Sant Jordi a Colorado

Primer Sant Jordi que he passat a fora de Catalunya. Al principi se'm feia estrany ja que veia les fotos de tothom passejant amb roses i llibres i jo tot just m'acabava de llevar i sabia que no faria res massa especial. Tenia enveja.

Haig de dir però, que a mesura que ha anat passant el dia la cosa ha anat millorant.

La Georgia amb els punts de llibre

Al matí, hem fet punts de llibre amb la Georgia per regalar a tota la família.
Al migdia, hem anat a Boulder a dinar amb la Jenni que, com que era Take your kid to work Day (Dia d'emportar-se el fill a la feina), s'havia emportat a la Noelle amb ella a l'oficina.
Aquest dia és reconegut a la majoria dels EEUU, tot i que no totes les escoles ni tots els pares decideixen celebrar-lo.




Al tornar de dinar, m'he trobat un paquet al porxo per mi. Era un ram de roses d'en Joaquim! No m'ho esperava gens, hi ha fet que de cop, un dia que fins llavors havia estat normal, es convertís en una Diada de Sant Jordi com toca.

Ram de roses de Sant Jordi

Després, ell m'ha passat la informació d'un esdeveniment de Sant Jordi que feien a Boulder que havia trobat en un mapa amb festes de Sant Jordi per tot Amèrica del Nord.
Concretament, eren uns Jocs Florals organitzats pel CU Catalan Club, el club de catalans (i suposo que també obert a tothom a qui li agrada el català) de la University of Colorado.

El cartell de l'esdeveniment era el següent:

Cartell del Sant Jordi a la CU

No sabia gaire què esperar-me abans d'arribar-hi i la sorpresa ha estat molt bona.

Al principi he arribat a l'aula, m'he assentat i a més de que no hi havia gaire ambient festiu, el professor ha posat un powerpoint sobre alguna cosa dels mals essencials i el yoga. Primer m'ha passat pel cap que era una broma però de seguida he començat a dubtar que realment fos allà així que m'he aixecat a preguntar i, efectivament, m'havia equivocat.

Aula on es celebraven els Jocs Florals, CU, Boulder

A la mateixa aula però al pis de sobre la història era completament diferent. Un faristol amb una senyera, unes 80 persones i una parella fent una paròdia de la història de Sant Jordi i el drac en anglès (força allunyada de la que tots coneixem).

Després d'això, la professora encarregada dels Catalan Studies (Estudis catalans) de la universitat ha fet una petita introducció sobre el què és Sant Jordi, i després ha començat l'entrega de premis.

Els Jocs Florals (els tercers que se celebren a la universitat), estaven dividits en tres categories:

• Texts en anglès: els guanyadors eren dos texts molt ben fets. 

Un era un poema sobre el 'tallat' i el que l'envolta per a nosaltres, i ara que porto ja quasi vuit mesos aquí l'entenc totalment. Pels americans, un cafè vol dir parar al Drive thru de l'Starbucks (tipu McAuto o coses d'aquestes on no has de baixar ni del cotxe), demanar la cosa més complicada i amb gustos més estranys i combinats que us podeu imaginar de la mida d'una cantimplora i prendre's-el de camí a la feina. Per a nosaltres, vol dir un cafè petit, amb una tassa petita, i que com a molt porta llet. A més, normalment vol dir seure a casa o a una terrassa després de dinar i prendre's-el durant una llarga conversa. 

El segon era un text fet amb més humor sobre una 'Santa Jordina' que salva a una Montserrat del drac a l'any 2035. També molt ben escrit.

• Texts en català escrits per a no-natius: ha estat curiós veure a una noia americana llegir un poema escrit en català per ella, i m'ha fet veure com ells ens deuen veure a nosaltres quan llegim en anglès alguna cosa que hem escrit (o sigui, no prefecta). Ha estat interessant.

• Textos en català escrits per natius: També un text de molt nivell.

Després, hi havia menjar català, fet per un restaurant de Boulder propietat d'un gallec o portuguès, que tenia molt bona pinta.

Llavors, he aprofitat per informar-me una mica més del Club, ja que m'havia sorprès molt la quantitat de gent que hi havia. M'han explicat que hi ha unes beques que la Generalitat dóna cada any per a estudiants d'enginyeria (normalment Màster o Doctorat), i que és el que porta a tants catalans a Boulder. Normalment en donen unes dues o tres l'any i, com a mínim amb alguns dels estudiants que he parlat, els les van donar per a dos anys. També m'han comentat que n'hi ha de sis mesos per a fer el TFG. I tantes beques i tan llargues i és el que fa que hi hagi uns 30 catalans aproximadament a la universitat.

Amics meus enginyers, qui en vulgui saber més que busqui per les Beques Balsells, i haig de dir Boulder és totalment recomanable per viure i estudiar!

Fins aquí Sant Jordi a Colorado. Demà a la tarda marxo cap a San Diego, Califòrnia, a fer un curs per acabar de treure'm els crèdits que necessito per completar el programa. M'hi estaré fins dilluns (m'agafo un dia extra per visitar una mica) i allà m'hi trobaré l'Estefanía!

See you!