Thanksgiving Break #1

Des del passat dissabte que vam marxar cap a Crested Butte, tinc moltes coses per explicar, així que de moment començo amb el que vam fer allà dalt.

Crested Butte és un poble d'uns 1500 habitants situat en una petita plana a 9000 ft (uns 2700m) a la base de Mt Crested Butte, la muntanya on es troba l'estació d'esquí. El poble està dividit en dues parts, el downtown, que és on es troben totes les botigues i restaurants, l'institut i l'escola, i on hi viuen la majoria de locals, i la part muntanya, on hi ha apartaments  casetes, hotels i la base de l'estació d'esquí.
La casa d'en Dave, on ens estàvem nosaltres estava situada a la part muntanya, a 10 min caminant de la base de l'estació. Té quatre habitacions, però com que érem tretze persones van llogar una habitació d'hotel, i després de fer distribució i de que els nens es repensessin d'anar-hi, ens la vam quedar les au pairs.

El primer dia vam anar a baix al poble amb la Jenni i les nenes, durant la nit havien caigut més 20 cm de neu i seguia nevant, i tot i que no paraven de passar màquines llevaneus, les carreteres en seguien plenes.
A mitja tarda van arribar els Brayman, els dos pares, tres nens, l'au pair i el gos, i vam anar a sopar a un restaurant del poble.

El cotxe després de la primera nit, Crested Butte, Colorado

Travessant un descampat pel mig poble,
Crested Butte, Colorado

La Noelle i jo al carrer principal amb les botigues, Crested Butte, Colorado

El següent dia va seguir amb el mateix plan, seguia nevant sense parar i vam estar de relax a la casa jugant jocs de taula o fent qualsevol cosa cadascú al seu aire, vam anar a baixar amb trineu amb els nens, vam anar a passejar amb la Jenni i en George, un Mountain Bernese de 8 mesos que pesa uns 50 kg, i al vespre vam sopar a la casa. Aquella nit, ens vam endur la Noelle a l'hotel amb nosaltres i vam anar al jacuzzi que hi ha a l'exterior.

Baixant amb trineu amb en Baylor i en Parker, Crested Butte, Colorado

Baixant amb trineu amb la Noelle i la Gigi, Crested Butte, Colorado

Passejant amb en George, Crested Butte, Colorado

Apunt per baixar al jacuzzi amb la Noelle,
Crested Butte, Colorado

Al jacuzzi amb la Noelle,
Crested Butte, Colorado

Dimarts va ser si fa no fa el mateix, cadascú feia una mica el que volia a la casa, vam tornar a anar amb trineu la Noelle i jo, i al vespre els pares van marxar a sopar així que les au pair ens va tocar quedar-nos i alimentar els set nens.

L'endemà al matí, el dia abans de Thanksgiving, era l'Opening Day de l'estació d'esquí i tothom esquiava gratis. Al principi, mentre esperava que arreglessin els esquís de les nenes vaig anar a fer una baixada jo sola. Després vaig esquiar fins l'hora de dinar amb la Noelle, que per tenir 9 anys ho fa molt bé, i després vam menjar un gofre amb els altres. La Noelle estava cansada i no volia tornar a esquiar així que va tornar a la casa amb els que no esquiaven, i la Jenni, que s'havia passat el matí ensenyant a esquiar a la Georgia, que té 4 anys, en una petita pendent sense esquís, en tenia moltes ganes, així que vam anar ella, en Parker i en Baylor, (els dos pre-adolescents) en Dave i en Jon (els tiets) i jo a seguir esquiant.
La neu estava molt bé, ja que era el primer dia de la setmana que no nevava, i fins i tot i havia una pista que no aplanaven, i que la gent ja se la coneix, que n'hi havia massa i havies d'esquiar entre els pilots de neu acumulada. Tampoc feia fred, ja que era l'únic dia que estàvem al voltant de 0ºC i estava assolellat.

La Noelle esquiant, Crested Butte, Colorado

En Baylor, en Parker, jo i en Jon a la cua del telecadira,
Crested Butte, Colorado

Els arbres nevats a les pistes de dalt de tot de la muntanya, Crested Butte, Colorado

Vistes, Crested Butte, Colorado

La pròxima entrada serà sobre el sopar de Thanksgiving i el Black Friday.

Curiositats americanes esquiant: Les dues coses més diferents que em vaig trobar esquiant amb americans són:

-El codi de colors de les pistes (no tenen pistes vermelles, i en canvi tenen dos nivells de verdes, blaves i tres de negres.

-I el fet de que la majoria de gent no abaixen mai les barres dels telecadires, només una de cada cinc cadires més o menys, i jo que no en tenia ni idea, els primer cops que vaig anar sola i els vaig demanar que a veure si ho abaixàvem, em van mirar una mica amb cara estranya però em van dir que si, que cap problema, però que no hi estaven acostumats. Un parell de cops vaig anar sense abaixar-ho, i s'ha de dir que cansa molt les cames, ja que tot el pes de les botes i els esquí l'aguantes amb els peus i els turmells. Així que per mi, a més de seguretat és comoditat.

Codi de colors a les pistes de Crested Butte