New Mexico Roadtrip!

El cap de setmana passat vaig decidir anar-me'n a Santa Fe amb cotxe. Santa Fe és la capital de New Mexico, l'estat que fa frontera al sud amb Colorado.

Entrant a New Mexico

Vaig marxar divendres al matí, després de deixar les nenes al cole. Vaig omplir el dipòsit i vaig agafar la I-25, que és l'autopista que travessa Colorado de nord a sud pràcticament en línia recta cap a New Mexico. Vaig parar a dinar a Trinidad, un dels últims pobles de Colorado, i al cap de 3 hores i mitja de cotxe vaig travessar la frontera entre estats.

A diferència del color verd-grisós del paisatge de Colorado amb les Rocalloses sempre com a punt de referència a l'oest, el nord-est de New Mexico és sec, molt pla i del color groc de les poques herbes seques que hi ha o marró de les muntanyes sense arbres.

Entre Raton i Las Vegas, pràcticament els dos primers pobles que et trobes conduint per la I-25 a NM, no hi ha res. Una hora i mitja (174km) de desert, sense gasolineres, i jo això no ho sabia, així que vaig passar la última mitja hora pensant a qui trucar si em quedava sense gasolina allà al mig. Per sort, vaig arribar a Las Vegas, amb l'indicador de Low Fuel des de deia una bona estona engegat, però vaig arribar, i vaig reomplir el dipòsit.

Després d'això ja només em quedava una hora de trajecte fins a Santa Fe. Vaig arribar, vaig anar a l'hostal, i vaig quedar-me a sopar per allà.

L'endemà vaig anar al centre de Santa Fe, a The Plaza plena de natius americans venent joies, i vaig fer un tour, on només hi era jo, així que vaig tenir guia i fotògraf privat privat.
Tot Santa Fe, tot i ser capital d'estat i tenir 88.000 habitants, està construïda amb edificis d'una o dues plantes amb adobe, aquesta barreja de terra i palla que dona el color marró-rosat als edificis de sostre pla.

La ciutat va ser conquistada, perduda i reconquistada pels espanyols durant molts anys, així que hi ha molta influencia espanyola en els noms dels carrers, algunes construccions com ara esglésies i en art.

Santa Fe, New Mexico

The Plaza, Santa Fe, New Mexico

Columnes decorades pels natius, Santa Fe, New Mexico

Peces de cerámica,
Santa Fe, New Mexico

A la tarda vaig anar a voltar amb bici pels afores de la ciutat.

L'endemà al matí vaig tornar a agafar al cotxe en direcció Taos, on hi ha una petita reserva índia. De camí però vaig parar a un petit santuari que hi ha a mitja hora de Santa Fe. El Santuario de Chimayo.

Estàtua fen referència als natius americans
i als conquistadors espanyols,
Chimayo, New Mexico

Santuario de Chimayo, New Mexico

Després d'aquesta breu parada vaig seguir una hora més cap al nord. Taos és un poble totalment del mateix estil que Santa Fe, però no té res d'especial. Només un munt de botigues pensades pels turistes que van a la reserva índia, Taos Pueblo.

Només acostar-t'ho et fan aparcar el cotxe i et porten al poble amb una furgoneta. El poble no està asfaltat i no hi ha ni electricitat ni aigua corrent. Evidentment tampoc hi ha cobertura. L'estil és el mateix que el de Taos i Santa Fe, només que es pot veure més simple. 

S'ha de pagar $10 per entrar-hi, i cada mitja hora els estudiants del poble fan un tour que comença a l'església.

Casa d'en Bahom, Taos Pueblo, New Mexico

Quan vaig arribar jo quedaven 20 minuts pel següent tour així que vaig anar a voltar pel meu compte. El poble és molt petit, amb 10 minuts podies donar-hi tota la volta i el travessa un petit riu. A diverses cases hi ha un cartell de Open i pots comprar-hi mini-obres d'art o joies que fan ells. Vaig entrar en una d'aquestes i a dins i havia un home treballant en unes boles de Nadal de ceràmica. Em va dir que podia preguntar-l'hi qualsevol cosa però semblava una mica molest per la meva presència així que vaig mirar una mica, però quan estava apunt de sortir vaig decidir demanar-l'hi què en pensava de tenir tots aquests turistes voltant per allà. La resposta em va sorprendre. Em va explicar que a tots els està bé, perquè han crescut amb això, ja que el poble va obrir als turistes als anys vint. A més, opinava que els obre de ment i els ajuda a entendre i respectar altres coses. A més la majoria de turistes els respecta a ells. Venen, miren, compren alguna cosa i marxen.

Després em va dir el seu nom indi i el seu nom anglès, em va parlar de la seva llengua, el Twin, que no té escriptura. i em va ensenyar fotos antigues que també va utilitzar un autor per escriure un llibre sobre la seva tribu.   

Quan vaig mirar el rellotge em vaig adonar que el tour ja havia començat i vaig decidir que parlant amb gent com en Bahom, ja em servia per saber suficient sobre la seva cultura i el poble en general, així que vaig tornar cap a la plaça i vaig anar a parlar amb un altre home. Em va explicar com estaven construïdes les seves cases per suportar el fred i la neu de l'hivern, i la calor de l'estiu. Em va explicar el significat del seu nom, i el de la seva filla, que havia acabat de graduar-se en econòmiques i que volia fer un màster per 'no haver de treballar per ningú, sinó ser la seva pròpia jefa'. Això em va sorprendre però em va mostrar com 'd'oberts' estan la nova generació de joves.

La plaça de Taos Pueblo, New Mexico

Segurament, l'experiència a la reserva índia va ser la millor part del viatge. Tot i així, abans de seguir fins a casa, vaig parar a Rio Grande Gorge Bridge, un dels ponts més alts dels EEUU.

Rio Grande Gorge Bridge, New Mexico

Back to Colorado!

Total, 3 dies, uns 1400 km de cotxe, un estat visitat més, i una altra gran experiència!