns amb colors de tardor, una col·lecció de peluixos de terror (en Frankenstein, el comte Dràcula,...) i amb la Noelle vam acabar-hi de donar el nostre toc fent un barret i un parell de ratpenats que pengen de l'escala.

La Noelle amb el barret de bruixa

Els adorns de Halloween penjant de l'escala

 

El jardí dels veïns, Erie, Colorado

A més, dimecres que tenia gran part del dia lliure vaig aprofitar i vaig anar-me a probar disfresses! En realitat no estava planejat però mentre tornava de la meva mini-sortida a Boulder vaig veure un d'aquests Halloween Stores que obren temporalment a l'octubre i vaig decidir parar-hi. La veritat és que aquesta és una de les festes que més il·lusió em fa.

Aquí unes quantes de les disfresses que em vaig provar.

Disfresses

Dissabte era el Fall Festival del cole de les nenes. Consisteix en una mena de fira al parking de davant de l'escola amb diferents paradetes de menjar o d'activitats tipu karaoke, pintar cares o ungles, caricatures, manualitats, entre d'altres. Tots els nens anaven disfressats, i evidentment les meves nenes també. L'Ellie era una bruixa i la Gigi una pirata. En Parker va arribar més tard perquè tenia partit de futbol (americà), però quan va arribar, com que anava amb l'equipació no desentonava gens. Petit comentari, no sé a Espanya perquè no estava massa amb nens petits però la pel·lícula Frozen és tot un fenomen aquí. Les festes de Halloween estan plenes de princeses Elsa i la cancó Let it go va ser quasi bé més cantada al karaoke que totes les altres juntes.

La Georgia i la Noelle apunt pel Fall Fest, Erie, Colorado

La Georgia, jo i l'Ellie,
Erie, Colorado

La Georgia i l'Olivia cantant al karaoke, Erie, Colorado

San Francisco

Aquest cap de setmana vaig anar a San Francisco amb en Joaquim. Més aviat ens vam trobar allà. Ell volava des de Montreal i jo des de Denver.

Divendres vam arribar a les 12 del migdia a l'aeroport, vam agafar el BART (tren) fins el centre i vam deixar les coses a l'hotel. Estàvem a la zona del SOMA (South Market) a dos carrers de l'avinguda principal de la ciutat i de la zona turística i rica, i tot i així hi havia molta gent pobra. Això és una de les coses que ens va sorprendre, d'un bloc a un altre passaves de l'edifici super-luxós d'un banc a un barri amb molta gent assentada pels carrers, que encara que quasi cap demana diners, molts no tenen casa i simplement passen els dies allà.
Vam anar a dinar i vam caminar pel centre. Town Hall (molt semblant al Capitol a Washington DC), Union Square, Chinatown, el centre 'històric' (que deu tenir poc més de 200 anys), i passejar amunt i avall pels carrers amb pendent.

Una altra cosa que ens va cridar l'atenció de la ciutat és que quan la mires al mapa sembla plana, amb la seva quadrícula perfecta, però a la realitat té uns carrers amb molt pendent que tan pugen com baixen.

Carrers amb pendent, San Francisco, California

 

Transamerica Pyramid, San Francsico, California

Dissabte ens vam llevar d'hora per anar a buscar un vaixell que ens portaria a la presó d'Alcatraz situada a una illa a la badia de San Francisco. La veritat és que quan vas acostant-hi impressiona ja que la meitat d'edificis estan en ruïnes.

Allà vam fer un tour sobre els intents d'escapar-se que hi va haver en tota la història de la presó, els aconseguit i els que no. Que aconseguisin fugir només n'hi va haver 5, tot i que no hi ha ca prova de que realment aconseguissin arribar a terra ferma ja que les aigües de la badia tenen una corrent molt forta (de fins a 13 km/h) i són molt fredes, i es creu que tots ells van morir en l'intent.

Si hi voleu anar s'ha de reservar amb força antelació ja que hi ha molta demanda!

Després vam anar a dinar Clam Chowder in a Bread Bowl al Pier 39 (un moll amb botiguetes fet especialment per turistes, vam passejar pel Fisherman's Wharf, vam anar a veure el zig-zag i les hortensies del Lombard Street (vam suar per arribar-hi de la pendent que fan aquests carrers), i vam esperar un dels tramvies (Cable Cars) que ens tornaria a portar al centre. Aquest trajecte, més que el fet del transport, és l'experiència d'anar a un vagó d'aquests típics pels carrers de San Francisco. Per mi va ser una de les millors coses que vam fer, ja que vam tenir l'oportunitat d'anar a fora agafats de les baranes i per la pendent que fan els carrers impressiona.
Al vespre vam anar a veure la posta de sol des dels Twin Peaks, una (altra) muntanya des de la que es pot veure tota la ciutat.

Clam Chowder in a Bread Bowl,
San Francisco, California

Alcatraz Prision, San Francisco, California

Vistes al Golden Gate Bridge i a la presó d'Alcatraz,
San Francisco, California

Lombard Street,
San Francisco, California

Cable Cars, San Francisco, California

La primera cosa que vam fer diumenge va ser anar a llogar una bici, vam recorre tot el moll i vam anar direcció el Golden Gate. Hi havia boira així que fins que no vam ser fins a la meitat no el vam poder veure. Un cop travessat vam anar a Sausalito, un 'Callella de Palafrugell' americà, un poblet de costa ple de casetes i botiguetes, on vam dinar. Tota la bicicletada va durar unes dues hores i pico amb parades, però les pujades van fer que estiguéssim cansats i agaféssim un ferry de tornada (igual que les altres desenes i desenes de turistes amb bici) i poguéssim tornar a veure l'skyline de San Francisco i el Golden Gate, aquest cop sense boira.

Després ja vam anar a recollir les maletes a l'hotel i vam anar cap a l'aeroport.

A dalt del Golden Gate, San Francisco, California

San Francisco, California

14er

Hey!



La Jenni i jo a mig camí.
Mt Bierstad, Colorado

Aquest diumenge vaig fer un Fourteener! Un Fourteener és una muntanya que fa més de 14.000ft (equival a 4.267m). A Colorado n'hi ha més de 50 i qualsevol persona que viu aquí té com a objectiu fer-ne com a mínim un, i els que són més esportistes fer-los tots. El que vam fer nosaltres és el Mount Bierstadt, de 14.067ft. Vam anar-hi la Jenni i en Parker, l'Aimee i en Baylor (el fill gran de l'Aimee), el pare d'elles dues, la Mela i jo.

Vam marxar a les 5 del matí de casa i entre les 10 i les 11 ja érem tots a dalt, cadascú al seu ritme. A l'estar a més de 4.000m es patia una mica de mal d'alçada (falta d'aire o marejos) i fred (estàvem a -5ºC i bufava vent), però tot i així no és una muntanya excessivament complicada i hi havia força més gent a part de nosaltres.









La Jenni, l'Aimee, la Mela i jo, Mt. Bierstad, Colorado

Actualització! 

Vam sortir al blog de l'agència! ---   CHI Blog - Au Pairs Climb 14000 ft

Curiositat americana: La gent d'aquí té el costum de portar cartellets amb el nom de la muntanya i l'alçada per recordar on eren al mirar les fotos. Una altra cosa que és diferent d'aquí és que no hi ha cap senyal qua has arribat al cim com les creus que tenim nosaltres.

Jo a dalt del cim, Mt. Bierstad, Colorado

En Parker, jo, la Jenni i en Baylor al cim, Mt. Bierstad, Colorado