San Diego, Califòrnia

Segon viatge a Califòrnia i res a veure amb el primer. San Francisco i San Diego són mons oposats. La primera és una gran ciutat, cosmopolita, i la gent d'allà viu per la feina, ja sigui una gran empresa tecnològica o siguin artistes. A San Diego la gent és més 'laid back' (relaxada), viuen pel surf i la platja. Evidentment, són generalitzacions però això és el que transmeten.

Vaig arribar a San Diego divendres a la tarda/vespre i ens vam trobar amb l'Estefanía. Com a Las Vegas havíem quedat per fer un curs pels crèdits que el govern ens requereix i van decidir allargar les vacances un dia per poder gaudir de la costa.

També vaig torbar-me al baixar de l'avió amb una altra au pair alemanya que havia volat amb mi però que no coneixia per fer el curs. 

El curs durava des de dissabte a les 8 del matí fins diumenge a les 5 de la tarda i hi participaven unes 95 au pairs, 3 dels quals eren nois, i el 90% eren alemanyes. El curs es dividia en dues classes, així quedava el grup dividit, i en feies una cada dia. La primera que vam fer nosaltres va ser desenvolupament personal, amb tècniques de negociació, comunicació i una mica de ALS (American Sign Language), i la segona American Culture, amb una gran part dedicada a tècniques d'escriptura i redacció en anglès i també parlant una mica de la cultura en general.
El nom del college que ho organitzava era Sojourner Douglass College, de Baltimore, MD.

Dissabte vam anar a sopar i a voltar una mica pels voltants de l'hotel on ens estàvem per fer el curs amb un grup d'unes vuit persones i el diumenge, des seguida que vam acabar, que pel nostre grup va ser a les 3.45pm enlloc de les 5pm, vam agafar un Uber i vam anar cap a Pacific Beach, una zona al nord de San Diego amb estil més californià relaxat i surfistes. 

Pacific Beach Pier, San Diego

L'hotel el teníem a primera línia de mar i era en un dels edificis de fusta de una o dues plantes amb balcons a fora típic de la zona. Tan bon punt vam deixar les maletes vam agafar una bici de les que ens deixaven a l'hotel i vam recórrer tot el passeig fins al final de Mission Beach, que són unes 3 milles (quasi 5 km). Molta gent anava amb bici o patins, les cases amb balles diminutes ben bé al costat del mini-passeig de la platja estaven plenes de families o grups d'amics celebrant festes o sopars, i la platja plena de gent jugant a volèi o fent surf. També hi havia les icòniques casetes dels vigilants de la platja.

Casetes dels vigilants de la
platja, Mission Beach

L'Estefanía anant amb bici per Mission Beach

Old Town San Diego

El dia següent vam anar a Old Town amb bus. És com el casc anti però que s'assembla al Far West de PortAventura.


Després vam anar a Balboa Park. Allà vam entrar al jardí botànic. Els voltants em recordaven una mica a l'Álcazar de Sevilla. Mentre passejàvem per allà vam veure tres formacions de SEALs (Sea, Air, Land Teams) corrent pel parc i cantant pregunta/resposta amb un dels superiors. Pujo un vídeo i al final fixeu-vos com el superior que tancava el grup ens va saludar; 'Ladies'.

Vistes del Downtown de San Diego des de Coronado

Després d'això l'Estefanía va marxar cap a l'aeroport i em vaig quedar tota la tarda passejant per Coronado, la illa que hi ha tocant a San Diego i on hi ha la base Naval de l'Exèrcit.
És una illa on es respira un ambient totalment diferent de la ciutat, molta tranquil·litat tot i que està totalment urbanitzada.
Vaig caminar-hi de punta a punta i vaig agafar un ferry per tornar.

Després ja vaig anar cap a l'aeroport.








Curiositats americanes: Cartell a les autopistes de San Diego, CA. Abans de mirar el significat mireu d'endevinar què pot ser.

Una pista: San Diego està al sud de Califòrnia, pràcticament tocant la frontera amb Mèxic.

Cartell de precaució a les afores de San Diego, CA

Si, tristament avisa als cotxes que vigilin amb els immigrants (il·legals) que travessaven corrents. Segurament era una cosa més comuna fa anys però és trist. A Colorado en tenim amb siluetes de cèrvols, al sud de Califòrnia amb una família de mexicans.



P.S. Demà arriba en Joaquim a Colorado! Si estarà uns deu dies i anirem a fer un raodtrip pel Gran Canyon!

Sant Jordi a Colorado

Primer Sant Jordi que he passat a fora de Catalunya. Al principi se'm feia estrany ja que veia les fotos de tothom passejant amb roses i llibres i jo tot just m'acabava de llevar i sabia que no faria res massa especial. Tenia enveja.

Haig de dir però, que a mesura que ha anat passant el dia la cosa ha anat millorant.

La Georgia amb els punts de llibre

Al matí, hem fet punts de llibre amb la Georgia per regalar a tota la família.
Al migdia, hem anat a Boulder a dinar amb la Jenni que, com que era Take your kid to work Day (Dia d'emportar-se el fill a la feina), s'havia emportat a la Noelle amb ella a l'oficina.
Aquest dia és reconegut a la majoria dels EEUU, tot i que no totes les escoles ni tots els pares decideixen celebrar-lo.




Al tornar de dinar, m'he trobat un paquet al porxo per mi. Era un ram de roses d'en Joaquim! No m'ho esperava gens, hi ha fet que de cop, un dia que fins llavors havia estat normal, es convertís en una Diada de Sant Jordi com toca.

Ram de roses de Sant Jordi

Després, ell m'ha passat la informació d'un esdeveniment de Sant Jordi que feien a Boulder que havia trobat en un mapa amb festes de Sant Jordi per tot Amèrica del Nord.
Concretament, eren uns Jocs Florals organitzats pel CU Catalan Club, el club de catalans (i suposo que també obert a tothom a qui li agrada el català) de la University of Colorado.

El cartell de l'esdeveniment era el següent:

Cartell del Sant Jordi a la CU

No sabia gaire què esperar-me abans d'arribar-hi i la sorpresa ha estat molt bona.

Al principi he arribat a l'aula, m'he assentat i a més de que no hi havia gaire ambient festiu, el professor ha posat un powerpoint sobre alguna cosa dels mals essencials i el yoga. Primer m'ha passat pel cap que era una broma però de seguida he començat a dubtar que realment fos allà així que m'he aixecat a preguntar i, efectivament, m'havia equivocat.

Aula on es celebraven els Jocs Florals, CU, Boulder

A la mateixa aula però al pis de sobre la història era completament diferent. Un faristol amb una senyera, unes 80 persones i una parella fent una paròdia de la història de Sant Jordi i el drac en anglès (força allunyada de la que tots coneixem).

Després d'això, la professora encarregada dels Catalan Studies (Estudis catalans) de la universitat ha fet una petita introducció sobre el què és Sant Jordi, i després ha començat l'entrega de premis.

Els Jocs Florals (els tercers que se celebren a la universitat), estaven dividits en tres categories:

• Texts en anglès: els guanyadors eren dos texts molt ben fets. 

Un era un poema sobre el 'tallat' i el que l'envolta per a nosaltres, i ara que porto ja quasi vuit mesos aquí l'entenc totalment. Pels americans, un cafè vol dir parar al Drive thru de l'Starbucks (tipu McAuto o coses d'aquestes on no has de baixar ni del cotxe), demanar la cosa més complicada i amb gustos més estranys i combinats que us podeu imaginar de la mida d'una cantimplora i prendre's-el de camí a la feina. Per a nosaltres, vol dir un cafè petit, amb una tassa petita, i que com a molt porta llet. A més, normalment vol dir seure a casa o a una terrassa després de dinar i prendre's-el durant una llarga conversa. 

El segon era un text fet amb més humor sobre una 'Santa Jordina' que salva a una Montserrat del drac a l'any 2035. També molt ben escrit.

• Texts en català escrits per a no-natius: ha estat curiós veure a una noia americana llegir un poema escrit en català per ella, i m'ha fet veure com ells ens deuen veure a nosaltres quan llegim en anglès alguna cosa que hem escrit (o sigui, no prefecta). Ha estat interessant.

• Textos en català escrits per natius: També un text de molt nivell.

Després, hi havia menjar català, fet per un restaurant de Boulder propietat d'un gallec o portuguès, que tenia molt bona pinta.

Llavors, he aprofitat per informar-me una mica més del Club, ja que m'havia sorprès molt la quantitat de gent que hi havia. M'han explicat que hi ha unes beques que la Generalitat dóna cada any per a estudiants d'enginyeria (normalment Màster o Doctorat), i que és el que porta a tants catalans a Boulder. Normalment en donen unes dues o tres l'any i, com a mínim amb alguns dels estudiants que he parlat, els les van donar per a dos anys. També m'han comentat que n'hi ha de sis mesos per a fer el TFG. I tantes beques i tan llargues i és el que fa que hi hagi uns 30 catalans aproximadament a la universitat.

Amics meus enginyers, qui en vulgui saber més que busqui per les Beques Balsells, i haig de dir Boulder és totalment recomanable per viure i estudiar!

Fins aquí Sant Jordi a Colorado. Demà a la tarda marxo cap a San Diego, Califòrnia, a fer un curs per acabar de treure'm els crèdits que necessito per completar el programa. M'hi estaré fins dilluns (m'agafo un dia extra per visitar una mica) i allà m'hi trobaré l'Estefanía!

See you!

Spring break

La setmana del 6 al 12 d'abril era Spring Break pels nens, o sigui, no tenien classe. Aquí als EEUU cada districte escolar tria quan les vol i la majoria de cops no coincideixen, així que és un problema per moltes famílies. Hi ha famílies que viuen a la frontera de dos districtes i tenen un fill a primària a un districte i l'altre a secundària a l'altre districte i els poden arribar a tenir la setmana de vacances amb fins a tres o quatre setmanes de diferència. Un altre problema és que els pares treballin a la ciutat del costat (com és al cas de la Jenni) i tampoc els coincideixin amb les dels fills. Així que per moltes famílies Spring Break pot ser una mica de caos.

En el meu cas també va ser caos, però no perquè no els coincidissin les vacances sinó al contrari, perquè cap dels tres estava a l'escola.

Per primer cop des de que vaig arribar als EEUU em vaig haver de quedar amb tots els nens a la vegada, ja que a totes les altres vacances o ponts, com que la Jenni encara tenia l'alta feina que era molt flexible i treballava des de casa sempre havia aprofitat per passar temps amb ells o ens en havíem anat tota la família a esquiar a la muntanya.

• Dilluns: Va ser l'aniversari de la Gigi i ja vaig explicar en un post anterior tot el que vam fer.
• Dimarts: Vam anar a patinar sobre gel amb en Parker i la Georgia.
• Dimecres: Boulder Falls i picnic.
• Dijous: Vaig passar tot el matí sola amb en Parker i vam anar a The Orchards, la zona comercial a passejar, comprar gelat, etc. A la tarda vaig anar a recollir a la Georgia i a l'Olivia i me'ls vaig endur tots tres al parc.
• Divendres: La Noelle va arribar de Phoenix i el matí va ser MOLT caos. Crits i baralles per tot arreu de part dels dos grans. Al migdia vam anar a veure la Jenni i a dinar amb ella a Boulder i després vaig portar els nens a menjar gelat i vam tornar a casa i vam jugar tots junts a jocs a fora del tipus 1, 2, 3, pica paret (en català), o fer curses amb patinet.

D'aquesta setmana en puc treure que l'estiu no serà fàcil. Tindré els tres nens de 7.30 am a 6 pm (amb excepció d'algun dia que el pare els vindrà a buscar per sopar o la iaia se'ls endurà a fer alguna cosa), i tenint una nena de 5 anys que sempre demana atenció, i dos germans de 9 i 11 anys que són totalment diferents i sempre es barallen... Seran uns tres mesos de vacances que espero que faci molt bo perquè ens puguem passar tots els dies a la piscina!

Ice Skating amb la Georgia i en Parker a 'The Y' (YMCA)

Gigi fent-se un selfie

En Parker i la Georgia a les Boulder Falls

Parker enfilat a les roques 

En Parker i la Georgia

Amb la Georgia i en Parker a un punt indeterminat 
del Boulder Canyon

Curiositats americanes: El tema d'anar amb cotxe a tot arreu ja l'he explicat molts cops, i també he mencionat com ho porten fins a l'extrem (amb com per exemple la drive line a l'escola). Avui, un altre. 

Carros de la compra al mig del pàrquing

Encara que Colorado sigui l'estat amb més gent activa i menys gent obesa, no vol dir que a l'hora d'aparcar vulguin aparcar lluny. Al supers o qualsevol lloc altre lloc, són capaços de donar tres voltes per assegurar-se que no hi ha lliure cap altra plaça de pàrquing més propera. Un cop han aparcat tant a prop, no té sentit que vaig a tornar al carro del super a la 'parada' de carros, així que sempre hi ha carros abandonats a qualsevol lloc del pàrquing, ocupant places que, per aquest motiu, cap altre cotxe pot utilitzar. Sempre hi ha un treballador recollint-los i tornant-los a portar a l'interior o a una de les parades exterior.

22nd Birthday

Ahir va ser el meu aniversari.

Divendres ho vaig celebrar amb un grupet de 5 d'au pairs, que com que la majoria són de la República Txeca (3) ho vam fer segons les seves tradicions (una mica estranyes).

Tots dels que celebràvem aniversaris
amb el número del nostre dia

Dissabte vam anar a sopar a casa els Braymans. Érem tota la família, la família d'en Jon i un parell d'amics de la Mela, però no era només el meu aniversari, sinó que era el de cinc persones més:

• 6 d'abril: Georgia
• 9 d'abril: Jon
• 10 d'abril: Mela
• 11 d'abril: amiga de la Mela
• 12 d'abril: meu
• 13 d'abril: Roxann (la mare de la Jenni)

 Com que érem tanta gent, enlloc de cadascú tenir el seu pastís i les seves espelmes van ficar totes les que tenien en cupcakes i en un pastís de llimona, i tota la família va bufar a la vegada.

Bufant les espelmes amb la Gigi

L'endemà al matí, el dia del meu aniversari, la Noelle em va portar l'esmorzar al llit de sorpresa, amb una postal de felicitació feta a mà preciosa.
Després, com que vam tenir una mica de problemes amb la plata i se'ns va vessar l'aigua de la flor, vam pujar a la cuina i em van fer bufar les espelmes un altre cop.

La Noelle amb l'esmorzar que em va portar
al llit

En Parker, la Noelle i jo abans de bufar espelmes
(a la foto sembla un 12 pero n'hi havia
dues d'individuals perquè l'altre dos es va trencar)

A la tarda vam anar al cine amb les nenes per celebra-ho.

Un aniversari molt diferent i molt especial!

Easter

Aquest cap de setmana passat va ser Easter (Pasqua) i com a bona família Cristiana, vam anar a missa (tot i que ells ja hi van cada cap de setmana igualment).

Com que hi ha moltes famílies que només hi van en ocasions especials com aquestes enlloc de tenir quatres misses en un cap de setmana com és normal, aquest en van tenir sis! Quatre dissabte i dues diumenge al matí.

Autobús groc anant cap a

l'església

Nosaltres vam anar a la de dissabte a les cinc de la tarda per escoltar que deia el pastor, o sigui, la pròpia missa, i diumenge vam anar-hi a les onze del matí per fer de voluntaris.

Hi ha tanta gent en dates com Pasqua i Nadal que demanen a tots els voluntaris ajuda especial .Normalment només hi anem un cop cada 15 dies, perquè tenen dos torns de voluntaris així pots compaginar-ho amb altres coses. Aquest cop però demanàvem ajuda a TOTS.
A més, als voluntaris que 'treballen' en dates especials els demanen que aparquin al pàrquing d'un institut que hi ha a 5 min en cotxe de l'església, i tenen quatre dels autocars grocs transportant gent sense parar durant tot el dia. I això només els voluntaris!

Com sempre, jo estava a la sala amb els nens de 5 anys. Molt més plena que de normal (normalment en tenim uns 100), i per primer cop, durant tot el cap de setmana van superar els 4.000 nens a 'l'escola' de l'església amb un cap de setmana.

Ous que vam tenyir durant la
setmana i que l'Easter Bunny
va amagar diumenge al matí

Al matí de diumenge, abans d'anar a l'església, al llevar-nos, l'Easter Bunny (Conill de Pasqua), havia vingut i havia amagat els ous que havíem deixat preparats a una cistella per tota la casa! A la cistella, al lloc dels ous hi havia deixat xocolatines i altres mini-regals pels nens.

Després de portar 8 mesos aquí i haver viscut la majoria de grans tradicions, la meva conclusió és que aquests americans deuen tenir una gran ciutat amagada a les Rocky Mountains, o algun lloc així, on hi viuen tots els seus éssers màgics perquè només fan que visitar-nos éssers estranys durant tot l'any. Des de la Tooth Fairy (Fada de les dents) o Santa Claus, els rens voladors i els follets que l'ajuden, més coneguts per a nosaltres, a l'Elf on the shelf (l'elf que els vigila les setmana abans de Nadal), els Leprochauns (els gnoms que venen per Saint Patrick), l'Easter Bunny o Cupido.





Després de la missa, el diumenge, vam anar a dinar a casa en Phil i la Michelle, els pares d'en Jon. Va ser un àpat similar al de Thanksgiving i la família també era la mateixa. Família dels dos cantons.

Després de dinar vam ficar xocolatines dins ous de Pasqua de plàstic i els vam amagar per tot el jardí perquè els més petit els anessin a buscar. En total vam amagar (o més aviat repartir per qualsevol lloc del jardí) més de 200 ous!

La Georgia buscant ous de pasqua

Tots els nens esperant el tret de sortida per anar a buscar ous

Curiositats americanes:
Perquè no hi hagi dubtes, als autobusos de San Antonio, Texas, t'especifiquen bé que no pots ni menjar, ni portar pistoles. ni ràdios amb el volum alt (aquesta última a vegades també l'haurien de ficar a Catalunya).

Cartell de normes a un autobús a San Antonio, Texas

Gigi's Birthday!

Ahir, dia 6 d'Abril, va ser l'aniversari de la Georgia! Va fer 5 anys.

Tan en Parker com la Noelle estaven de vacances així que vam intentar fer-ho el més especial possible amb els que érem aquí.

L'Olivia es va quedar a dormir i les vam llevar a totes dues ben d'hora, abans que la Jenni marxés a treballar, amb dos cupcakes de la Hello Kitty i espelmes. Després daixò vam anar a obrir regals al menjador i la Jenni va marxar a treballar.

La resta del matí ens el vam passar muntant la casa de la Barbie amb accessoris que li van regalar.

La Georgia i l'Olivia jugant amb la casa nova

Després vam anar a un pac a les afores de Boulder per on hi passa un riu i on hi ha taules de pícnic i així la Jenni es va poder escapar de la feina per dinar amb nosaltres. També van venir en Jon, l'Aimee, en Jack, en Max, la Mela i en George i li vam fer bufar les espelmes un altre cop. La resta de la tarda vam jugar al parc, vam ficar els peus al riu i vam fer curses.

La Georgia i l'Olivia al costat del riu, Boulder

La Georgia ficant els peus al riu, Boulder

Després d'això vaig tornar a casa amb ella, ens vam preparar i vam decorar la casa, i va venir tota la família a sopar pizzes i amanides per veure-la i poder-li donar els regals. De postres, pastís de xocolata i mantega de cacauet!

La Georgia amb globus abans de la festa

Curiositats americanes: Silent Disco Hula-Hoop

Pel que he descobert investigant una mica, el moviment de la 'Disco Silenciosa' va començar fa uns 15 anys i que recentment ha fet un boom a les grans ciutats de tot el món. Consisteix en una discoteca, però enlloc de tenir la música molt alta cadascú porta una auriculars d'aquests grossos inalàmbrics amb música. Així, si entres al local i encara no te'ls has ficat veuràs a una colla de gent ballant en silenci.

Boulder Silent Disco Hula-Hoop

Ara però, a Boulder, una ciutat amb més amants de l'aire lliure de Colorado i probablement també de molts estats, l'ha modificat i enlloc d'estar tancats i de nit en un local, l'han transportat a fora, en un parc i a plena llum del dia. A més, la gent, cadascú al seu ritme i totalment desconnectat de la resta del món fa moure un hula-hoop. Si busqueu al google és la primera i una de les poques ciutats al món que ho tenen. 

És una cosa molt curiosa de veure. 

Spirit Week + Creacionisme/Evolucionisme

Als Estats Units els dia 1 d'Abril és April Fools, que ve a ser el mateix que el dia de Sants Innocents per a nosaltres. Durant tota aquesta setmana, a les escoles, o com a mínim a la de les meves nenes feien la Spirit Week, una setmana en la que cada dia s'han de vestir d'una manera particular, igual que algunes escoles a Catalunya fan la setmana abans de Carnaval.




El codi d'aquest any era aquest:

• Dilluns: Barret estrafolari i samarreta/jersei amb un mussol (la mascota de l'escola).
• Dimarts: Intercanvi professors/alumnes
• Dimecres: 80's
• Dijous: Samarreta del teu club esportiu preferit
• Divendres: Pentinat i mitjons 'bojos'

Jo també em vaig vestir dels 80 ja que els dimecres és el dia que vaig a l'escola a ajudar a la Ms. McKenzie.

Dimecres - 80's

La Noelle el divendres

La Georgia el divendres

Curiositats americanes:
Una cosa que per a nosaltres pot semblar tan normal i tan bàsica com que a l'escola t'expliquin el Big Bang, a EEUU no ho és. Ho vaig descobrir fa un parell de dies parlant amb les nenes al cotxe, i tot i que ja en tenia dubtes, elles m'ho van confirmar. A la seva escola els professors no estan autoritzats a parlar de com es va crear al món ni de respondre cap pregunta que els nens els facin. Això és per què hi ha moltes famílies religioses i algunes creuen amb el Creacionisme i d'altres amb l'Evolucionisme. 

En realitat si que podrien, però l'equip directiu o el consell o algú va decidir convertir-ho en un tema tabú i no permetre els mestres posicionar-se per així evitar problemes amb famílies de cap creença.

Ara mateix una llei de Colorado (introduïda l'any 2013) que permet:

'to miseducate students about evolution, whether by teaching creationism as a scientifically credible alternative or merely by misrepresenting evolution as scientifically controversial.'

(a desmentir l'evolució als estudiants, ja sigui per l'ensenyament del creacionisme com una alternativa científicament creïble o simplement a tergiversar l'evolució com un fet científicament controvertit.)

En moltes d'altres escoles però, a l'any 2015 encara s'ensenya el Creacionisme com a única versió vàlida, i no només a escoles religioses privades, sinó que hi ha dos estats, Tennesse i Lousiana, on això forma part del currículum de les escoles públiques. Alguns altres estats que com a Colorado permeten desmentir-ho o ensenyar-ho com a alternativa són Oklahoma, Texas, Missouri, Montana, Indiana, Georgia, Wisconsin, etc. i a pràcticament a tots s'hi poden trobar escoles privades que ho ensenyen.

Visita Família Arumí

Amb la Georgia a l'aeroport

Com ja vaig dir, divendres passat a la tarda vam anar a buscar els meus pares i els meus tiets a l'aeroport El seu avió es va avançar i, igual que com quan jo vaig arribar per primer cop el setembre passat, ells van arribar abans que nosaltres i es van haver d'esperar.

Després vam anar a sopar una hamburguesa a un d'aquests bars d'esports amb tantes pantalles amb la Jenni i els nens i vam anar cap a casa.

Dissabte                         

El dia següent vam esmorzar pancakes, amb bacon i ous. Feia tan bon temps que vam menjar a fora. 

Tota la tropa a Denver

Després vam agafar el cotxe i vam anar a Denver a passejar una estona. No hi ha massa res a fer si no t'agraden molt els museus o galeries així que només vam veure la State House (Parlament de l'Estat de Colorado), vam entrar a una catedral catòlica, vam passejar pel 16th Street, el carrer comercial i peatonal de Denver, i vam arribar fins a Union Station, l'antiga però remodelada estació de tren.

A mig camí vam parar a fer una cervesa i a picar alguna cosa a un pub irlandès, però no ens vam fixar en tots els ingredients que portava la salsa i tots quatre no van parar de bufar i beure durant tota l'estona que vam estar menjant i va fer que ens ho miréssim amb pèls i senyals tot des de llavors.

Després d'allò vam anar al Boot Barn (Graner de Botes), una botiga on venen botes de cowboy autèntiques i altres tipus d'accessoris tipus bolsos, cinturons de sivella o barrets. Són botes amb moltes decoracions, sempre una mica de taló (inclús les dels homes) i que acaben amb punxa. Encara que pugui semblar estrany aquí encara les porten molt tan homes com dones.

D'allà vam anar a veure una estona d'un partit de baseball d'instituts en el que jugava en Baylor. Allà van conèixer pràcticament mitja família.

Per sopar vam anar al downtown d'Erie, que és molt petit, a una cerveseria nova que han obert, Echo Brewerie.

Diumenge                         

Vistes des de dalt de la Flagstaff Rd, Boulder

Llevar-nos, esmorzar i cap a missa. Vam arribar una mica abans i així els vaig poder ensenyar totes les instal·lacions on faig de voluntària, on donen esmorzar, els ordinadors, etc. Després vam entrar a dins i ens vam ficar a l'última fila del pis de dalt així teniem més perspectiva de tota la gent que hi havia. Vam esperar el compte enrere a les pantalles, vam escoltar les tres cançons del principi i vam estar-nos 5 minuts a escoltar el 'pastor', però com que parla molt ràpid i és molt difícil d'entendre ja teniem decidit marxar i anar a aprofitar el dia.

Chataqua Park amb els
Flatirons de fons, Boulder

Vam anar amb la Jenni a Boulder. Vam pujar amb cotxe fins al mirador de la vall al costat dels Flatirons, vam parar a la base de Chataqua Park per fe-nos alguna foto, i vam caminar per Pearl St, l'area peatonal de Boulder. Allà també hi vam dinar. Després vam conduir per la zona universitària i vam veure les fraternitats i vam caminar pel campus de la University of Colorado, CU.

Un cop fet tot això ja era mitja tarda i vam tornar cap a casa a descansar una mica, començar a preparar les maletes, i tota la família i amics convidats a la barbacoa van començar a arribar. Érem 18 adults i 10 nens, i el motiu de la torbada és que tota la meva família americana volia conèixer la representació de família catalana que m'havia vingut a visitar. Tot i que pràcticament cap dels americans parlava espanyol, evidentment ningú català, i dels catalans només jo i el papa parlàvem bé l'anglès (els altres el xapurrejaven millor o pitjor), la barbacoa va ser un èxit i tothom va trobar la forma de fer-se entendre's.

Foto d'equip amb part de la família i amics que hi havia a la
barbacoa.

La Montse i la Teresa a la barbacoa

Dilluns                         

Vam llevar-nos d'hora perquè es poguessin despedir de la Jenni i en Parker, vaig arreglar a les dues petites, i les vaig portar a l'escola amb la mama i el papa (no hi cabia ningú més al cotxe), i així els vaig poder ensenyar l'escola i presentar-els'hi a la Mrs. Mckenzie, la professora de Kindergarden que ajudo els dimecres.

Hanging Lake, Glenwood Springs

Després d'això vam carregar el cotxe i vam agafar l'autopista que travessa les Rockies cap a Aspen. A mig camí però vam parar al Glenwood Canyon per pujar al Hanging Lake. És una excursió d'unes 2 hores d'anada i tornada i d'uns 2km en cada sentit però que fa molta pendent. Tot i això les vistes que hi ha a dalt fan que valgui molt la pena.

Un cop a baix al cotxe ens vam posar de camí i després de fer un total de 4,5 h de cotxe vam arribar a Aspen. Un cop deixades les maletes a l'apartament vam anar a voltar una mica pel poble, que tot i que per l'arquitectura dels edificis pot no semblar-ho, els noms i les etiquetes de les botigues demostren que és un poble amb molta gent rica; Prada, Versace, Rolex, galeries d'art i moltes joieries. També botigues de marihuana (ja que seguim estan a Colorado, on us recordo que des de fa un any aproximadament és legal).

Glenwood Canyon

Vistes des de sota el llac

En Pere enfilat a unes roques al
Hanging Lake

La cascada que alimenta el llac

Dimarts                         

Els tres esquiadors apunt de començar, Aspen

Vam matinar i vam deixar en Pere, en Ramon i la Montse a la base de l'estació perquè esquiessin. No han tingut un final de temporada massa bo però la neu era mínimament decent. Mentrestant la mama i jo vam anar a esmorzar a una terrassa i a passejar pel centre.

Després de 4 h d'esquí els vam anar a buscar i ens vam dirigir directament cap a l'aeroport d'Aspen (ple de jets privats) i vam llogar un cotxe, ja que a partir d'aquell punt jo havia de tornar cap a Erie a treallar i ells seguien amb el seu viatge.



El tiet i el papa a dalt les pistes, Aspen

El seu pla pels pròxims dies és:

• Dimarts a la tarda: Entrar a Utah, visitar el Arches National Park i dormir a Moab.
• Dimecres: Conduir fins al Gran Canyon a Arizona a través del desert i seguir fins a Las Vegas, Nevada
• Dijous: Visitar Las Vegas.
• Els tiets marxaran amb cotxe fins a Los Àngeles a mitja tarda.
• Els meus pares agafaran un vol nocturn fins a Nova York.
• Divendres - Diumenge: 
• Tiets: Los Ángeles i agafar un vol cap a San Francisco fins diumenge que tornen a Catalunya i arriben allà dilluns al vespre.
• Pares: Nova York fins diumenge que tornen a Catalunya i arriben allà dilluns al matí.

Tota la tropa abans de començar
el seu roadtrip cap a Utah sense mi
(i sense el meu Yukon, ells en van llogar un de més petit)